23 d’abril 2016

Pensaments incòmodes. Cóm els aturem? cóm en generem d'agradables?



Cada vegada que un pensament incòmode (a partir d'ara un pensament negatiu), apareix en la teva ment, si vols eliminar-lo o si vols evitar que apareguin amb facilitat el que pots fer és:

  • Substituir-lo per un de positiu.
  • Donar-li la volta amb una eina poderosa, l'humor. Si li trobes el punt absurd veuràs la seva importància real.
  • Evita queixar-te. Les queixes et posen en mode negatiu i els teus pensaments seran negatius. En lloc de queixar-te, davant una dificultat, enfoca't en buscar les solucions que pots trobar.
  • Allunyat de persones tòxiques i de situacions que t'intoxiquin. Les persones tòxiques tenen poder sobre tu, només per que els dones permís per restar a la teva vida.
  • Allunyat de comentaris i rumors. Si el que algú et diu no ho pots passar pels tres filtres de Sòcrates: veritat, bondat i necessitat, ni ho escoltis. Si no saps si és cert, no és un comentari o un rumor bo i no és útil o necessari, quin sentit té escoltar-lo? (i naturalment propagar-lo).
  • Sintonitza, busca persones positives i deixat contagiar per les seves emocions i estat d'ànim.
  • No deixis que la ira es dispari. Si t'enfades fàcilment el que estàs fent és estressar al teu cos fent que pugi la tensió, augmenti la càrrega sobre el cor, etc. Per evitar que la ira es dispari, només cal que, quan reconeguis el principi d'aquesta emoció, respiris profundament i avaluïs si és necessària, si t'aportarà beneficis o no. També pots fer qualsevol cosa que et relaxi durant uns minuts.
  • Procura viure el present. La persona amb ansietat s'entesta en viure en el futur, la persona que viu en el passat no viu, ja que l'únic real és el present. El futur el podem modelar fent aquí i ara el que ens pot portar a aconseguir el que volem i amb el passat, el que podem fer, és treure'n profit del record d'experiències viscudes (alegres o tristes) per convertir-les en aprenentatges per a millorar el nostre present i futur. Si ens aferrem a un passat incòmode, a una decisió equivocada, i no parem de donar-li voltes, estem buscant una solució a alguna cosa que ja no és, ja no existeix i per tant no podem canviar i l'únic que aconseguirem és un castic psicològic que no ens permet gaudir del moment actual.
  • Recorda que tot passa, tant lo bo com lo dolent. Només és qüestió de temps. Fes que el teu dia valgui la pena.
  • Mantenir una actitud positiva significa tenir la capacitat de regular-nos per treure'n de tot un aprenentatge que ens permeti construir la vida que volem.

I si el que vols és millorar el teu estat d'ànim general o asserenar-te, sempre que puguis:

  • Entra en contacte amb l'aigua: passeja per la vora d'un riu, per la platja, donat una dutxa, o deixa-la córrer per les teves mans i canells, tot val!
  • Camina descalç per la gespa, la sorra o sobre fusta.
  • Sempre que puguis, passa una estona a l'aire lliure.   
  • Recordat de respirar correctament, la major part del temps fem respiracions superficials que no son suficients per oxigenar correctament el nostre cos i per tant el nostre cervell.
  • Escolta música i si pots balla-la!.
  • Evita la rutina, fes les coses de manera diferent sempre que puguis; pot funcionar canviar de ruta, vestir-te en un ordre diferent del habitual, provar nous sabors, canviar el rellotge de canell, fer les tasques de la casa en un ordre diferent, etc.

Recorda que la por ens allunya del perill però també de l'èxit. Si per por no afrontem una batalla, mai guanyarem la guerra.

Viure i gaudir la vida és la primera de les nostres obligacions.


Una abraçada,  

10 de març 2016

La felicitat explicada barrejant mitologies. Les "cares" del temps: Kronos, Kairós i Aión.


Irrelephant Journalism | University of Alabama


Deixeu-me que us torni una mica bojos ... Últimament tots els meus clients van escassos de temps ... curiós, no? Els seus objectius, les seves fites els atropellen i gairebé sempre els passen per sobre deixant-los malmesos i no parlo només de l’àmbit professional. Permeteu-me avui que, amb molta humilitat, utilitzi als déus mitològics perquè li doneu unes voltes a la idea de temps ... tingueu paciència i busqueu el temps per llegir ;)

Cronos: És el déu del rellotge, de l'abans i el després. L'espai de temps que hi ha entre la vida i la mort. El pas inexorable del temps. El temps del moviment, de la feina, del que Aristòtil anomena les accions imperfectes: aconseguir la feina somiada, la família ideal, la casa que volem ... Aquestes accions es caracteritzen per ser inservibles quan s'arriba a la meta requerida, la meta utòpica. Quan s'arriba, mor el moviment perquè no tenia valor per si mateix: en trobar la casa, no es segueix construint, en aconseguir el treball somiat, no es segueix somiant i la família perfecta ideada està formada per individus amb els seus propis somnis .. . Cronos és el que ens exigeix ​​que ens posem nous objectius i és indiferent a si estem satisfets amb el que hem aconseguit o no. Mentrestant, el "tic, tac" del rellotge, aquest que té exactament 86400 segons cada dia, mesura com els mortals ens acostem a la mort, afanyant-nos per tenir èxit i per controlar els esdeveniments, la nostra vida i les dels altres. La major part del nostre temps la passem vivint “en mode” Cronos ...

Kairós: No és un gran déu, sinó un petit déu, un follet. Pot donar-nos un trosset de glòria, un instant genial en el transcórrer de Cronos. En la seva representació artística té una balança desequilibrada a la mà esquerra, no és pas la seva fortalesa l'equilibri. No és el mitjà entre dos contraris, sinó que ell mateix posseeix el secret de la seva mida, en realitat la seva mida és impredictible i en això està la seva màgia. D'aquí la balança i que nosaltres la vegem desequilibrada. Kairós és el moment imprevist "aquí i ara" en què l'acció adequada ens pot portar en un instant a aquell futur que volem. És El Moment.

Julio Cortázar ho descriu d'una manera molt interessant en "El perseguidor" on posa en els llavis de Charlie Parker, un músic de jazz, aquestes paraules: «... Et deia que quan vaig començar a tocar de jove em vaig adonar que el temps canviava. Això ho vaig explicar una vegada al Jim i em va dir que tothom sent el mateix, i que quan un s'abstreu ... Va dir així, quan un s'abstreu. Però jo no m'abstrec quan toco. Solament canvio de lloc. És com en un ascensor, tu estàs a l'ascensor parlant amb la gent, i no sents res estrany, i mentrestant passa el primer pis, el desè, el vint-iu, i la ciutat es va quedant allà baix, i tu estàs acabant la frase que havies començat a l’entrar, i entre les primeres paraules i les últimes hi ha cinquanta-dos pisos. Jo em vaig adonar quan vaig començar a tocar que entrava en un ascensor, però era un ascensor de temps, si t'ho puc dir així. No creguis que m'oblidava de la hipoteca o de la religió. Només que en aquests moments la hipoteca i la religió eren com el vestit que un no du posat; jo sé que el vestit està a l’armari, però a mi no em diguis que en aquest moment aquell vestit existeix. El vestit existeix quan me'l poso, i la hipoteca i la religió existien quan acabava de tocar ... »
  
El repte difícil i alhora necessari és fer que esdevinguin els esdeveniments, el de crear-los enmig del àrid Cronos.

Aión: És el déu que no contempla els objectius ni els plans sinó que ens convida a l'acció que tingui sentit en si mateixa. És el déu que invocava Machado en escriure "caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar" frase amb la què vaig començar aquest blog i també Ghandi al dir-nos "sigues el canvi que vols per al món" frase que fa molt pocs dies m'ha recordat una persona a la que valoro i espero que estigui llegint;). Quan actuem sota els auspicis de Aión, estem satisfets amb el camí que recorrem perquè l'objectiu és recórrer-lo i cada pas té sentit. És el déu que ens parla a través de la nostra vocació, de la veu interior que ens diu el que, per nosaltres, te sentit i el que no.
És el temps del plaer i del desig on el rellotge desapareix ... el temps ple de la vida sense mort, sense final. El temps dels llibres, dels quadres, de la música... aquests llibres, aquests quadres, aquestes músiques sempre nous encara que es llegeixin, es mirin, s'escoltin infinites vegades. És viure creant amb les nostres accions, rellegint, remirant i descobrint noves fites fins i tot en el camí conegut. És, també, obrir els ulls i saber veure el cirerer florit i la seva perfecció, aquella fulla que navega pel rierol i ens transporta a un moment feliç sense ser-ne ni conscients...

