La por al dolor.

La por al dolor paralitza, la por al dolor aliena, la por al dolor de vegades mata en vida…

Es complicat per molta gent donar el pas de sentir i viure el dolor, ara i aquí no parlo del dolor físic parlo del dolor emocional.

Davant una pèrdua (que pot ser de mil tipus) hi ha diverses opcions, us en presento tres:

• Negar el dolor i fer com que no passa res, situació que de vegades porta a una imatge de falsa felicitat o fals benestar que no permet el benestar real i ple.
  
• Negar-se a acceptar el dolor i no voler-lo afrontar però viure immers en ell, de vegades porta a una vida de continua tristor.
  
• I la més saludable, acceptar el mal que fa el dolor, parlar-ne, reconèixer-ne els símptomes d’aquest dolor, permetre’s el temps necessari per que minvi la intensitat i de vegades... perdonar-se.

Cada persona és diferent, cada persona té un llindar de dolor propi, cada persona te una manera d’afrontar-lo i de processar-lo i cal que respectem aquestes diferències ( acompanyar el dolor no significa intentar que no se’n senti, significa ser útil, significa saber escoltar i de vegades callar, significa empatia... )

Fixeu-vos, però, que parlo de la por al dolor ... la por és la que paralitza, aliena i mata en vida. L’ésser humà pot processar be el dolor, lo difícil no és assumir-lo i gestionar-lo, de vegades el que és difícil és vèncer-ne la por. I és curiós perquè la por ja hem comentat altres vegades que es sustenta en un perill real o imaginari, en unes creences determinades, en una xerrameca interior. La por és una emoció primària que te un sentit adaptatiu, però que cal identificar, acceptar i valorar si es ecològica ;) si ens és útil en aquest moment.

Penseu-hi un moment ... i decidiu, que hi guanyeu mantenint la por al dolor? Que us esteu perdent? Que passa al vostre voltant? I ... no creieu que el que temem realment és el canvi?

Nelson Mandela deia :

“No és valent aquell que no te por, sinó aquell que la sap conquerir"

Us recomano la lectura de No Miedo de Pilar Jericó i aprofito per presentar-vos-la a ella i a les seves claus per afrontar la por.

Ser o fer de, actuar com …

Quantes vegades al cap del dia fem anar el verb ser: jo soc … bomber, despistada, desordenat, poc sociable, dolent per les mates, etc.

No oblidem que inferim la personalitat en funció de la conducta ja que la personalitat és un “patró” de sentiments, emocions i pensaments lligats al comportament.

D’on surt, doncs, la personalitat? En psicologia per a respondre a aquesta pregunta, hi ha diferents teories que es podrien agrupar en tres tipus:

• Teories Endògenes: de base genètica per tant de naturalesa només biològica.
• Teories Exògenes: de naturalesa ambientalista i segons l’aprenentatge i l’experiència. Son les característiques de l’entorn les que determinen la conducta.
• Teories interaccionistes: La personalitat és el resultat de la interacció entre factors endògens i factors exògens. Reconeixen components biològics i ambientals.

Permeteu-me que descarti (digueu-me agosarada) les teories endògenes, a dia d’avui tenim prou estudiades les diferències individuals com per acceptar que la personalitat és quelcom immutable i rígid, sense més determinants. Personalment em decanto per les teories interaccionistes no hi ha dubte de que l’ambient (el nostre entorn) ens empeny a una determinada manera de ser, no?

Un estudi realitzat a Cerdenya (a un total de 6.148 persones), ha permès desxifrar que tot i que la genètica influeix de manera significativa en la salut i el comportament d’un individu, la influència en ambdós factors no és comparable ja que la personalitat humana és el tret menys determinat per la genètica: es van estudiar 98 trets físics i psíquics i la conclusió és que la personalitat està marcada per la genètica en un percentatge de entre el 10% i el 20% (un percentatge realment baix). La resta és conforma segons l’ambient i la nostra actitud davant aquest (l’aprenentatge i les experiències personals).

El que també està clar és que la personalitat (la manera de ser) es desenvolupa i canvia al llarg de la vida. Tots som conscients de com ens condiciona l’entorn, el que no tenim tant racionalitzat és que aquest entorn el podem construir.

Mireu... el verb “ser” ens situa justament en això, en construir el que som. Ull doncs amb la seva utilització... no, no vull dir que no s’hagi d’emprar, clar que no! el que vull dir és que quan digueu “jo soc” analitzeu si darrera hi ha: creences limitants, aspectes que no us agraden de vosaltres o de la vostra vida y que si es així els transformeu! Teniu en compte que allò que creiem que som condiciona les nostres conductes y per tant... la nostra personalitat.

Si jo crec que soc comptable (no que treballo com comptable) es molt difícil que mentalment a l’hora de buscar feina això no em condicioni a només buscar-ne de comptable. No sabré “veure” que a més d’haver estudiat comptabilitat o d’haver treballat en comptabilitat, possiblement en el meu “jo” hi ha moltes més coses que se fer be o molt be. Dediqueu-vos uns moments i penseu en aquelles coses que us agrada fer i que feu molt be, son aquestes les que us poden donar una altra perspectiva de vosaltres mateixos! I no sigueu tímids ni porucs!

Si jo crec que soc poca cosa, poc intel·ligent, poc brillant, poc …. actuaré com a tal i em serà molt difícil que el meu entorn no em vegi així... Repasseu-ne el fons d’aquestes creences y ja sabeu, Reinventeu-vos!!!

No amagueu, com en la imatge que ens acompanya, l’altre que porteu dins, si camina al vostre costat molt millor no?

I no caigueu en el parany de creure que, com el que us dic és molt obvi, només amb donar-vos-en compte ja està solucionat... NO!, cal que entreneu força!!!

Les quatre potes de l’èxit.

Imatge cedida per publikaccion.es

Tenir o no tenir èxit de vegades és una actitud. No parlo només de l’èxit professional o econòmic, que també, parlo d’èxit en general. Anthony Robbins un conegut Coach americà diu que hi ha tres pilars, jo ho rebatejo com les quatre potes de l’èxit (quatre millor que tres, no? i... perdó per l’atreviment mr Robbins). Ell ens proposa que ens enfoquem en allò que volem, que aconseguim les millors eines que necessitem i que estudiem i solucionem els nostres conflictes interns. Jo us proposo un quart pilar, la meva quarta pota, així qualsevol construcció te la màxima estabilitat: Alineeu la vostra vida amb els vostres valors!.

Crear una visió clara i atractiva d’allò que volem aconseguir. Si ens enfoquem en com estem, si estem malament, l’únic que aconseguirem és donar-li més voltes a la nostra situació actual i en realitat fer-la cada vegada pitjor... mireu, això és com quan de petits aprenem a anar en bici, com estem enfocats en que caurem de la bici som incapaços de mantenir l’equilibri i naturalment caiem... és quan sabem que darrera i subjectant la bici hi ha el pare o la mare, per tant no podem caure, quan no tenim cap problema per mantenir l’equilibri malgrat només toquin el seient amb un dit, llavors ens enfoquem en anar endavant!! En la sensació, en l’aire a la cara, en ...

Enfoqueu-vos en allò que voleu, no en allò que no voleu!!! I ... feu-ho de la manera més atractiva que pugueu! Seguint amb l’exemple de la bici, imagineu la velocitat, penseu en el paisatge que veureu, en ... tot allò que faci que tingueu moltes ganes d’aprendre a anar en bici!

No us enfoqueu en els problemes o cada vegada en veureu més... i això anul·la la vostra creativitat. El nostre cervell, que és una màquina meravellosa, s’entesta en dirigir-nos cap allò que pensem.

Aconseguir el millor. Un cop enfocats i amb una visió clara i atractiva del que volem aconseguir, el que hem de buscar és les millors eines. Continuant amb el símil d’aprendre a anar en bici... si ho fem amb sabates de pallasso malament no? Si no confiem en la persona que subjecta pel darrera...malament no? Si la bici no te frens o les rodes punxades.... Trobeu el que necessiteu per aconseguir el millor! Si us cal preparació feu-ho, si us cal consell busqueu-lo, si us cal equip trobeu-lo! I si no sabeu el que necessiteu estudieu com ho han fet els que han aconseguit allò que vosaltres voleu i imiteu-ho donant-hi el vostre toc personal!

Solucionar els conflictes interns. Evidentment per molt que us enfoqueu i que trobeu les millors eines, si el que voleu aconseguir és anar en bici i donar la volta al món però no esteu disposats a que us facin mal les cames... malament. Vull dir que us heu de comprometre i treballar força. Atenció a les pors, son també brou de cultiu de conflictes interns i ja sabeu que les pors irracionals només es vencen per exposició. Analitzeu les vostres pors i valoreu si tenen realment sentit i si no... ja sabeu...

Alineeu la vostra vida amb els vostres valors. Per molt que racionalment vulgueu aconseguir una fita, si aquesta és oposada als vostres valors mai serà un èxit total i naturalment aconseguir-la no us faria feliços. Estudieu quins son els vostres i esbrineu si el que voleu aconseguir s’hi ajusta.

I... un últim apunt, Celebreu cada pas endavant! Celebrar ens col·loca en un estat d’ànim idoni per a seguir!!! No perdeu cap oportunitat de celebració!!!! Lligueu les quatre potes! Si en feu un “zuncho” la construcció serà molt més forta!.