Autoeficàcia , Autoestima i Autoimatge

L’autoestima, ja sabeu que és la valoració que un fa de la pròpia vàlua. L’autoimatge, que no és rés més ni rés menys que la representació mental que ens fem de nosaltres mateixos, tant si és observable per altres (pes, talla, edat aparent, color dels ulls, etc.) com si no ho és (apreciació subjectiva). L’autoimatge no sempre descriu una imatge real, de vegades és una imatge influenciada (en positiu o en negatiu) per la interpretació que fem de la valoració d’altres... I l’autoeficàcia, la impressió del que un es capaç. Capaç d’aprendre, capaç de resoldre reptes, capaç de reinventar-se, capaç de valer-se de les mans, de la intel·ligència, del que calgui, per tal de lidiar amb situacions previstes i imprevistes.

Tots tres conceptes son el “lloc” on hi ha alta reactivitat emocional (emocions, sensacions, sentiments... de tots tipus), a més es reflecteixen en la conducta.

M’atreviria a dir que el 80% de les persones a les que he acompanyat en un procés de coaching, en un moment o altre m’han dit que no s’estimen, que no es valoren prou, que no son prou bons, que no es mereixen més... uf! Altres diuen que ja ho han provat tot, que no poden més, que no ho poden fer millor.... uf! I més uf! I recordeu que el coaching no és teràpia! Que us parlo de persones mes o menys ajustades emocionalment, que passen per un moment difícil o que volen canvis... parlem de persones sanes!!!

Treballar per aconseguir que aquestes tres maneres d’entendre el nostre jo siguin naturals i ecològiques és fonamental per a un creixement saludable dels nostres infants. I per nosaltres, els adults, és un espai  personal al que hem de dedicar molta atenció per  aconseguir ser la persona que realment volem ser. La nostra millor versió.

Ja sabeu que quan parlo de natura i ecologia, no em refereixo a la seva accepció tradicional. Em refereixo a que és natural sentir-se be i còmode i que ha de ser un “treball” ecològic, es a dir sense que l’esforç per aconseguir-ho sigui més gran que els beneficis que s’obtenen...

Si us hi fixeu... totes tres habilitats estan altament relacionades amb les creences, de fet és on “viuen” les creences, les que ens semblen fonamentades i les que no ho estan en absolut. Per tant el primer pas per sanejar-les és treballar amb les creences.

De les dues primeres ja n’hem parlat en aquest blog, per tant avui faig incidència en l’Autoeficàcia!

Avui us vull dir que encara no sabeu on teniu els topans, perquè ningú sap on els té. Que per ser autoeficaç cal esforç i perseverança, les coses que surten bé a la primera son pura xiripa i molt escasses. Que resoldre reptes és qüestió d’entrenament i atenció. Que aprendre a aprendre (de vegades desaprenent) pot ser una fita agradable. Que si algú us diu, tu no pots, no us el cregueu, ell no sap el vostre potencial!  

Ja saps... allò que és impossible, costa una miqueteta mes ;)

Una abraçada,