L’Ego

Arrel d’una “conversa” amb una clienta, va sorgir la pregunta: què és, doncs, l’Ego?

Us en copio el text... Treballem així, emprant l’escriptura terapèutica, “parlem” i anem canviant de colors en cada email per saber per on van les preguntes, opinions, comentaris, etc. de cada un.

La síndrome de l’impostor és molt habitual en persones molt potents que tenen una autoestima poc realista a la baixa ;)  M’hi trobo moooolt sovint i pràcticament sempre en dones. Dones alfa que encara no saben que ho son.

Aquest només és un dels exemples que us podria mostrar, del mal que fan les creences limitants en tots els camps de la vida.

Clienta: l'última moda, per mi, en auto flagell és "ja tens un edat...et passen al davant gent més jove, et quedaràs estancada"

Jo: te’n adones no, que les teves prioritats son les que son? Que la feina és només feina? Que estancar-te és impossible perquè justament tu creixes i evoluciones en mil camps? Que la veueta que et diu ves a per més, a nivell professional potser és l’Ego i que justament aquest és el teu monstre?   

Clienta: Si? tu creus que és ego?....jo sempre ho veig com un complex d'impostora, com inseguretat....explica'm això, no pillo

L’Ego és una creació personal... mmmm pensa-hi un moment. És una part de tu, que no vol que siguis tu. Tooooma!

Si, és un fals jo que no tenim de fàbrica, el construïm. És la creença que t’has fet sobre el que penses que ets o has de ser i es forma a base el capes i capes que al llarg de la vida t’has anat posant a sobre: creences, pors, frustracions, somnis o desitjos, que realment no son teus... els has anat acumulant per condicionament familiar, social, escolar, etc. i si, també t’estan condicionant els mitjans de comunicació i fins i tot aquell autor de llibres d’autoajuda que en sap tant... (Déus! de vegades seria dolenta...)

En altres ocasions ja hem parlat de que el cervell, per si mateix, no te criteri ni sentit del humor, no li diguis ni en broma que no pots perquè no podràs; el que si tenen els teus pensaments, que son només connexions neuronals que fa el teu cervell, és una “necessitat” imperiosa de donar-te la raó... bàsicament perquè ell, que és un dropo, busca una drecera i així no li cal rebuscar entre les mil i una experiències que et contradiuen quan t’entestes en tenir raó davant un posicionament, per exemple, pessimista sobre un tema determinat que t’afecta mmmm

I aquí entra l’Ego, a ell no li agrada massa la veritat i no accepta massa bé les coses que no li agraden o no li quadren; i com, a l’Ego el formen aquelles creences que no eren teves, recordes? Doncs ell fa de drecera! Els hi ofereix als teus pensaments una autopista per on circular i si el deixes fer no te escrúpols... mmmm

L’Ego és el que es compara sempre amb els altres –o millor dit, amb allò que creiem sobre els altres- i ens fa sentit inferiors o superiors en funció de si en la seva formació hem acumulat els imputs (les creences) que ens impulsen endavant o els que ens limiten...  Si, l’Ego és el que et fa sentir de vegades un impostor, el que et diu que no ets prou valuós, que has de... , que cal que facis... , que si vols triomfar has de...

Que en fem, doncs, de l’Ego? Escoltar-lo i analitzar com està construït, de què està construït i llavors, sempre mitjançant el raonament i les experiències d’èxit viscudes (en el cas de que el maleït et faci sentir “petit”), fot-li “puntada al cul”, abandona’l! Llavors seràs realment lliure de viure la vida que vols viure i explorar el teu màxim potencial.

Bé, sobre l’Ego en podríem parlar durant hores o dies... te moltes més vessants... però per fer-ne un tast ja en hi ha prou de rollo!

Una abraçada!