El Clown és un personatge que existeix des
de fa milers d'anys. Els clowns que actuaven com bufons de cort tenien gran
llibertat de paraula i critica. Molt sovint eren els únics que podien expressar
contra les normes socials o del govern, i fins i tot amb el seu humor podien
arribar a canviar la política.
El Clown es mostra espontàniament davant
del públic des de la seva humanitat plena, la seva sinceritat, la seva
vulnerabilitat, les seves emocions, les seves virtuts i defectes sent un mirall
de nosaltres mateixos.
Avui us proposo fer, de vegades, de clown.
Els humans acostumem a dur una màscara, la
màscara de la nostra identitat, els hàbits, les emocions contingudes, les
creences que hem anat aprenent al llarg de la vida del nostre entorn social i
cultural. Una màscara que de vegades ens mostra als altres com éssers forts,
valents, triomfadors, etc. o tot el contrari... depèn del “mirall” en el que
ens hem mirat en créixer. Sota aquesta màscara hi ha el jo real, el nostre
potencial, les capacitats que encara no hem descobert o que neguem, el nen que
vàrem ser i que cap als 5 anys comencem
a oblidar aprenent a viure segons els patrons que ens envolten. La màscara no
som nosaltres!
El Clown ens permet treure’ns la màscara,
recuperar al nen. Per fer de clown no cal fer riure, cal deixar-se anar,
mostrar-se, expressar emocions, compartir, jugar, somiar, fantasiejar, riure de
nosaltres mateixos i de les nostres pors... Exagerar les pors, buscar-los-hi la
part més histriònica es una gran manera de minvar els seus efectes al posar-hi
distància. Obrir-nos al joc, a la fantasia i al somni és la millor manera de
descobrir els nostres anhels més profunds i si els descobrim podem triar
començar a treballar per aconseguir-los!
Poseu-vos un nas vermell real o imaginari
i practiqueu sols o en companyia amb el clown que tots portem dins!
Una abraçada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada