Per un 2023 ple de Valor

 

Un any nou de trinca està a punt de començar. Si, com una llibreta sense estrenar... mmmmm, la imagines bonica, neta i plena de possibilitats: apuntaré aquí els meus propòsits, els meus somnis, les coses que m'agraden, els records més bonics, el meu repositori de coneixements adquirits... I comences, el primer dia amb entusiasme i moltes vegades tot acaba aquí... en el primer dia.

Aquest any el que et proposo és que ho facis realitat, que omplis una llibreta real. Dedica un temps a la persona més important de la teva vida, TU. No em canso de recordar-te que si tu estàs bé, al teu voltant els que estimes, estaran millor. I de que si sempre fas les coses de la mateixa manera... mmm ja saps... obtindràs sempre el mateix! 

Pots fer-te separacions per temes i així, quan necessitis inspiració la trobaràs molt més ràpid!

Dedica, cada dia, uns minuts a la llibreta -a tu- i si no hi ha temes a apuntar -busca bé jeje- no passa res! però fes-ho cada dia, fixa una estona.

Per a què serveix si apunto?:

- Si a més dels suggeriments del primer paràgraf, fas una secció de recordatori, veuràs lo útil que és. Cada nit, abans d'anar a dormir, anota totes les coses que tens pendents pel dia següent o les coses que has de fer i no vols oblidar. D'aquesta manera descarregues al teu cervell de la tasca de mantenir-te alerta i descansaràs millor. Pel matí, fes una ullada al que tens anotat i quan hagis fet la tasca, marca-ho! Ah! i si no ho fas tot... si us plau, no et fustiguis, ets humà! deixant-ho sense marcar, al dia següent si pots/vols/et ve de gust, ja decidiràs.

- Els meus propòsits. Per centrar la teva vida. I si, els pots canviar sempre que vulguis! Tu ets el líder de la teva vida, tu decideixes!  

- Els meus somnis. Per ampliar la teva zona de confort. La zona de confort és aquell lloc en el que per costum et sents "segur/a". No sempre és confortable... et recomano aquest vídeo de youtube (comença desprès de l’anunci, ho sento).  ¿QUE ES LA ZONA DE CONFORT?

- Les coses que m’agraden. Per, quan tinguis un d’aquells dies més fosquets, anar directe a triar alguna cosa que saps segur que et fa sentir be i fer-la! No cal que sigui la més complicada!  

- Els records més bonics. Per alimentar al teu cervell amb positivisme. Si fas un resum mental del teu dia, segur que hi ha alguna cosa, per petita que sigui, que ha estat bonica. Ah! i acostuma’t a ser-ne caçador/a de coses boniques!. Recorda que la tendència natural és la de "alimentar" els nostres pitjors moments. I no, no son majoria segur! Trobar la màgia d’un instant és molt bonic.

- El meu repositori de coneixements adquirits. Per aquells moments en els que et sents poca cosa ;) Ets conscient de la muntanya de coses que saps o saps fer?. Receptes, habilitats, curiositats, coneixements, trucs, etc. Apunta els que recordis ara i quan t’adonis d’un altre, apunta’l també! Adonat de que ets valuós/a! A més et servirà per a transmetre’ls! Estem perdent la capacitat de passar saviesa entre generacions. La tribu, la vida més senzilla i compartida amb diferents generacions n’era una enorme font...

I per acabar per avui, recorda que és la TEVA VIDA així que fes els apartats que vulguis i fes-ho com vulguis!

 Et desitjo un 2023 ple de coses de Valor. Una abraçada! 

Hivern, temps de poda i preparació

 Foto: Camí de Caldes. Paqui Serrano

Ja han passat uns dies dels daltabaixos emocionals del Nadal i Cap d’any. Ara comença el millor temps per preparar el nostre any. Si utilitzem la cadència de la terra, veurem que pot ser fluït i natural. L'hivern és temps d’introspecció, de pensar en què vols i qui vols ser, quina pot ser la teva millor versió. Els dies curts i el fred ens hi acompanyen. Utilitza-ho per buscar aquells moments de pau i serenor que tots necessitem.

Pots fer uns minuts de Mindfulness centrada en la respiració o en la respiració i el foc, amb una espelma en hi ha prou però si tens llar de foc és totalment màgic. També serveix fer uns estiraments complets... es tracta de fer un punt final en el que hagis estat fent. I si, algun dels dies, en acabar, pots aprofitar per pensar què és el que et faria feliç i preparar el Projecte, agafa una llibreta i un boli i apunta: Què vull, què tinc, què em sobra, què necessito, què faré, quan començo. I finalment quan ho tindré assolit i com ho comprovaré.

Els dos primers passos: què vull i què tinc. Et permeten començar poc a poc i sense grans despeses d’energia. No tinguis pressa, pots canviar d’opinió tantes vegades com vulguis i madurar la idea. Pots, fins i tot, jugar amb diferents idees de projecte vital, per valorar com et fan sentir. Per això les llibretes tenen molts fulls ;) Això si, el "què vull", que sigui el més específic possible.

L'hivern també és temps de poda, d’eliminar de la nostra vida tot allò que ens desvia de la "forma" que volem tenir (qui volem ser) i de tot allò que ens pren energia inútilment. Seria la fase de "què em sobra", no?. Entrem en el moment de la "poda". Desfés-te de tot allò que ja no et representi, de tot allò que no tingui un valor real (sigui del tipus que sigui) per tu, estigues atent@ perquè, de vegades, el valor que ens sembla que te un objecte és una càrrega innecessària i per tant una trampa per a la teva felicitat. I si... aquí també podem estar parlant de persones... d’obligacions malenteses,  dels " cal que" innecessaris... tu ja m’entens...

I si, també és temps de preparar el terreny per a la primavera, pel moment del naixement dels nous brots. Preparem el "què necessito". Com m’agrada realment que sigui el meu entorn domèstic? Tinc les coses allí on em son més pràctiques/còmodes? Faig la feina que vull fer?  Pel que vull ser/fer, he de estudiar? Son estudis reglats? Cal que em matriculi a un curs? Puc simplement buscar informació i documentar-me? En fi... ja m’entens...

 "Què faré". Amb el que has descobert analitzant "que necessito", fes. Pas a pas, tot és important.

"Quan començo"? Ara? Ja veus que tens camí per fer i segur que coneixes aquella dita que diu poc a poc i bona lletra...

"Quan ho tindré assolit i com ho comprovaré". Aquests son dos punts vitals. Posa-li data final. Sigues realista, les coses no es fan en un moment però tampoc ho allarguis en el temps. Abans de començar pensa en punts de control, en un cronograma.

Ja saps, ara és temps de preparar perquè en menys temps del que et sembla, començarà la primavera ;) 

 

Primer dia d'un any nou de trinca!

 

Estimats, tenim 365 dies per decidir com serà... Efectivament, en aquests 365 dies, hi haurà coses que no depenen de nosaltres, algunes seran fantàstiques i altres no ho seran tant o gens... Tot i això, penseu en la quantitat monumental de moments que sí que podem decidir. Penseu en què si i en què no deixareu que planifiqui el vostre dia a dia i al final el vostre 2022.

Mmmm... I si triem la felicitat? Recordeu que la felicitat no és aquella explosió de sentiments que hem sentit alguna vegada, aquesta sensació és efímera i insostenible! La bomba química que suposa, si fos sostinguda en el temps, ens mataria! La Felicitat en majúscules és quelcom més senzill... És l'equilibri, la pau d'esperit, el benestar subjectiu i si, també ajuda fer coses pels altres.

Per on començo?

Un nou any, en realitat, no és ni un final ni un principi, és una part del teu camí. Així que respira i deixa les pressions de banda, gaudeix del viatge!

Pots preparar el camí recordant un somni, un projecte que encara no has assolit i posar-hi una mica d'empenta.

També pots fer espai real i físic a casa teva, t'ajudarà a fer que puguin tenir-hi espai les coses noves. Desfer-te de tot allò que ja no et representa, d'allò que ja no serveix, de les coses que només t'ancoren a un passat que no et deixa tirar endavant... I en aquest mateix sentit i al mateix temps, posa ordre ; )

Les fragàncies... mmm... Pren un moment per recordar quines són les que evoquen en tu sentiments de pau i benestar. Busca'ls i que a casa teva no hi faltin!

Ah! I sempre que puguis guarda un espai per fer costat a un amic.

I així, a poc a poc i anar fent, caminaràs cada dia una part del camí. Decidint i amb atenció plena. Vivint ara i aquí.

Que tinguis un magnífic 2022. Una abraçada!

Les 4 grans

 

Quatre tècniques per a liderar les pors i millorar l’ansietat.

L’exèrcit dels EEUU aplica aquestes tècniques amb els seus estudiants  per a soldat -suposo que d’aquí un nom tant magnífic ;) – Son unes tècniques que fa força anys que s’apliquen en gestió de l’estrès, lideratge emocional, lideratge positiu (per líders de tots els àmbits), gestió del temps, etc.

En parlem...

Tècnica 1.- Fixar l’objectiu.

Davant un esdeveniment o un moment que ens pot resultar força estressant, ens concentrarem i enfocarem en l’objectiu que volem assolir i recordem que un objectiu, s’assoleix molt millor si és realment nostre ;) . Podem buscar objectius parcials si ens és més fàcil.

Exemple: vull saltar en parapent –objectiu- . Primer pujaré al punt de salt gaudint del paisatge –objectiu parcial-. Veuré un parell de salts i els seus aterratges observant bé la tècnica i com gaudeixen els saltadors – objectiu parcial- . Parlaré amb el monitor i que m’expliqui tot el que puc esperar – objectiu parcial-.  Salto en parapent. Objectiu acomplert.

Exemple: vull causar bona impressió a l’entrevista de treball – objectiu-. Primer m’estudiaré l’empresa, buscaré tota la informació possible i també estudiaré el lloc al que postulo- objectiu parcial-. Em prepararé per la cita: la roba, els complements, etc. –objectiu parcial-. Vaig amb el millor ànim a l’entrevista – Objectiu acomplert.

Fixar l’objectiu i centrar-nos en ell posa en marxa els lòbuls frontals, que son responsables del raonament i la planificació, aquesta planificació mental dona forma al caos (l’ordena) i manté sota control a l’amígdala cerebral, que és la responsable del instint d’atac i/o de fugida. I ja sabeu que quan l’amígdala cerebral es “dispara” és molt més difícil tornar a un estat de calma.

Tècnica 2.- Assaig mental.

Recrear mentalment , imaginar amb detall, la situació que ens preocupa i visualitzar les possibles solucions ens permet, per una banda, tenir preparades possibles solucions quan arribi el moment de l’afrontament real i per altra, al imaginar-ho amb tot detall  fa que en el moment de la situació real, aquesta sembli no ser desconeguda, tenim recursos perquè l’hem estudiat, és com si  ja no fos la primera vegada que ens hi enfrontem. Per tant l’estrès és menor.

Tècnica 3.- Auto discurs.

Ens parlem contínuament..., ens podem dir una mitjana de entre 600 i 1000 paraules per minut. Ser-ne conscient i parlar-nos en positiu, anul·la el senyal de por que, davant d’un esdeveniment que ens la pugui provocar, envia l’amígdala. No es possible sentir dues emocions contraposades a l’hora. Canviar el nostre auto-discurs fa que substituïm els pensaments negatius (els més habituals) per altres de positius que ens motiven i reforcen.

Tècnica 4.- Control de l’excitació.

El millor exercici és la respiració profunda conscient. Una respiració llarga i lenta imita el procés del cos en el moment de la relaxació, aquesta imitació també ens procura relaxació. Amb aquestes respiracions, a més, oxigenem el cervell, cosa que en millora el seu rendiment.

Cada una d’aquestes tècniques per separat és possible que no ens acabi d’ajudar del tot a vèncer la por o l’angoixa; la idea és treballar amb les quatre sempre que ens trobem immersos en una situació estressant i/o en una que puguem preveure que ho serà. L’ordre si que  el podem variar.

Connectar per créixer.

 

 

Per a créixer en una relació, sigui la que sigui, cal connectar. 

Per a connectar és necessari que aquesta relació sigui “nutritiva” per a tots. Una relació “nutritiva” és la que aporta tot tipus de nutrients tant físics com intel·lectuals i naturalment emocionals a tots els integrants. És una relació amb complicitat i confiança en ambdues vies. Per aconseguir-ho el primer pas és baixar barreres emocionals, reconèixer que tots som vulnerables i que només compartint sentiments ampliem la nostra bombolla personal. Connectar és una necessitat inherent a ser humà. En tant que humans som animals socials i emocionals. Sense el grup, la manada (o la tribu, com m'agrada a mi...), som fràgils i deixem d’evolucionar i millorar, deixem de créixer.

Que ens cal per connectar?

Diria que el millor camí és donar. Crear oportunitats de connexió.

Com ho fem?

Iniciant converses, somrient, agraint, “veient” al altre en tota la seva dimensió, escoltant activament, empatitzant...

Què ens aporta la connexió?

Aprenentatges! Si no connectem ens podem convertir en jutges i per créixer ens hem de situar en la posició d’aprenents. Ser capaç d’aprendre de tots i de tot és el camí del creixement real.

Les bombolles personals acostumen a estar nodrides de pors, pors de les que moltes vegades no en som ni conscients. La por a no ser prou, la por al fracàs, al ridícul, a mostrar la fragilitat, a la vulnerabilitat, també la por a la intromissió ... aquestes pors son símptomes d’una autoestima poc equilibrada.

 Valoreu-vos! i connecteu! 

Empatia. La cara i la creu

 

Empatia és una paraula d'origen grec "empátheia" que significa "emocionat". Segons la psicologia, l'empatia és la capacitat psicològica o cognitiva de sentir o percebre el que una altra persona sentiria si estigués en la mateixa situació. L'empatia és una qualitat que fa que les persones s'ajudin entre si. Està estretament relacionada amb l'altruisme - l'amor i preocupació pels altres - i la capacitat d'ajudar. És una de les capacitats que més estretament relacionades estan amb la felicitat.

La persona empàtica, doncs, es caracteritza per tenir afinitats i identificar-se amb una altra persona. Sap escoltar els altres, entendre els seus problemes i emocions. Per tant, pot ser vista com un valor positiu. Permet a una persona comprendre, ajudar i motivar a una altra que travessa per un mal moment, aconseguint una major col·laboració i entesa entre els individus que constitueixen una societat.

Tot i que és cert que hi ha persones que semblen tenir una habilitat innata per relacionar-se i entendre millor a les persones que l'envolten, la capacitat d'empatitzar és una cosa que es pot exercitar i desenvolupar. Sense cap dubte l'empatia forma part del que es coneix com a intel·ligència emocional. És un element fonamental en aquest tipus d'intel·ligència, que ens ajuda a més a gestionar millor les nostres emocions.

Des de la psicologia positiva, l'empatia forma part de la capacitat que aconseguim adquirir per relacionar-nos positivament amb els altres. En aquesta interacció entra en joc la comprensió, el coneixement de les nostres pròpies emocions i l'escolta activa- la capacitat d’escoltar per entendre i no per contestar-. Per aquest motiu, els empàtics, son persones que tenen la virtut de poder entendre i guarir als altres.

Per què titulo aquest post com: Empatia la cara i la creu?

Perquè les persones empàtiques son molt sensibles i per tant perceben clarament quan algú està angoixat, simplement nerviós, trist o feliç. És una habilitat que alhora te connotacions positives i negatives pel mateix empàtic, ja que d’alguna manera significa que viuen en un continu estat d’alerta emocional.   

Una persona altament empàtica és possible que pateixi força amb el dolor dels altres i alhora és capaç de sentir intensament, també, la seva felicitat.

Son molt intuïtius i quasi sempre poden “llegir” les intencions reals de les accions dels altres. Aquesta desenvolupada intuïció, també fa que percebin amb claredat la mentida.

Acostumen a posar les necessitats dels altres per davant de les pròpies, cosa que de vegades fa que ignorin les seves.

Reaccionen aclaparats davant imatges o accions violentes o angoixants, son aquelles persones que no poden mirar quan a la tele surten imatges de successos terribles. Les senten molt properes. 

Senten profundament el cansament emocional que representa estar sempre en mode “on” a les emocions que els envolten.

Els distingireu, també, per la necessitat que tenen de temps per estar sols. Aquests moments de soledat, per ells, son una recarrega emocional i per tant meravellosos i restauradors moments de pau i equilibri.

Ser empàtic és alhora gratificant i dur i tenir un empàtic a la vora sempre és un regal. Respectem aquesta necessitat que us explico dels seus moments de soledat, pot ser el nostre regal cap a ells. Recordeu-los que es cuidin i cuideu-los.

Una abraçada!  

Feliç 2021

Per aquest nou any que comença ens desitjo: 

 - Que la por no ens paralitzi, que ens inspiri. 

 - Que trobem l'equilibri interior, perquè això és la felicitat. 

 - Que deixem jugar al nen que som, perquè així es construeixen els somnis.

 - Que recordem que fer-se gran vol dir tenir un bagul ple d'experiències.

 - Que compartim, perquè compartir les nostres experiències és estimar. 

 - Que tinguem molt present que l'amor és generós i que de vegades necessita volar. 

 - I que deixar volar no vol dir perdre, la majoria de vegades vol dir guanyar. 

 Una abraçada a tots i totes. 

Feu-vos el millor 2021 possible!

Confi-Nas - Els aromes, els nostres aliats

L'aroma de Lavanda és relaxant 

Permeteu-me que avui entri a casa vostra amb una proposta aromàtica ;)

L’olfacte, entre altres beneficis, en te un que aprofitem poc. És, potser, el sentit més poderós a l’hora de treballar amb la memòria i les emocions. Les olors són capaces d'activar totes les regions emocionals del cervell, gràcies a la interconnexió de les regions cerebrals implicades en el processament de les dues sensacions, el sistema límbic -i especialment la amígdala-  que és el centre que les integra, per excel·lència.

Les molècules de l'olor entren per la cavitat nasal captades per l'epiteli, les cèl·lules receptores condueixen els missatges al cervell. Les aromes són processades en primer lloc pel bulb olfactiu, que corre al llarg de la part inferior de el cervell i que té connexions directes amb altres dues àrees de l'òrgan, l'amígdala i l'hipocamp, responsables de l'emoció i la memòria respectivament.

La capacitat evocadora dels aromes genera, doncs, respostes que escapen al nostre control: l'amígdala, pertanyent a el sistema límbic connecta olors i emocions mentre que l'hipocamp associa l'aroma a un record. Cap dels altres sentits passa per aquestes dues parts de el cervell, el que fa que el sentit de l'olfacte sigui el que més èxit obté a l’hora de connectar amb sentiments i experiències passades.

Tenint en compte que podem (i poden els altres, recordeu que s’encomanen...) influir en les nostres emocions, què us sembla experimentar amb els aromes? En aquells que ens evoquen moments, persones o llocs en els que vam sentir benestar i els que directament i per les seves qualitats ens transporten mentalment a un estat determinat que triem.

La meva proposta és: Experimenteu amb l’olfacte! I naturalment procurant que sigui en el seu sentit més positiu ;)

Som-hi!

Els aromes més evocadors:

-          El del cafè

-          El del pa acabat de fer

-          El d’unes torrades pel matí

-          El del sofregit de la mare...

-          El de terra mullada desprès d’una tempesta

-          El d’un bosc

-          El de la gespa acabada de tallar

-          La canyella

-          Determinades fruites

-          La rosa

-          La violeta

-          ...

Trieu els vostres i esbrineu els dels vostres. Pot resultar divertit i inspirador fer-ne una conversa de sobretaula ;)

I per últim, preneu nota dels que us (i els) resultin més agradables pel que tenen d’evocadors de benestar i ompliu-ne casa! Sigueu discrets... jeje, quantitat no significa més benestar, si? i barrejar-los tampoc... Aneu-los distribuint al llarg del dia.

Una abraçada!

Un conte per reflexionar. El got d’aigua

Hi havia una vegada, a l'antiga Grècia, un professor de filosofia molt savi i venerat pels seus alumnes.

Un dia de classe, parlant sobre les preocupacions mentals, el professor va aixecar un got d'aigua i es va quedar mirant fixament als seus alumnes.

Tots pensaven que els anava a fer la tradicional pregunta sobre si el got estava mig ple o mig buit, però el professor no va fer tal cosa.

En canvi, va allargar el silenci durant uns quants minuts i els va preguntar:

-Quant creieu que pesa aquest got?

Un dels alumnes més avantatjats va aixecar la mà i va dir: -El pes dependrà de la quantitat d'aigua que hi hagi en el got. A major quantitat d'aigua, més gran serà el pes.

El professor, va somriure i els va dir:

- Potser que aquesta sigui la resposta correcta des d'una perspectiva física i científica, però la cosa canvia quan parlem de la ment i de el cos humà. La quantitat d'aigua no és tan important, com ho és el temps durant el qual es sostingui el got.

Si el sostinc durant solament 1 minut, el pes del got equivaldrà a la quantitat d'aigua que contingui, es a dir, el que la física ens diu. Però, què passarà si el sostinc durant una hora? ¿I què passarà si el sostinc durant tot un dia o durant diverses setmanes?

Com més temps, més es cansarà meu braç i més insuportable es tornarà el pes del got. Arribarà un moment en què el seu pes serà superior a les meves forces i el meu braç caurà desplomat sobre la taula. El pes absolut del got no canvia, però com més temps el subjecti, més pesat es tornarà per la meva ment i per al meu cos.

Les preocupacions són com aquest got d'aigua. Si penses en elles tan sols un instant, no passa res. Però si segueixes pensant en elles sense parar, et pesaran cada vegada més, fins que et quedis sense forces i et sentis incapaç de fer res.

Cal recordar-se de deixar anar el got!

Quina preocupació has sostingut tant de temps que t'ha deixat sense forces? Has pensat en buscar la manera de “deixar anar el got” posant solució a allò que et preocupa? Si t'enfoques en cercar solucions, el més fàcil és que les trobis ;) 

Una abraçada! 

Els propòsits de Cap d’Any

Tots en fem, ho reconeguem o no... El meu, enguany, és un desig i a l’hora un repte que envio a tothom que el llegeixi...

Tot en va ple de pensaments d’amor, pau, felicitat i bons auguris. Aquestes dates son molt curtes, amics... i aquells pensaments enllaunats que enviem, sonen tant falsos...

I si fem tot el possible per que aquests pensaments, que tant alegrement enviem a tort i a dret com si fos un mantra temporal, ens comprometem a fer que siguin una manera de viure tot l’any?

No esperis! Fes-ho tu! i comença ja!

-          Dona afecte sense esperar res a canvi. Donar-ne ja és un regal.

-          Promou la pau en tots els àmbits, a casa i a la feina, també.

-          Sigues feliç. Si ho ets tu, mostres el camí de la felicitat a altres.

-          Desitja el millor a tothom i seràs lliure d’obtenir el millor per a tu.

-          Busca l’equilibri. El teu, també mostrarà el camí a altres per aconseguir el seu.

-          Ajuda sempre que puguis, començant per ajudar-te a tu. Ajudar també és un regal.

-          Aprèn a prioritzar lo important i a col·locar i gestionar lo urgent.

-          L’any te 365 dies i una vida acostuma a tenir força anys, fes-los tots tant especials com puguis.

Una abraçada i feliç 2020

Els rituals - L'arbre de les preocupacions -

Avui, amics, us explico un conte

Un comerciant molt ric, va contractar a un fuster per restaurar una antiga casa colonial que havia comprat. Com el comerciant era d'aquelles persones a les que els agrada tenir-ho tot sota control i li preocupava que el treball no quedés bé, va decidir passar un dia per la casa, per veure com anaven les obres.

Al final de la jornada, es va adonar que el fuster havia treballat molt, tot i que havia patit diversos contratemps. I que a més del cansament i els contratemps que havia patit el pobre home, el cotxe també es va negar a arrencar; veient això, l'empresari es va oferir a portar-lo a casa.

El fuster no va parlar durant tot el trajecte, visiblement enfadat i preocupat per tots els contratemps que havia tingut al llarg del dia. No obstant això, en arribar va convidar al comerciant a conèixer a la seva família i a sopar, però abans d'obrir la porta, es va aturar davant d'un petit arbre i va acariciar les seves branques durant un parell de minuts.

Quan va obrir la porta i va entrar a casa, la transformació era radical: semblava un home feliç. El sopar va transcórrer entre rialles i animada conversa. En acabar la vetllada, el fuster va acompanyar al comerciant al cotxe. I quan van passar per davant de l'arbre, aquest li va preguntar: 

- Què té d'especial aquest arbre?.Abans d'entrar estaves enfadat i preocupat i després de tocar-lo eres un altre home. 

- Aquest és el meu arbre dels problemes - li va respondre el fuster. - Sóc conscient que no puc evitar els contratemps en el treball però no tinc per què dur les preocupacions a casa. Quan toco les seves branques, deixo aquí les preocupacions i l’endemà pel mati, quan torno a la feina, les recullo. L'interessant és que cada matí trobo menys motius per preocupar-me que els que vaig deixar el dia abans. 

Aquella nit, el comerciant va aprendre una de les lliçons més valuoses de la seva vida.

El nostre amic fuster emprava un ritual per situar-se mental i anímicament en el aquí i ara, deslliureu-vos de prejudicis amb les paraules! Que sé que alguns pensareu... mmmm un ritual? Això sembla esotèric! Un ritual és simplement un mecanisme construït, que ens permet iniciar un canvi de procés mental. Com un funeral, ordenar les nostres coses, prendre l’aire quan ens sentim agobiats...

L’arbre, naturalment, no feia la màgia de deslliurar-lo de les seves preocupacions o del seu malestar. El que realment l’ajudava és a aturar el bucle de pensaments perniciosos per re situar-se i és això el que fan els rituals, ajudar a re situar-nos.

