La por al dolor paralitza, la por al dolor aliena, la por al dolor de vegades mata en vida…
Es complicat per molta gent donar el pas de sentir i viure el dolor, ara i aquí no parlo del dolor físic parlo del dolor emocional.
Davant una pèrdua (que pot ser de mil tipus) hi ha diverses opcions, us en presento tres:
- Negar el dolor i fer com que no passa res, situació que de vegades porta a una imatge de falsa felicitat o fals benestar que no permet el benestar real i ple.
- Negar-se a acceptar el dolor i no voler-lo afrontar però viure immers en ell, de vegades porta a una vida de continua tristor.
- I la més saludable, acceptar el mal que fa el dolor, parlar-ne, reconèixer-ne els símptomes d’aquest dolor, permetre’s el temps necessari per que minvi la intensitat i de vegades... perdonar-se.
Cada persona és diferent, cada persona té un llindar de dolor propi, cada persona te una manera d’afrontar-lo i de processar-lo i cal que respectem aquestes diferències ( acompanyar el dolor no significa intentar que no se’n senti, significa ser útil, significa saber escoltar i de vegades callar, significa empatia... )
Fixeu-vos, però, que parlo de la por al dolor ... la por és la que paralitza, aliena i mata en vida. L’ésser humà pot processar be el dolor, lo difícil no és assumir-lo i gestionar-lo, de vegades el que és difícil és vèncer-ne la por. I és curiós perquè la por ja hem comentat altres vegades que es sustenta en un perill real o imaginari, en unes creences determinades, en una xerrameca interior. La por és una emoció primària que te un sentit adaptatiu, però que cal identificar, acceptar i valorar si es ecològica ;) si ens és útil en aquest moment.
Penseu-hi un moment ... i decidiu, que hi guanyeu mantenint la por al dolor? Que us esteu perdent? Que passa al vostre voltant? I ... no creieu que el que temem realment és el canvi?
Nelson Mandela deia :
“No és valent aquell que no te por, sinó aquell que la sap conquerir"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada