Foto: Paqui Serrano
Aprofito la foto de la meva amiga Paqui Serrano (li he robat directament, jeje) per pensar amb tu sobre un terme interessant...
El Wu Wei es un concepte Taoista i es defineix
com la no acció… això però és relatiu , més que una no acció ho definiria com
adaptació, sense forçar…sense resistència, és el fluir que diuen altres.
Segons el taoisme el Wu Wei s’associa, sovint,
a l’aigua; aparentment dèbil, tova i delicada però amb la capacitat d’erosionar
la pedra més dura. L’aigua no es resisteix, s’ajusta a la forma del seu
contenidor i continua sent aigua – recordeu allò de “be water, my friend”- . L’aigua
quan flueix va llimant el seu camí, tant se val si és un camí dur com la roca o
si és un camí més suau com per exemple la terra. I si el seu flux es veu frenat,
pot trencar en mil bocins allò que
l’atura. La podem dividir en mil partícules i en tornar-se a reunir sembla que
res l’hagi alterat. Pot ser una diminuta gota o part d’un oceà.
Practicar el Wu Wei implica la utilització
òptima del potencial, tant deixant fluir el propi com aprofitant el del
“contrari”. Implica, més que renunciar a la voluntat, actuar en relació
harmònica amb els processos naturals o existents.
Hi ha una antiga faula xinesa que ho
exemplifica força bé...
Conten
que el cavall d'un camperol es va escapar. Davant la compassió del seu veí, el
pagès li va dir: "Qui sap si és bo o dolent?". I va tenir raó, perquè
l'endemà el cavall va tornar acompanyat per altres cavalls salvatges. El veí va
felicitar pel regal caigut del cel, però el pagès va repetir: "Qui sap si
és bo o dolent?". I una altra vegada va tenir raó perquè el seu fill va
tractar de muntar un dels cavalls salvatges i va caure, trencant-se una cama.
El veí va tornar a mostrar el seu pesar per rebre la mateixa resposta:
"Qui sap si és bo o dolent?". I l'endemà van aparèixer uns soldats
per reclutar al fill, però el van eximir per estar ferit.
Practicar Wu Wei cada dia hauria de ser una de
les nostres fites més importants.
Que passa quan t’entestes en una relació
tòxica?
Que passa quan t’enfoques en treballar mil
hores per aconseguir diners per gastar en el teu temps lliure i no tens temps lliure per gastar-los?
Que passa quan t'ancores en sentiments negatius del passat?
Per fluir (practicar el Wu Wei) pots:
-
Enfocar-te en allò que vols
-
Estar present. Passar el dia sense
prestar atenció al que succeeix al teu entorn impedeix que copsis tot el que la
vida et pot oferir.
-
Liderar la teva xerrameca
interior. Entestar-te en pensaments que no t’impulsen per ser la persona que
vols ser és una pèrdua d’energia i temps!
-
Eliminar de la teva vida, tant com
puguis, tot el que et sobra, no et serveix, t’avorreix, et cansa i et resta
energia.
-
Analitzar els teus patrons mentals
més rígids i descobrir quins realment son teus i vols mantenir i quins son
fruit de les teves creences limitants, d’aquella veueta maliciosa que et diu
tot el que no pots fer només perquè, de petit, et va semblar que les persones
que eren els teus referents creien sobre tu; i per tant no tenen cap sentit.
-
Acceptar que quan tot sembla
marcar-te una direcció, és possible que aquesta direcció sigui la bona.
-
Escoltar a la teva inspiració. Les
idees que apareixen de sobte, no son producte de la màgia, son producte d’un
raonament elaborat per una via inconscient però que es basa ten tot el que hem
experimentar, conegut, après i provat al llarg de tota la vida.
Des d’aquí t’animo a fluir com un riu, de
vegades el teu corrent serà tumultuós i d’altres serà plàcid, però tu com
l’aigua, lliscaràs sense perdre un bri de la teva identitat modificant-ne, si
cal, el llit i els marges. No permetis que una vida dissenyada per altres
s’apoderi del teu cabal.
Una abraçada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada