Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius?

Imatge: Ares Mata

Els diàlegs interns. Cóm et parles? Què és el que et dius? 

Tots tenim un diàleg intern, el silenci interior només s’aconsegueix i no sempre, amb meditació experimentada...  Els humans que -com jo- no tenim desenvolupada aquesta habilitat ens embadoquem amb el que treballen, des de fa segles, algunes filosofies de vida com el budisme o el xintoisme -per exemple-  promovent l’aquí i el ara, i no parem de parlar-nos! Hi ha estudis que diuen que tenim milions d’auto-converses per dia... i si... moltes d’elles son terribles...

La meitat de la bellesa depèn del paisatge, l’altra meitat del home que el mira.

Lyn Yutang

Ningú, només nosaltres, pot escoltar els pensaments que es desencadenen en el nostre cervell davant qualsevol situació sigui quina sigui, per tant, només nosaltres els podem liderar. Pensaments, com per exemple, davant una situació d’atur: “mai podré mantenir la família” “ningú em contractarà” “soc un/a fracassat/ada” “no soc capaç” etc.  tant se val la càrrega de sobregeneralització irreal que duguin! Aquesta persona creu, com a dogma de fe, el que s’està dient a si mateix. I si ho creu profundament...

Pensem-hi una mica... si els meus pensaments, tots, els crec com a dogma de fe...; i si sobre els meus pensaments decideixo jo perquè els puc canviar, potenciar, eliminar, transformar...; i si en funció del que penso veig el món...; i si interpreto la realitat segons veig el món...; Què és el que puc fer per construir-me la vida “el camí” que vull per mi? Us animeu a donar-li dues voltes al tema? 

Una abraçada!

 

Escriptura terapèutica

Escriure un diari pot ser un suport fonamental per entendre i processar la teva vida emocional. Els beneficis que pots obtenir atrapant els pensaments, el teu estat d’ànim i la teva activitat diària son molts. Et permet exposar-los, exernalitzar-los, ordenar-los, sintetitzar-los i copsar-ne altres perspectives si aquests pensaments i sentiments els comparteixes amb algú.

De vegades escriure i compartir allò que escrius, fa vergonya... però no es tracta de presentar-te a un concurs literari! Es tracta de utilitzar el cervell més àmpliament... i lo ideal seria escriure a mà.

L’escriptura implica la activació de diverses àrees cerebrals i la seva coordinació. Les funcions d’aquestes diferents àrees son:

·         Lòbul frontal; s’encarrega del raonament i l’abstracció d’allò que s’escriurà i de   planificar la seva disposició en el suport que s’utilitza.

·         Lòbul temporal; el responsable de la discriminació gràfic-fonològica, és l’encarregat d’identificar cada so amb la lletra corresponent.

·         Lòbul parietal; col·labora en la coordinació ull-mà per donar lloc al text.

·         Lòbul occipital; l’encarregat del reconeixement de les diferents lletres escrites.

Ja veus, doncs, que és un exercici mental potent que estimula constantment el desenvolupament de connexions neuronals i a més contribueix a l’auto-regulació, l’auto-disciplina, la voluntat i la perseverança. La neurociència ja ha demostrat àmpliament que escriure, i molt més a mà, contribueix a l’expansió de les nostres capacitats i per tant també a impulsar la nostra intel·ligència.

L’escriptura és tremendament útil per al desenvolupament personal i el benestar emocional i en el context terapèutic o en el d’acompanyament per l’assoliment d’objectius; és molt eficaç, ho veig cada dia amb els meus clients ;)

Escriu!, escriu sense censurar allò que la teva mà vol escriure impulsada pels sentiments; més que analitzar mira de racionalitzar, a posteriori, el que sents; et servirà per expressar-te i fer una reflexió personal. Racionalitza el que passa i quines eines tens per fer que sigui el millor per tu. Escriu, tant se val si és un manuscrit dirigit a publicar un llibre o una carta imaginària destinada a algú, tant se val si només son idees estructurades i destinades a organitzar un projecte o simplement idees que no vols que s’escapin, escriu!

I... si t’animes a dur un diari, busca una llibreta que t’encanti i a més d’escriure-hi el que sents, el que penses, etc. enganxa-hi coses significatives, dibuixa, tot s’hi val! Escriu sobre el llibre que estàs llegint, la peli que acabes de veure, el cafè amb aquell amic/ga... no et compliquis la vida, poc a poc anirà fluint tot el que necessites. I sobre tot, quan les emocions que t’atrapen son de les menys agradables... racionalitza, busca’n l’aprenentatge i possibles solucions i si les emocions que sents son de les més agradables... mmmm gaudeix...

Et poso un link a un article d’Elena Fernández, hi trobaràs exercicis i més explicacions!

https://ijcp.files.wordpress.com/2013/07/3-invitation_spanish_formatted-6-6.pdf

Una abraçada, 

Aprenentatges - Jo puc

Avui, com cada dia, aprendré diverses coses i abans d’anar a dormir les posaré al meu bagul personal d’aprenentatges. Un bagul del que trec idees, sensacions i ancoratges per fer els meus dies rics en il·lusions, projectes i acció. Cal estar atent! De vegades aprens i no ten adones...

Tot just comença el dia i ja n’he après una de cosa! Avui la primera és un “nom”, us el presento... avui he après “camins del desig” aquesta denominació la va proposar el filòsof francés Gastón Bachelard als anys 50 del segle passat. Sabeu que és un camí del desig? Són tots aquells camins que tots hem vist i fins i tot fet anar alguna vegada. Son camins que fan drecera, que no segueixen el curs dels camins establerts. Sorgeixen de l’erosió causada per passos humans o d’animals, en realitat quasi sempre representen el camí més curt o de més fàcil accés i és la seva amplada la que ens indica la quantitat de demanda del seu ús. Els heu vist en un parc, en un bosc, pel mig d’un prat... son els camins dels que no es conformen! Recordeu el vers d’Antonio Machado “se hace camino al andar”?

Avui us proposo que feu els vostres “camins del desig” personals i no només al caminar ;) Us proposo que desterreu del vostre llenguatge i del vostre pensament frases com: sempre s’ha fet així, les coses son com son, això no hi ha qui ho canviï, no me’n sortiré mai, ja he arribat al meu sostre... No son certes! Ningú coneix els seus límits i molt menys els nostres els coneixen els altres... Sortiu-vos del camí establert, sortiu de la vostra “zona de confort”... és més enllà on està la màgia!

I si..., es fa camí al caminar, tot comença amb el primer pas. Aquest primer pas és creure en tu, en que pots i que t’esforçaràs i si ho fas bé... d’altres et seguiran i obriràs dreceres per aquells menys afortunats que no han gosat sortir de la seva bombolla de quotidianitat i resignació.

Una abraçada!