L’olfacte és el sentit
més vinculat a les emocions i l'únic capaç de fer-te reviure moments passats,
quasi immediatament.
Quan olorem una aroma al
nostre cervell es produeix una associació de pensaments. L'olfacte ens fa
recordar situacions, llocs, emocions o persones. En la nostra ment, l'olor és
registrat com una emoció relacionada amb la situació en què, per primera
vegada, percebem aquest olor.
Tinguem en compte, a més,
que l’ésser humà recorda el 35% del que fa olor enfront del 5% del que veu, de
manera que la memòria pot retenir fins a 10.000 aromes diferents mentre que
únicament és capaç de reconèixer 200 colors ". A més el reconeixement de
l'olor és immediat. Us adoneu de la importància d’això?
Perquè passa?
L'estreta relació entre
l'olfacte i les emocions esdevé per la interconnexió de les regions
cerebrals implicades en el processament de les dues sensacions, sent el sistema
límbic -i especialment la amígdala- el centre integrador per excel·lència. En
estudis d'imatges cerebrals s'ha evidenciat que l'amígdala s'activa
immediatament davant d'una percepció olfactiva, acció que no s'ha observat en
estudiar els altres quatre sentits.
Els estímuls sensorials
que arriben al cervell, amb excepció de l'olfacte (a causa que les vies
olfactòries es desenvolupen en l'embrió abans que el tàlem i aquestes arriben
directament al cervell, cap a l'escorça cerebral), hauran de passar prèviament
pel tàlem que és l’encarregat de filtrar-les i enviar-les a l’escorça. En el
tàlem és on es decideix si segueixen o acaben el seu camí, es a dir, si
determinat estímul ens emociona o no; això últim passa quan es considera que es
poc significatiu per nosaltres.
L'olfacte és l'únic
receptor sensorial que està directament connectat amb les nostres emocions i
memòria. Per tant, si estimulem l'olfacte, podem treballar conscientment amb
les emocions, sentiments i benestar.
El procés de l'olfacte
segueix bàsicament el següent recorregut: Les molècules de l'olor en forma de
vapor que estan surant en l'aire arriben a les fosses nasals ... 1. Les
neurones receptores de l'olfacte transmeten la informació als bulbs olfactoris,
que es troben a la part de darrere del nas. 2. Els bulbs olfactoris tenen
receptors sensorials que en realitat són part del cervell que envien missatges
directament: els centres més primitius del cervell on s'estimulen les emocions
y memòries (estructures del sistema límbic) i centres "avançats" on
es modifiquen els pensaments conscients (neocòrtex). 3. Aquests centres
cerebrals perceben olors i tenen accés a records que ens porten a la memòria
persones, llocs o situacions relacionades amb aquestes sensacions olfactives.
Així que recuperant la
primera frase del post “L’olfacte és el sentit més vinculat a les emocions i
l'únic capaç de fer-te reviure moments passats, quasi immediatament”. El que
veiem és que utilitzar un aroma ens permet auto generar-nos una determinada
emoció.
Fàcil? Si!
Si voleu un moment de
pau, si necessiteu asserenar les vostres pors , si necessiteu un espai de
concentració o un d’alegria. Recordeu quin aroma han tingut per vosaltres en
alguna ocasió on l’emoció que voleu “despertar” ha estat molt clara i busqueu
aquest aroma per tenir-lo sempre a mà. I tingueu sempre cura de evitar aromes
que us traslladin a moments poc o gens agradables!
Una abraçada!
PD. En voleu conèixer
alguns dels meus d’aromes?: el d’un llibre o una llibreta recent comprada. El
d’un llapis, sobre tot al fer-hi punta. Al pa acabat d’enfornar. A terra molla
i a gespa acabada de tallar. A lavanda i a la colònia Nenuco (que era la del
meu bebè...) i molts més... Ànim! Busqueu els vostres!!!!!
Una altra abraçada, que
no sigui que ens quedem curts!!!! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada