15 de setembre 2010

Desprès de les vacances…

Bon dia a tots i totes! La tornada a la rutina, al treball o a la cerca d’aquest, a matinar, a córrer que cal portar als nens al cole! que marxa el tren, … de vegades la veiem com una veritable tortura, tots hem sentit parlar de la síndrome post vacances. No acostuma a ser un moment de reflexió, de nous propòsits, de nous reptes! i... si la mirem d'una altra manera??? i si fixem objectius?, reprenem aquells que es van anar diluint amb el pas dels dies ...tots en fem quan canvia l'any, no?. Els reprenem ara??

Què us sembla si aprofiteu aquest moment per contestar-vos a unes preguntes i decidir com voleu viure aquest àmbit (el professional) de la vostra vida??

Us proposo que anoteu sota de cada pregunta les vostres respostes, així definireu objectius.

Comprometeu-vos amb vosaltres mateixos/es a lluitar per allò que voleu i sobre tot, actueu, sense entrar en acció (només fent llistes...) es impossible el canvi.

1. Com em sento al tornar a la feina? O ...com em sento buscant feina?

2. Què és el que em fa sentir així?

3. D'aquest sentiment quina part és responsabilitat meva?

4. Que vull realment?

5. Que m'agradaria canviar? (que hauria jo de canviar?)

6. Quines son les primeres passes que he de fer, que només depenen de mi i que puc començar a fer ara mateix per tal d'aconseguir allò que vull?

7. Amb quines dificultats em puc trobar per fer aquestes primeres passes?

8. Necessitaré ajut o suport per superar aquestes dificultats? de quin tipus?

9. De quina manera sabré per quin camí vull anar? quin pot ser l'indicatiu?

10.Com faré que els canvis que inicio ara siguin duradors en el temps?

Recordeu que aconseguir un somni, millorar la qualitat de vida, iniciar canvis, etc. i gaudir-ho profundament només es pot aconseguir a base de treball personal, de constància i compromís. Que per canviar el nostre entorn el que podem fer és canviar nosaltres. Hi ha una frase que vaig sentir no fa massa i que em va agradar molt:


Recorda que quan assenyales a algú amb el dit, per culpar-lo d’alguna cosa, hi ha tres dits, que t’assenyalen a tu.