El Coaching i allò "politicament correcte"

Ahir em vaig quedar amb ganes de respondre-li a una persona i com no és quelcom que m’agradi (això de quedar-me coses al pap) i per tant em pesa, avui ho aboco aquí. Quan sorgeixi l’oportunitat, evidentment, li diré a ell...

Sabeu aquells dies en els que tot i que un s’esforça dia a dia en ser crític amb si mateix i reconèixer les seves mancances demanant ajut quan cal, tot i que intenta sempre ser coherent amb els seus valors i els seus actes, un ... I un està cansat de tonteries ? aquells dies en els que la paciència amb les misèries dels altres, quan aquests no hi posen remei, s’acaba? Aquells dies en els que un vol deixar de ser “políticament correcte” per ser realment sincer? doncs ahir en va ser un...    Jo en dic "els dies que necessito sang a les ungles", jeje. Llavors el que faig es permetre’m ser càustica i fins i tot verbalment “agressiva” si, si com ho llegiu! Sempre, però, de bon rollo (sempre aviso)... trec la bateria de “li fotria un mastegot” i altres etc que prefereixo no reproduir no fos cas que penseu que estic sonada!  Be, doncs no sabeu com m’ajuda a seguir tenint paciència...  ;) amb mi mateixa i amb els altres!!.

Aquella persona que us comentava al principi, davant un dels meus rampells d’incorrecció política, ja sabeu... em diu: Ostres sembla mentida que siguis Coach...

NO!!. El Coaching no és una Fe, no és una mística, el Coaching no és una “happy flower live” No vol dir que haguem de portar una túnica blanca, recitar mantras pacíficament mentre ens “agredeixen”... Si de cas tot això son eleccions de vida i per tant, ja que son eleccions, son lícites igual que ho son voler aconseguir un millor status o unes relacions plenes, entre altres milions de coses...

El Coaching és una tècnica que precisament serveix per a extreure el millor de la vida, el que subjectivament considerem el millor. No te més! Evidentment que per optimitzar els nostres potencials necessitem fonamentalment l’autoconeixement, el domini de la comunicació i el lideratge de les emocions (atenció que no parlo de control, de repressió, etc. etc.), entre altres coses. I que tot i que hi ha Coachs que, a més, s’alineen amb determinades Fes o plantejaments vitals, digueu-ne com vulgueu, aquests son a més a més.

El Coach és una persona que a més de tenir una determinada formació en Coaching, ha treballat en si mateix aquell autoconeixement, domini de la comunicació i lideratge d’emocions que us comentava i que està compromès amb si mateix en seguir treballant-hi sempre, és una tasca que dura tota una vida... I amb aquest bagatge pot, sempre que estigueu disposats a treballar en el vostre benestar, acompanyar-vos en el procés. Fer-vos de mirall per que vegeu clarament allò que de vosaltres voleu canviar. Donar-vos el feedbak del què “dieu” perquè sigueu vosaltres els qui trieu el camí que preferiu per arribar allà on vulgueu arribar. El Coach us facilitarà les eines de treball per aconseguir més autoconeixement, domini de la comunicació i lideratge de les emocions. 

Fer de Coach no vol dir ser "politicament correcte", no vol dir ser transgressor, no vol dir... Fer de Coach vol dir ser capaç d'acompanyar a altres en el recorregut del camí que aquests triin per obtenir els millors resultats. El màxim benestar. 
Una abraçada
Blanca