Les persones son l’actiu
més important per una empresa i en la vida privada també.
Recordo quan vaig
fer el màster en coaching... un cop acabada la part del Life coach, per fer
acompanyaments de canvi personal, que va durar uns mesos, vam iniciar la part
que ens certificava, també, com a Executive coach. Mmmm el món de l’empresa!
Per mi un món desconegut al que vaig arribar amb força idees preestablertes i
si, ho confesso, una mica fosques i inamovibles, al cap i a la fi, la fita
d’una empresa és guanyar diners, com més millor, no siguem ingenus....
Aviat vaig aprendre
que, tot i que la fita és la que és i tant lícita com qualsevol altra, hi ha
moltes coses a fer per a que aquest fi últim s’aconsegueixi i a l’hora els
treballadors es sentin empoderats. El treballador és la força (física o
intel·lectual) de l’empresa i també n’és l’ànima. Una empresa que no “alimenti”
les dues coses, que no sigui capaç de donar valor, també, a la salut emocional dels seus,
que no els estimuli a assolir el seu màxim potencial en els dos àmbits, que no
cuidi de la seva salut física i de la emocional, no us diré que no farà diners
perquè no seria cert, fer diners sense escrúpols pot ser fàcil. Lo que si us
diré és que tindrà un desgast importantissim en el manteniment del lideratge
per l’abandó dels millors i possiblement per mantenir la seva
supervivència.
Així que en els
tallers que em demanen procuro que quedi reflectit el que del tema més em va
impactar. Les
persones son l’actiu més important.
Com ja sabeu en
aquest món nostre, el dels psicòlegs i psicolèg-coach emprem molt els contes i
exemples gràfics. Bé, doncs un dels primers contes que ens va explicar el
director del màster, al fer la presentació d’aquesta segona part va ser aquest,
que jo sàpiga, d’autor desconegut:
EL PARACAIGUDES
Charles
Plumb, era pilot d'un bombarder en la guerra del Vietnam.
Després
de moltes missions de combat, el seu avió va ser enderrocat per un míssil, es va llançar en paracaigudes, va ser capturat
i va passar sis anys en una presó nord-vietnamita. Al seu retorn als Estats
Units, donava conferències relatant la seva odissea, i el que va aprendre a la
presó.
Un
dia estava en un restaurant i un home el saludà i li va dir: "Hola, vostè
és Charles Plumb, era pilot a Vietnam i el van enderrocar veritat?"
"I
vostè, ¿com sap això?", Li va preguntar en Charles.
"Perquè
jo empacava seu paracaigudes. Sembla que li va funcionar bé, oi?"
En
Charles gairebé s’escanyà de sorpresa i amb molta gratitud li va respondre.
"És clar que va funcionar, si no hagués funcionat, avui jo no seria
aquí."
Aquella
nit no va poder dormir, meditant: Es preguntava Quantes vegades vaig veure al
portaavions a aquest home i mai li vaig dir bon dia, jo era un arrogant pilot i
ell era un humil mariner. Va pensar també en les hores que aquell mariner va
passar a les entranyes del vaixell enrotllant els fils de seda de cada
paracaigudes, tenint a les mans la vida d'algú que no coneixia.
Ara,
Charles Plumb comença les seves conferències preguntant-li a la seva audiència:
Qui ha empaquetat avui el teu paracaigudes
?.
Des d'avui us proposo que tractem de donar-nos compte de qui “empaca el nostre
paracaigudes”, i siguem agraïts.
A l’empresa, donem les gràcies, valorem, felicitem a tots aquells que
amb el seu treball o servei ens ajuden a nosaltres a tirar endavant. De vegades
amb un “copet a l’esquena” no en hi ha prou i és necessari un reconeixement
monetari i de posicionament, al cap i a la fi ja em dit que com a fita guanyar
diners és tant lícit com qualsevol altre propòsit i també ho és voler un
estatus reconegut i palpable.
Tinguem presents a les persones que ens “salven” en el moment oportú.
Evidentment en el món de l’empresa, sovint son els treballadors (o si més no
alguns) estiguin en el nivell de la piràmide que estiguin.
I en el món privat, el quotidià ... potser els pares que ens han ajudat
incondicionalment, o els fills... que també passa, la parella, aquell
amic/amiga que sempre hi és per a mi, etc. L’actiu més important de la vida, exactament igual que el
d’una empresa, son les persones que formen part de la nostra.
Repeteixo siguem agraïts.
Una abraçada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada