Saber escoltar, l’art de la comunicació.

“No esperis que et toqui el torn de parlar, escolta de debò i seràs diferent”. Charles Chaplin

”Si saps escoltar, molts et voldran parlar. Sigues atent, silenciós, recollit. Potser, abans que pronunciïs una paraula constructiva, potser l'altre haurà marxat, feliç, alliberat, il· il·luminat. Doncs el que inconscientment esperava no era un consell, una recepta de vida, sinó a algú en qui recolzar-se”. P. Michel Quoist

"Escolta! o la teva llengua et tornarà sord”. Refrany Cheroqui

El miracle del diàleg el produeix l'encertada combinació d'aquests tres elements: escolta atenta, parla adequada, oportuns silencis. En un diàleg equilibrat i madur, cap d'aquests tres elements és més important que l'altre i tots tres són igualment necessaris. Únicament quan un és capaç d'escoltar l'altre, obre la porta perquè l’ interlocutor pugui comunicar-se amb ell. I precisament aquesta intercomunicació, feta d'escolta respectuosa i de parla adequada, és la essència del diàleg.

Quan parlis assegura’t de que t’entenen i quan escoltis assegura’t de que comprens el que t’han dit. Saber  escoltar exigeix ​​domini d'un mateix. És un art i un gest de saviesa. És veritat que el diàleg està fet de paraula i d'escolta, però el que més sol fallar és la escolta. Escoltar és una actitud difícil perquè implica atenció al interlocutor, - esforç per captar el seu missatge- i comprensió.

L'escolta és una actitud psicològica difícil perquè exigeix ​​oblit d'un mateix i obertura atenta i gratuïta cap a l'altre. Escoltar significa dirigir la meva atenció cap al proïsme i entrar en el seu àmbit d'interès i en el seu marc de referència. L'escolta, diligentment practicada, suposa una acumulació progressiva de saviesa i d'enriquiment psicològic. Escoltar vol dir rebre de l'altre, després d'haver-li donat el millor d'un mateix: la atenció afectuosa.

La diferència entre sentir i escoltar:

A aquestes alçades de la vida tots o quasi tots sabem la diferència entre sentir el que et diuen o escoltar-ho.  De totes maneres ho recordarem...

Sentir és un fenomen fisiològic. El nostre sentit auditiu ens permet percebre els sons. Sentir, és doncs, percebre les vibracions del so, rebre les dades que ens facilita l’emissor i no significa necessàriament processar-les. Sentir és passiu. Molta gent que diu que escolta en realitat està només sentint el soroll de les paraules de l’altre, mentre tant està pensant en que és el que ell faria en la situació de l’altre, preparant allò que li dirà quan acabi d’enraonar, etc.  Per Escoltar en lloc de sentir cal entrenament.

Escoltar és la capacitat de captar, entendre i interpretar els missatges verbals, els silencis, el llenguatge corporal i fins i tot el to de veu que acompanyen al missatge. Representa deduir, comprendre i donar sentit i valor a allò que se sent. Escoltar és actiu.

Us presento un quadre sobre els tipus d’escolta que ha elaborat Rodrigo Ortíz Crespo.

Tipus d’escolta:

Apreciativa	S’escolta sense posar atenció, buscant plaer.
Selectiva	S’escolta seleccionant la informació que interessa.
Discertinitiva	S’extreuen les idees principals del missatge.
Analítica	S’estudia la relació entre les idees del missatge.
Sintetitzada	Es pren la iniciativa en la comunicació
Empàtica	S’interpreta el missatge posant-se en el lloc de l’emissor.
Activa	S’escolta amb atenció entenent el missatge en la seva totalitat.

En aquest post es vol fer incidència en els dos últims que son els tipus d’escolta que més tenen a veure en la Comunicació!

A l’escolta Empàtica. Escoltem sense prejudicis, col·locant-nos en les “sabates” de l’altre, donant suport i aprenent de la seva experiència. Escoltem amb atenció i amb la intenció de comprendre els sentiments de l’altre segons els seus propis marcs de referència. Implica entrar en el món de l’altre i veure les coses des del seu punt de vista. Normalment el nostre interlocutor es sentirà comprés ja que aquest tipus d’escolta ens imposa posposar el nostre jo ( no perdre’l). No implica que pensem el mateix, ni que sentim emocionalment el mateix. Implica que acceptem i respectem les seves emocions, idees, etc. I que els seus punts de vista, dificultats i joia ens interessen.

A l’escolta Activa. Reclama esforç mental i físic per copsar la totalitat del missatge, ser capaç d’interpretar el significat correcte mitjançant el que l’altre diu, el seu to de veu i el llenguatge corporal. Requereix retroalimentació, li hem de preguntar a l’altre si el que creiem que hem entès és el que ell vol dir. En l’escolta activa cal que ens apartem dels nostres pensaments per concentrar-nos totalment en allò que estem escoltant, és de tots els tipus d’escolta, la més completa ja que incorpora tots els elements de la empàtica i l’analítica a més de alguns dels elements de la sintetitzada i la discernitiva.

Avui el meu suggeriment és: Practiqueu l’escolta activa tant com pugueu!!! A tots ens agradaria ser-ne experts! I sobre tot a les persones que escoltem!

Una abraçada

Blanca