No se de qui és la foto... si coneixeu l'autor feu-m'ho saber!
Un conte de Jorge Bucay
Hi havia una vegada un terratinent que era amo
d'un gran bosc en el que volia talar molts arbres. Buscava un llenyataire
eficaç i va convocar un concurs. Es van presentar tots els llenyataires de la
regió perquè pagava molt bé. El
protagonista del nostre conte, home seriós, responsable, molt treballador i amb
gran experiència. Va guanyar el concurs, el terratinent el van contractar i va
començar a treballar.
El primer dia va tallar cent arbres i va
tornar molt content a casa seva. Però el segon dia només en va poder tallar
vuitanta, malgrat que tenien la mateixa dificultat que els del dia anterior.
Per quedar bé amb el terratinent, el tercer dia va matinar més i es va posar a
tallar arbres des de l'alba fins al vespre; però, només en va poder tallar
cinquanta. Davant la impotència del nostre llenyataire, les coses van anar
empitjorant segons passaven els dies: s'aixecava abans que es fes de dia, es
ficava al llit ja de nit i s'esforçava al màxim, però cada vegada tallava menys
arbres.
Per fi va decidir parlar amb el terratinent i
tot compungit li va explicar la situació: "Miri, estarà veient que
m'esforço més i més, però no sé el que passa que cada vegada aconsegueixo tallar
menys arbres. Estic desesperat, però ja no puc més, no descanso, no m’aturo per
res, gairebé no dormo, però no puc tallar més arbres ".
Davant d'això el terratinent li va dir: "Vinc
observant, fa dies, les teves dificultats i veig els teus esforços per resoldre-les, m'he
adonat que no descanses ni un segon, però... t'has parat a esmolar la teva
destral?
Avui dia tots necessitem la nostra ment per
treballar: és la nostra principal eina i necessitem afilar-la. Jorge Bucay
(2002)
2 comentaris:
Jo pensava que el que li calia era descansar.
I tant Joan! desconnectar és la única manera de processar... però, si no la tens "afilada"...mmmm
Publica un comentari a l'entrada