Hi ha paraules que
fan por, vergonya o que se jo! Al meu nou despatx n’he penjat una, somnis. La
primera reacció del meu marit... “una mica cursi, no?” Uf... No! Somiar és imaginar, programar, projectar,
visualitzar i fins i tot serveix per estudiar pros i contres!! Somiar és
saludable i molt eficient. Fins i tot “somiar truites” ;) és beneficiós pel que
te de lúdic i de generador de noves idees! Arribats a aquest punt el meu marit somriu i
diu... “home... si ho mires així...”
També cal dir que
amb somiar no n’hi ha prou, per aconseguir fer realitat allò que “somiem”. Només
hi ha una manera, un cop “somiat”... s’ha d’entrar en acció i un cop aquí és
imprescindible perseverar i perseverar.
Amb aquesta petita
reflexió ja en podem intuir una altra de paraula incòmoda, equivocar-se. Mira
que n’és d’incòmoda la paraula! Normalment produeix una emoció, la vergonya,
que és molt molesta pels seus símptomes ... en canvi, equivocar-se és molt útil
si sabem gestionar, per una banda l’emoció i per l’altra l’error. És una
garantia de superació i la humanitat és on és, en gran part, gràcies als
errors... tornen a aparèixer l’acció i la perseverança, curiós, no? Que té de
dolent equivocar-se?
Felicitat. Una
altra d’aquelles paraules que “fa nosa pronunciar” . La felicitat no és rés més
que el benestar subjectiu. Sentir-se be, en pau. La Felicitat no son aquells
esclats de joia desbocada que de tan en tant toquem amb la punta dels dits, us
imagineu tota una vida amb taquicàrdia, un nus a la gola, hiperventilant...
ostres no hi ha cos que ho aguanti això!!! La Felicitat és molt més
simple i si, està feta de petits moments
i d’equilibri. D’ autenticitat i lideratge emocional. De “feina ben feta”, d’empatia,
d’amistat, de complicitat... i també de
confort. Siguem una mica més generosos amb el confort, que no hem vingut a aquest món a patir!!! Que
tenim “l’obligació moral” de viure una vida plena!!! I el “vull ser feliç” i treballar (actuar i
perseverar) per ser-ho és un gran i agradable repte ;)
En canvi hi ha
paraules que no deixem de pronunciar contínuament i que no ens fa cap pudor
repetir-les a diari un munt de vegades tot i saber que el que ens fan fer és
encapsular sentiments i desaprofitar els beneficis de les anteriors. Una de les
que menys m’agrada és “Problemes” Si, si, teniu tota la raó ... el que realment
m’incomoda és la connotació que li hem donat al llarg dels anys en el seu
vessant més quotidià. Tret dels problemes de matemàtiques que poden despertar
la nostra curiositat i les ganes de resoldre’ls... el que fa la paraula és
immobilitzar! Ens situa en posició de desavantatge, pensem directament en que
tenim davant una paret que no podem escalar fàcilment, una muntanya tant alta
que per arribar al cim esgotarem tota l’energia, llavors... amb quina motivació
l’afrontem? Amb quin ànim? Ara, canvieu la paraula problema per repte... ;) . Que us suggereix la paraula repte?
Aquesta és la
paraula que trobareu darrera de la porta del meu nou despatx: Reptes, és el que
us espera al sortir.
Recordem però, que
no son les paraules les que ens incomoden, que totes son genials! El que ens
incomoda és la nostra actitud davant alguns mots. Per tant, com en quasi tot.
Si quelcom t’incomoda ... mira de canviar! ;) com a mínim la manera de “mirar”.
Una abraçada,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada