14 de març 2010

Un conte, els tres filtres

Els tres filtres
“Es conta que un deixeble d’un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:
• Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.
• Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me?
• Els tres filtres? – va dir el deixeble.
• Si. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert?
• Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns.
• Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú?
• No, realment, no. Més bé al contrari
• Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta?
• De fet, no.
• Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit.

2 comentaris:

montserrat ha dit...

Molt bo, si hi apliquéssim, tots plegats parlariem menys i els diaris tindrien menys pàgines!

Blanca G-Campomanes ha dit...

I no sembla tant difícil, no? Gràcies pel teu comentari Montserrat!
Una abraçada