El cos i el pensament

Les últimes tendències ens porten a pensar, que la relació cos i ment és quelcom més directa del que fins ara s’ha postulat. Aquí ja n’hem parlat altres vegades ;) . Per exemple: Si una persona amb una motxilla de 30 k. es posa al peu d’un turó, el percep molt més pronunciat que una altra sense motxilla. I si tot i sense motxilla, mires al cim del turó la sensació de cansament mentre puges serà més gran que si mires a mitja altura o al primer revolt del camí.

Els humans funcionem per “affordances”, S’utilitza el terme per referir-se a les possibilitats d'acció que són immediatament percebudes per l'usuari (què ens convida a fer un objecte). Per exemple: si entrem en una sala i veiem una cadira i una pilota difícilment ens asseurem sobre la pilota i llençarem la cadira... o si veiem una taula i un gerro amb flors, difícilment direm que la taula està sota el gerro de flors...  De fet l’affordance d’un objecte moltes vegades és el que ens limita a l’hora de innovar i d’altres justament al contrari, la forma ens suggereix utilitzacions diverses!  Uf, el tema te tantes possibilitats que m’emociono i me’n vaig del nus de la qüestió!!

Be, el que us vull dir és que, naturalment, també fem affordances amb les postures del cos, les nostres i les que veiem en altres... La posició del cos provoca a canvis interns en la presa de decisions, influeix en la nostra manera de pensar i en la imatge que donem als altres. Penseu que és una gran eina de comunicació. Richard Petty, professor de psicologia en la Universitat Estatal de Ohio (EE.UU.), assegura en un treball publicat a l’ "European Journal of Social Psychology" que una postura correcta dona major seguretat en els propis pensaments i en la manera de pensar sobre un mateix. Aquesta seguretat, a més, és la que els altres percebran.

En un percentatge molt alt, “veiem” el món en base a les affordances que fem. Per tant una bona manera de ser protagonistes del nostre dia és utilitzar-les en benefici propi, no? com ho podem fer? Amb la nostra postura! Utilitzar el nostre cos com eina transformadora de l’estat d’ànim és possible.

Tan important és, doncs, la postura? Completament!. El cos i l'emoció van de la mà, per això, si en modifiquem un estarem influint en l’altre.

Feu la prova...

Posa l’esquena recta, sense rigidesa, les espatlles enrera i el cap de manera que miris en angle recte o fins i tot una mica més amunt (sense forçar) i  comença a caminar. Amb fermesa i seguretat i la mirada al davant. Somriu o fes un esbós de somriure (ei! No cal exagerar!), recorda’t de caminar amb pas ferm i decidit i de respirar profunda i compassadament. El primer que  notaràs és com flueixen tot un cúmul d'emocions positives i de seguretat.

A l’oficina, a l’escola, en definitiva si treballes assegut, puja la cadira a la màxima alçada que et permeti tenir els peus ben situats al terra. Igual que abans, posa l’esquena recta i les espatlles enrera, respira be i imagina que el teu cap el subjecta un fil que penja del sostre, com una plomada. No només sentiràs fluir el que hem comentat abans, a més, aconseguiràs augmentar el teu llindar de comprensió!

La posició del cos intervé en les autoavaluacions i en l’autoconfiança de l’individu. Us convido a que ho tingueu ben present!

Recordeu que això és com qualsevol altre hàbit, al principi s’ha d'estar contínuament corregint postures però desprès s’automatitza. Pels que no ho sabeu formar un nou hàbit, requereix d’una mitja de seixanta sis dies de pràctica continuada....(sempre en funció de la dificultat i tenint present que la corba està entre els 18 i els 254 dies).

Així que, apa! A practicar en tot moment! Els beneficis a obtenir s’ho valen!! I observeu-vos per comprovar com amb aquests exercicis simples podeu influir en el vostre estat d’ànim diari.

Una abraçada!