Hi ha molts mètodes per aconseguir el mateix resultat, per exemple:

           

-          Anota el que et preocupa i el que et produeix malestar en una llibreta (deixa espai entre cada una de les coses) i cada dia, al inici de la teva jornada laboral, fes-ne un repàs. Soluciona el que estigui a la teva mà i dedica uns minuts a pensar estratègies pel que no puguis solucionar ara, anota-les al costat. Les que solucionis, marca-les amb un símbol, el que vulguis, millor en color verd. I les que no, demà o en un altre moment ja hi tornaràs a pensar. Deixar reposar les idees és més útil del que penses i si ho tens tot anotat, no et cal patir per si “oblides” el que et preocupa ;)

-          Comparteix el que et preocupa o molesta; verbalitza-ho amb calma i serenament, amb una persona de confiança. Parla i escolta, que sigui un moment pels dos. Pot ser amb la teva parella, amb un amic/a o amb un fill. Fes-ne un ritual, un moment d’intimitat emocional. Procura acabar aquest moment comentant el millor del vostre dia i ja pots començar el teu “horari” de lleure o de família!

-          Busca el teu “arbre de les preocupacions”, pot ser qualsevol cosa: la bossa que deixes al vestíbul de casa, ell llindar de la porta, les claus de casa, les sabates... Dedica uns segons a, fent un parell de respiracions profundes, pensar en que les preocupacions es queden allí i que demà ja tornaràs a buscar respostes.

La dificultat per desconnectar d’allò que no ens és grat, rau en que ho “deixem en funcionament”. Malgrat no sigui ni el moment ni el lloc per trobar-hi solucions, arribem a casa o sortim de la feina, o som a qualsevol lloc diferent i permetem que el nostre cervell hi continuï atrapat. Aquesta inèrcia és la que ens priva de: trobar les solucions i a més ens impedeix gaudir del moment present. Per arribar a solucions que encara no hem albirat, el nostre cervell necessita un resset i s’aconsegueix: dormint, que és quan ell “fa dissabte” dels “arxius” que no necessita i desconnectant mentalment a voluntat, que fa una funció similar encara que menys productiva. La idea és desconnectar i dormir.

Al nostre cervell el dirigim nosaltres! De vegades de manera conscient però moltes altres de manera inconscient. Prendre consciència de què és el que volem sentir i en què volem enfocar-nos, és el primer pas per l’entrenament de construir-nos la vida que volem.

I si et descobreixes amb cara malhumorada o amb les espatlles a les orelles i l’esquena plegada com la d’un voltor...  re col·loca el cos, somriu i respira! Que vol dir que estàs atrapat en un bucle però no l’estàs resolent. Igual que el cervell afecta al cos, el cos afecta al cervell, siguem llestos i emprem tot el que tenim a l’abast per modular el que volem sentir.

Una abraçada!

Quan fem xarxa

Hola amics, avui no soc jo la que escriu, us presento a un nou fitxatge per aquest espai i en el somni del que va néixer; un espai on, de moment virtualment, es pot trobar informació, respostes i també connexió. El somni és un lloc físic que no sé si serà... ja us en parlaré algun dia. De les xarxes, el millor son les idees compartides. 

Us Presento a la Susana Barrachina. Ella és dona, filla, mare, germana, tieta, amiga, fisioterapèuta i per sobre de tot una de les "meves dones alfa"(cliqueu-hi si voleu llegir el post). Aquí us deixo una de les seves reflexions ;) 

Una abraçada a tots! 

Sé que us agradarà el com i què us diu, deixo a les vostres mans que li feu saber ;) 

Quan fem xarxa

Tens tota la vida més o menys planificada, projectada. Creus que res pot canviar al teu voltant, que la persona que vas triar quan encara eres poc més que una adolescent ingènua, serà el teu company de viatge fins arribar a la vellesa...

I...PATAPAM! Això canvia radicalment, han decidit que baixen de la barca, que no continuaran remant amb tu, que canvien de barqueta i que la teva és només teva.

Ufff! Fa mal, molt de mal.

Et sents tan poca cosa. Les cames et fan figa, et roda el cap, tens una pedra gegant a l’estómac que gairebé no et deixa respirar... Però no t’enfonses, saps que ja has patit mals pitjors i te n’has sortit.

Quin vertigen, com ho faré?

I comença a aparèixer gent, bones persones. Unes ja hi eren abans, sempre. D’altres són noves connexions.

I et sents bé, moooolt bé.

Totes elles,cadascuna a la seva manera, intencionadament o no, van construint una xarxa increïble al teu voltant. Ei, no passa res si caus. T’ajuden a aixecar-te amb un impuls nou. T’empenyen a canviar el punt de vista. T’acaronen quan ho necessites o t’esperonen si cal.

I mira! Comences a creure una mica en tu. Si tanta gent et fa confiança, t’estimen i volen ser amb tu, serà que fas moltes coses bé, serà que vals la pena.

I comences a sentir-te millor, creixes i et desplegues.

I com que t’han ajudat, els hi vols tornar. I també ajudes i això et fa sentir millor. I és genial; quan li fas la vida més agradable a algú, també es torna més agradable per a tu.

És així com podria començar una cadena de favors (com en aquella peli). 

