Fins fa realment poc temps la “filosofia
de vida” es basava en la tríada Fer-Tenir-Ser. Com més es fa o es tingui
més grans seran les possibilitats d'èxit. Aquest èxit, però, de vegades
condueix a una pèrdua de la salut tant física com mental. Pot convertir a les
persones en sers egoistes, que sacrifiquen les relacions íntimes i familiars,
la salut, etc. Als que en realitat no els importa en absolut la supervivència o
el benestar dels altres.
En contrapartida sorgeix una “filosofia
de vida” que proposa reordenar la tríada i començar per Ser continuar per Fer i
acaba en el Tenir. Com a resultat l'individu respecta les seves tendències
naturals, aquelles coses que fa millor, amb les que es sent més còmode, on els
propis valors (siguin els que siguin, aquí no jutgem) ultrapassen els “mandats
socialment imperants” per permetre-li construir la seva vida, tal i com
realment la vol viure. De resultes, trobem una persona molt més saludable, més
feliç a la que el benestar dels altres importa i que Fent aconsegueix un Tenir
equilibrat que li permet una bona qualitat de vida.
Aquesta reordenació de
prioritats el que ens facilita és tenir poder real sobre els nostres actes i
les nostres decisions, ser-ne responsable i tenir poder interior facilita molt
les coses per assolir-lo exterior...
Que no ens aturin ni la por,
ni els pensaments negatius, ni... Avui sabem gràcies a la neurociència que el
cervell és plàstic i que el podem modelar, podem modificar les nostres actituds
i les nostres reaccions. I que consti que no us demano que canvieu, us explico
que si el vostre estil de vida interfereix en la vostra felicitat o benestar,
si us impedeix assolir els vostres objectius o us provoca estrès, hauríeu de
fer l’esforç de canviar.
Per poder reordenar la nostra
vida segons el Ser-Fer-Tenir, el primer que ens cal és saber quin és realment el
nostre propòsit vital, que és el que realment volem fer per que la nostra vida
sigui plenament viscuda i si, perquè no? Obtenir la millor qualitat de vida en
tots els seus aspectes.
El meu suggeriment avui és:
- Pregunta al teu cor i utilitza el teu cap per aconseguir-ho: però no facis el que et diu el teu cap si està en contra del teu cor.
- Centra't on vols anar, no d'on vols sortir.
- Comparteix el teu propòsit amb aquells que s'identifiquin amb tu en els seus propòsits.
- Envolta't d'elements que et recordin el teu propòsit.
- Fes-te acompanyar de gent que et doni suport en el teu propòsit.
- Busca els espais que t'ofereixin alguna cosa en el camí cap al teu propòsit.
Ensopegaràs moltes
vegades, però com deia Confuci:
“ La nostra major glòria no està en no caure mai, sinó a aixecar-se
cada vegada que un caigui”.
“ La nostra major glòria no està en no caure mai, sinó a aixecar-se
cada vegada que un caigui”.
Una abraçada
Blanca
PD.: La foto és de Cristina Catarecha i el protagonista és en Pipo, el seu gos. (Cris, veus el que passa quan em dius que puc utilitzar les teves fotos?? que les utilitzo!! ). Us recomano la visita al seu blog sé que us agradarà.
1 comentari:
El Ser como punto de partida, así debe ser.
Besos y abrazos.
Publica un comentari a l'entrada