Confiar en un mateix, en les pròpies
capacitats per resoldre qualsevol situació no és pedanteria, no és narcisisme,
no és egotisme. És estimar-se i respectar-se, és saber que som valuosos i que
creiem en la autoeficàcia. Treballar l’autoeficàcia és cercar eines i
coneixements, és emprar un gran motivador intrínsec, és treballar la capacitat
d’aprendre en positiu de les experiències passades, és cercar el poder en el
nostre interior.
Que us sembla si comencem a treballar-hi?
2 comentaris:
Qué bona la imatge de la formiga! I què representativa. Quànta gent a la història han estat com aquesta formiga, perquè han cregut, com dius, en la pròpia autoeficàcia. Gràcies per aquest post!
Me parece muy bien. Creo que, efectivamente, nos queremos muy poco y nos abandonamos mucho.
Gràcies por el recordatorio! Un saludo.
Publica un comentari a l'entrada