I el món seria infinitament millor si ens adonéssim de que és això el que cal fer…

Gràcies sempre a totes les persones boniques que fan xarxa amb mi i per mi.

Susana Barrachina Serrano

Emocions “negatives” i emocions “positives”

Hi ha un conte, que s’atribueix a la cultura nativa americana, La llegenda dels dos llops.

Diu la llegenda que a la vora del foc, abans d’anar a dormir, un ancià de la tribu explicà als nens que l’envoltaven cada nit per escoltar-lo, què és el que passa a l’interior de totes les persones.

L'ancià va dir mirant fixament el foc de la foguera: "petits, cada dia i a totes hores hi ha una batalla entre dos llops que estan dins de tots nosaltres". Un és ira, enveja, gelosia, pors, tristesa, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, supèrbia, inferioritat, mentida, fals orgull, superioritat... L'altre és alegria, equilibri, pau, amor, esperança, valor, serenitat, humilitat, bondat, benevolència, amistat, empatia, generositat, veritat, compassió...

Un dels nens, desprès de meditar-ho un moment li va preguntar: I quin dels dos llops guanya? L’ancià li va respondre: Guanya aquell al que més alimentis.

La llegenda dels dos llops és una lliçó de saviesa sobre la dualitat inherent a tots nosaltres. Els dos llops representen dues forces antagonistes entre si, destinades a coexistir en el nostre interior.

En el fons no és tant senzill com fer una tria, una elecció negant a l’altre, perquè en realitat tots dos llops formen part de nosaltres i com en tot en aquesta vida, l’equilibri i el lideratge és el que en realitat ens donarà la clau per una vida emocionalment saludable. 

Cal alimentar als dos llops, en la seva justa mesura, perquè els dos es necessiten i ser, cada un de nosaltres, el que guia als seus de llops. Aquesta és la elecció que tenim el poder de fer, la de guiar-los cap on volem anar. Cap a qui volem ser.

A la vida ens trobem en mil i una situacions i passem per etapes o moments emocionals dels anomenats positius i també dels anomenats negatius (tots dos llops). El llop “dolent” també te qualitats positives i necessàries; en ell es troba, moltes vegades, la tenacitat, la estratègia, la força i la determinació. 

No hi ha emocions negatives i positives, totes ens son necessàries i formen part de la naturalesa de l’esser humà.

Liderant a tots dos llops equilibradament, aconseguirem ser la nostra millor versió. Aprendre a llegir cada una de les nostres accions i reaccions i extreure’n la informació que necessitem, la lliçó que ens aporten, per a ser una mica millors cada dia és el nostre privilegi i do. 

L’Ego

Arrel d’una “conversa” amb una clienta, va sorgir la pregunta: què és, doncs, l’Ego?

Us en copio el text... Treballem així, emprant l’escriptura terapèutica, “parlem” i anem canviant de colors en cada email per saber per on van les preguntes, opinions, comentaris, etc. de cada un.

La síndrome de l’impostor és molt habitual en persones molt potents que tenen una autoestima poc realista a la baixa ;)  M’hi trobo moooolt sovint i pràcticament sempre en dones. Dones alfa que encara no saben que ho son.

Aquest només és un dels exemples que us podria mostrar, del mal que fan les creences limitants en tots els camps de la vida.

Clienta: l'última moda, per mi, en auto flagell és "ja tens un edat...et passen al davant gent més jove, et quedaràs estancada"

Jo: te’n adones no, que les teves prioritats son les que son? Que la feina és només feina? Que estancar-te és impossible perquè justament tu creixes i evoluciones en mil camps? Que la veueta que et diu ves a per més, a nivell professional potser és l’Ego i que justament aquest és el teu monstre?   

Clienta: Si? tu creus que és ego?....jo sempre ho veig com un complex d'impostora, com inseguretat....explica'm això, no pillo

L’Ego és una creació personal... mmmm pensa-hi un moment. És una part de tu, que no vol que siguis tu. Tooooma!

Si, és un fals jo que no tenim de fàbrica, el construïm. És la creença que t’has fet sobre el que penses que ets o has de ser i es forma a base el capes i capes que al llarg de la vida t’has anat posant a sobre: creences, pors, frustracions, somnis o desitjos, que realment no son teus... els has anat acumulant per condicionament familiar, social, escolar, etc. i si, també t’estan condicionant els mitjans de comunicació i fins i tot aquell autor de llibres d’autoajuda que en sap tant... (Déus! de vegades seria dolenta...)

En altres ocasions ja hem parlat de que el cervell, per si mateix, no te criteri ni sentit del humor, no li diguis ni en broma que no pots perquè no podràs; el que si tenen els teus pensaments, que son només connexions neuronals que fa el teu cervell, és una “necessitat” imperiosa de donar-te la raó... bàsicament perquè ell, que és un dropo, busca una drecera i així no li cal rebuscar entre les mil i una experiències que et contradiuen quan t’entestes en tenir raó davant un posicionament, per exemple, pessimista sobre un tema determinat que t’afecta mmmm

I aquí entra l’Ego, a ell no li agrada massa la veritat i no accepta massa bé les coses que no li agraden o no li quadren; i com, a l’Ego el formen aquelles creences que no eren teves, recordes? Doncs ell fa de drecera! Els hi ofereix als teus pensaments una autopista per on circular i si el deixes fer no te escrúpols... mmmm

L’Ego és el que es compara sempre amb els altres –o millor dit, amb allò que creiem sobre els altres- i ens fa sentit inferiors o superiors en funció de si en la seva formació hem acumulat els imputs (les creences) que ens impulsen endavant o els que ens limiten...  Si, l’Ego és el que et fa sentir de vegades un impostor, el que et diu que no ets prou valuós, que has de... , que cal que facis... , que si vols triomfar has de...

