Tots ho hem sentit mil i
una vegades: si tens un problema, consulta amb el coixí.
L'expressió
fa referència al fet que quan estem encallats amb un problema o
dubtem molt sobre alguna cosa en concret, el millor és dormir,
l'endemà ho veurem tot una mica més clar. I sapigueu que també
funciona deixar la tasca que ens encaparra i fer-ne una altra
de baix rendiment o uns minuts d'entreteniment, relaxació o
Mindfulness també coneguda com atenció plena, personalment us
recomano la respiració conscient, és la més senzilla al meu
entendre ... I no menystinguem un cafè amb un company ;) , ens
necessitem els uns als altres! Si hem de procrastinar que sigui a fi
de bé!
El nostre cervell funciona
produint impulsos elèctrics que viatgen a través de les nostres
neurones. Aquests impulsos elèctrics produeixen ritmes que són
coneguts com ones cerebrals. Els impulsos elèctrics són informació
que viatja de neurona a neurona fent ús de centenars de milers
d'elles per aconseguir transportar-se i executar una funció
determinada. L'activitat de les ones cerebrals pot ser observada amb
un electroencefalograma (EEG).
Des de la invenció de
l'EEG s'han produït nombroses investigacions que han estudiat la
relació entre les ones cerebrals i els diferents estats de
consciència. Sabem que els diferents patrons d'ones cerebrals es
relacionen bijectivament amb diferents estats de consciència, com
ara concentració intensa, estat d'alerta (despert), somni profund,
somnis vívids, somnolència, relaxació, hipnosi, estats alterats de
consciència, etc.
Hi ha quatre tipus
principals d'ones cerebrals: alfa, beta, theta i delta.
Just abans de dormir
entrem en un estat de relaxació i les ones alfa inunden el nostre
cervell. Aquestes ones alfa representen un estat d'escassa activitat
cerebral i relaxació. Aquestes ones són lentes i de força
amplitud. La seva freqüència oscil·la entre 8 i 14 hz. Una persona
que ha acabat una tasca i s'asseu a descansar, es troba sovint en un
estat alfa; així com la persona que està fent una passejada,
gaudint del paisatge o es concentra per fer mindfulness.
Les ones alfa fan que
abandonem l'estat natural d'alerta de la consciència que tenim al
llarg del dia. Les múltiples idees, sensacions i estímuls poc a poc
es van silenciant fins que només queden uns pocs fils actius en el
cervell, normalment els que nostra percepció aprecia com més
rellevants, urgents o preocupants.
Alguna vegada heu notat
que just abans de dormir apareixen amb més força els petits
problemes del dia a dia? Els problemes amorosos, a la feina o els
deguts a una malaltia, dificultats familiars, etc. sempre semblen
pitjors del que són just abans de dormir. I no és que siguin més o
menys greus, és que simplement els estem prestant un percentatge més
elevat de la nostra atenció, que al cap i a la fi és un recurs limitat. Això fa que
els percebem de manera diferent.
Diversos experiments
científics proven que el nostre cervell associa millor les idees
quan no estem pensant activament en elles. Dit d'una altra manera, i
encara que soni paradoxal, si li dones mil voltes a un problema el
més probable és que mai trobis la solució això, a més, genera
frustració que encara t'ofusca més. Així que, és molt més
efectiu deixar que el problema reposi i el nostre cervell treballi en
segon pla en ell. I això passa mentre dormim o el que us deia abans,
mentre fem tasques de baix rendiment o ens relaxem...
Recordem que hi ha un bon
nombre de descobriments científics que han tingut lloc gràcies a
aquest fenomen. Mendeléiev va donar amb la taula periòdica després
d'una bona migdiada, el mateix Kekulé amb l'estructura química del
benzè, i així molts altres casos. Podríem dir que somiar és en
realitat una forma diferent de pensament, res més. Una manera que la
nostra part conscient no és capaç d'interpretar perquè ella està
lligada a les lleis de la lògica. De fet mentre dormim, el còrtex
prefrontal, que és una part de la matèria grisa associada amb la
presa deliberada de decisions i les accions lògiques, roman
relativament inactiva. En el seu lloc, s'activen altres àrees com
les corresponents a la creativitat i al pensament il·lògic.
Què li passa realment al
teu cervell quan dorms?
Els somnis són de fet, i
en essència, procés creatiu pur. La capacitat per inventar
històries o situacions que encara que no tenen normalment massa (o
cap) lògica -per això les oblidem tan ràpidament, perquè la part
lògica del cervell no pot interpretar-les bé- estan gairebé sempre
relacionats amb alguna cosa que ens hagi passat durant el dia .
Aquí és on entra en
funcionament la part de la resolució de problemes. Si alguna cosa
ens ha tingut preocupats durant el dia, molt probablement i encara
que no ho recordem apareixerà durant la nit en forma de somni. I ja
que el cervell no està pensant de manera gairebé obsessiva en
aquest problema, pot succeir que de manera aleatòria comenci a
associar idees, relacions i procediments entre les diferents parts
del problema trobant-ne eventualment la solució.
El somni juga un paper
fonamental en l'aprenentatge, i de fet durant la infància i la
joventut és clau en l'assimilació i aprenentatge de coneixements.
Per què? Pel motiu anterior: perquè durant el son el cervell
s'encarrega d'associar, entrellaçar i relacionar aquests continguts
entre si, molt sovint fins i tot creant somnis a partir d'aquests
coneixements. Aquestes associacions parteixen del fet que no són
lògiques, i per tant la ment ha de prendre altres camins, altres
vies no explorades, que de vegades resulten la solució.
En resum, obsessionar-se
una i altra vegada amb un problema amb la ment conscient possiblement
no ens dugui a la solució, en canvi, el més efectiu és donar-li un
parell de voltes just abans de dormir (si no ens ha de capficar) i
esperar al matí següent o deixar-lo de banda una estona (tant
llarga com sigui necessari) i dedicar-nos a altres tasques, per
refrescar la ment.
Desmitifiquem, si us plau,
les jornades eternes sense treure els ulls de la feina... no son més
productives! Això ja ho han descobert les empreses més poderoses...
Microsoft, Google, Cocacola i moltes altres més, us ho asseguro.
Una abraçada!
1 comentari:
Molt bo Blanca, i molt ben explicat. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada