Avui us proposo un conte...
EL CIENTÍFIC I EL MÓN ...
Un científic, que vivia preocupat amb els
problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per minorar-lo. Passava els
dies en el seu laboratori a la recerca de respostes pels seus dubtes .
Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu
santuari decidit a ajudar-lo a treballar . El científic, nerviós per la
interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient, però,
que era impossible treure'l d’allí, el pare va pensar en alguna cosa que pogués
donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció. De sobte es va trobar amb
una revista, on hi havia un mapa del món, just el que necessitava.
Amb unes tisores va retallar el mapa en
diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta adhesiva l'hi va lliurar al
seu fill dient : com t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat
perquè el reparis sense ajuda de ningú .
Llavors va calcular que al petit li costaria dies
compondre el mapa, però no va ser així . Passades algunes hores, va escoltar la
veu del nen que el cridava. Pare, pare , ja ho he fet, he aconseguit acabar-ho!
Al principi el pare no va creure al nen. Va
pensar que era impossible que, a la seva edat hagués aconseguit recompondre un
mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de
les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen. Per a
la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats
al seu lloc exacte. Com era possible ? Com el nen havia estat capaç ? El pare
va preguntar amb sorpresa al seu fill:
- Fillet, tu no sabies com era el món , com ho
has aconseguit ?
- Pare, respongué el nen, jo no sabia com era
el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure
que de l'altre costat hi havia la figura d'un home. Així que vaig donar volta als
retalls i vaig començar a recompondre l'home, que sí sabia com era . "Quan
vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar volta al full i vaig veure que
havia arreglat el món " .
Gabriel García Márquez
Com sempre, una abraçada!
3 comentaris:
Una història preciosa!!! Moltes gràcies, Blanca, per compartir-la!
Una història preciosa!!! Moltes gràcies, Blanca, per compartir-la amb tots nosaltres!
Qué bo!!!!
Publica un comentari a l'entrada