Que en fem, doncs, de l’Ego? Escoltar-lo i analitzar com està construït, de què està construït i llavors, sempre mitjançant el raonament i les experiències d’èxit viscudes (en el cas de que el maleït et faci sentir “petit”), fot-li “puntada al cul”, abandona’l! Llavors seràs realment lliure de viure la vida que vols viure i explorar el teu màxim potencial.

Bé, sobre l’Ego en podríem parlar durant hores o dies... te moltes més vessants... però per fer-ne un tast ja en hi ha prou de rollo!

Una abraçada! 

Gratitud

Les persones son l’actiu més important per una empresa i en la vida privada també.

Recordo quan vaig fer el màster en coaching... un cop acabada la part del Life coach, per fer acompanyaments de canvi personal, que va durar uns mesos, vam iniciar la part que ens certificava, també, com a Executive coach. Mmmm el món de l’empresa! Per mi un món desconegut al que vaig arribar amb força idees preestablertes i si, ho confesso, una mica fosques i inamovibles, al cap i a la fi, la fita d’una empresa és guanyar diners, com més millor, no siguem ingenus....

Aviat vaig aprendre que, tot i que la fita és la que és i tant lícita com qualsevol altra, hi ha moltes coses a fer per a que aquest fi últim s’aconsegueixi i a l’hora els treballadors es sentin empoderats. El treballador és la força (física o intel·lectual) de l’empresa i també n’és l’ànima. Una empresa que no “alimenti” les dues coses, que no sigui capaç de donar valor, també, a la salut emocional dels seus, que no els estimuli a assolir el seu màxim potencial en els dos àmbits, que no cuidi de la seva salut física i de la emocional, no us diré que no farà diners perquè no seria cert, fer diners sense escrúpols pot ser fàcil. Lo que si us diré és que tindrà un desgast importantissim en el manteniment del lideratge per l’abandó dels millors i possiblement per mantenir la seva supervivència. 

Així que en els tallers que em demanen procuro que quedi reflectit el que del tema més em va impactar. Les persones son l’actiu més important.

Com ja sabeu en aquest món nostre, el dels psicòlegs i psicolèg-coach emprem molt els contes i exemples gràfics. Bé, doncs un dels primers contes que ens va explicar el director del màster, al fer la presentació d’aquesta segona part va ser aquest, que jo sàpiga, d’autor desconegut: 

EL PARACAIGUDES

Charles Plumb, era pilot d'un bombarder en la guerra del Vietnam.

Després de moltes missions de combat, el seu avió va ser enderrocat per un míssil,  es va llançar en paracaigudes, va ser capturat i va passar sis anys en una presó nord-vietnamita. Al seu retorn als Estats Units, donava conferències relatant la seva odissea, i el que va aprendre a la presó.

Un dia estava en un restaurant i un home el saludà i li va dir: "Hola, vostè és Charles Plumb, era pilot a Vietnam i el van enderrocar veritat?"

"I vostè, ¿com sap això?", Li va preguntar en Charles.

"Perquè jo empacava seu paracaigudes. Sembla que li va funcionar bé, oi?"

En Charles gairebé s’escanyà de sorpresa i amb molta gratitud li va respondre. "És clar que va funcionar, si no hagués funcionat, avui jo no seria aquí."

Aquella nit no va poder dormir, meditant: Es preguntava Quantes vegades vaig veure al portaavions a aquest home i mai li vaig dir bon dia, jo era un arrogant pilot i ell era un humil mariner. Va pensar també en les hores que aquell mariner va passar a les entranyes del vaixell enrotllant els fils de seda de cada paracaigudes, tenint a les mans la vida d'algú que no coneixia.

Ara, Charles Plumb comença les seves conferències preguntant-li a la seva audiència: Qui ha empaquetat avui el teu paracaigudes ?.

Des d'avui us proposo que tractem de donar-nos compte de qui “empaca el nostre paracaigudes”, i siguem agraïts.

A l’empresa, donem les gràcies, valorem, felicitem a tots aquells que amb el seu treball o servei ens ajuden a nosaltres a tirar endavant. De vegades amb un “copet a l’esquena” no en hi ha prou i és necessari un reconeixement monetari i de posicionament, al cap i a la fi ja em dit que com a fita guanyar diners és tant lícit com qualsevol altre propòsit i també ho és voler un estatus reconegut i palpable.

Tinguem presents a les persones que ens “salven” en el moment oportú. Evidentment en el món de l’empresa, sovint son els treballadors (o si més no alguns) estiguin en el nivell de la piràmide que estiguin.

I en el món privat, el quotidià ... potser els pares que ens han ajudat incondicionalment, o els fills... que també passa, la parella, aquell amic/amiga que sempre hi és per a mi, etc. L’actiu més important de la vida, exactament igual que el d’una empresa, son les persones que formen part de la nostra. Repeteixo siguem agraïts.

Una abraçada,