Quan fem xarxa

Hola amics, avui no soc jo la que escriu, us presento a un nou fitxatge per aquest espai i en el somni del que va néixer; un espai on, de moment virtualment, es pot trobar informació, respostes i també connexió. El somni és un lloc físic que no sé si serà... ja us en parlaré algun dia. De les xarxes, el millor son les idees compartides. 

Us Presento a la Susana Barrachina. Ella és dona, filla, mare, germana, tieta, amiga, fisioterapèuta i per sobre de tot una de les "meves dones alfa"(cliqueu-hi si voleu llegir el post). Aquí us deixo una de les seves reflexions ;) 

Una abraçada a tots! 

Sé que us agradarà el com i què us diu, deixo a les vostres mans que li feu saber ;) 

Quan fem xarxa

Tens tota la vida més o menys planificada, projectada. Creus que res pot canviar al teu voltant, que la persona que vas triar quan encara eres poc més que una adolescent ingènua, serà el teu company de viatge fins arribar a la vellesa...

I...PATAPAM! Això canvia radicalment, han decidit que baixen de la barca, que no continuaran remant amb tu, que canvien de barqueta i que la teva és només teva.

Ufff! Fa mal, molt de mal.

Et sents tan poca cosa. Les cames et fan figa, et roda el cap, tens una pedra gegant a l’estómac que gairebé no et deixa respirar... Però no t’enfonses, saps que ja has patit mals pitjors i te n’has sortit.

Quin vertigen, com ho faré?

I comença a aparèixer gent, bones persones. Unes ja hi eren abans, sempre. D’altres són noves connexions.

I et sents bé, moooolt bé.

Totes elles,cadascuna a la seva manera, intencionadament o no, van construint una xarxa increïble al teu voltant. Ei, no passa res si caus. T’ajuden a aixecar-te amb un impuls nou. T’empenyen a canviar el punt de vista. T’acaronen quan ho necessites o t’esperonen si cal.

I mira! Comences a creure una mica en tu. Si tanta gent et fa confiança, t’estimen i volen ser amb tu, serà que fas moltes coses bé, serà que vals la pena.

I comences a sentir-te millor, creixes i et desplegues.

I com que t’han ajudat, els hi vols tornar. I també ajudes i això et fa sentir millor. I és genial; quan li fas la vida més agradable a algú, també es torna més agradable per a tu.

És així com podria començar una cadena de favors (com en aquella peli). 

I el món seria infinitament millor si ens adonéssim de que és això el que cal fer…

Gràcies sempre a totes les persones boniques que fan xarxa amb mi i per mi.

Susana Barrachina Serrano