Vivim enganyats per Cronos, perseguim a Kairós intentant atrapar-lo. I perseguint-lo és com mai li aconseguirem. Cronos s'encarrega molt bé de que no ens adonem de que l'única forma d'atrapar Kairós és l'observació silenciosa i desapassionada del nostre entorn. Només així veurem a Kairós aparèixer i podrem atrapar-lo.

Cronos també ens enganya perquè no sentim a veu de Aión. Cronos ens exigeix ​​contínuament nous objectius, impulsant-nos a l'acció, moltes vegades objectius que no son ni nostres. En el remolí de l'acció és impossible crear l'espai de silenci i quietud necessari per sentir a Aión parlant-nos insistentment amb la veu interior de la nostra vocació.

Pensant en Aión podrem trobar el silenci necessari per escoltar la nostra vocació i donar-li així sentit a les nostres accions en si mateixes i en el moment present, no només en base als objectius futurs. “Invocant” Kairós podrem buidar-nos de les nostres idees preconcebudes sobre el que els esdeveniments signifiquen i potser fins i tot a que és el que han significat en el passat, i podrem percebre el moment fugaç en que l'oportunitat inesperada s'obre, apareix i la sabem veure.

Encara que en aquesta descripció final sembla que Cronos és terrible, no és així. Cronos pot ser perillós si se’l deixa sol ja que ens impulsa a actuar sense miraments ni treva, per tal d'assolir els objectius marcats. Si recordem, però, combinar-lo amb els altres dos, Cronos es converteix i un déu productiu i benigne.

Si heu arribat fins aquí, he aconseguit el propòsit. Aconseguir que pareu uns minuts i penseu en els vostres “moments” més màgics, en aquella sensació que sentiu quan fluïu fent alguna activitat. Sense la pressió del “he de fer”, els meus (fills, parella...) “han de”, ja m’enteneu, no?

I ara us pregunto a cada un de vosaltres: I tu que busques en la teva vida? ... En realitat t'has adonat que el temps de qualitat no és Cronos, per descomptat; però que tampoc és Kairós només? Ni tan sols Aión solament... T'has adonat que cada instant el pots convertir en un temps especial? Què estàs fent al respecte?


Una abraçada,

27 de febrer 2016

Gestió emocional. Benestar, tu tries.


La felicitat no és rés més que el benestar. Ens passem mitja vida buscant la felicitat i perdem de vista que la tenim a tocar... No només la tenim a tocar, a més a més ens la podem provocar.

Cadascun dels nostres pensaments provoca una reacció bioquímica en el cervell. Tot seguit, el cervell allibera senyals químics que es transmeten al cos, on actuen com a missatgers dels pensaments. Els pensaments que desencadenen l'alliberament de substàncies químiques en el cervell permeten que el teu cos "senti" exactament el que estàs "pensant". I els pensaments els podem dirigir, redirigir, potenciar, deixar passar, provocar, contagiar, etc.

Veieu per on vaig?

Aquests senyals químics (substàncies químiques) missatgers dels pensaments, son les responsables de les emocions.

Sabíeu que les emocions, en termes químics, duren aproximadament 90 segons?
La saviesa popular ens ha ensenyat la màgica frase de ... "tranquil·litza't, compta fins a 100 i veuràs com se't passa ...". I així és, perquè en fer-ho, passen aquests 90 segons i desintoxiquem el reg sanguini de les substàncies químiques (els neurotransmissors) que hem generat amb l’emoció que sentim. Ep! No es tracta només de contar ;) seguiu llegint ...

Exemples de neurotransmissors:

Serotonina: A més serotonina menys tristor, millor qualitat de son. Nivells baixos de serotonina ens demanen  desesperadament consumir dolços  i carbohidrats... (això ens pot donar una pista de com tenim la serotonina) Un nivell baix crònic de serotonina, com quan experimentem un estrès sever i perllongat, pot produir una forta depressió.

Un nivell baix de serotonina produeix símptomes com:
* Atacs de plor freqüents
* Pèrdua de la concentració i l'atenció
* Despertar molt d'hora al matí (a prop de les 4:00 AM)
* Pèrdua de l'energia física.
* Increment de la velocitat de pensament o del funcionament de la ment, recordant mals records.
* Idees recurrents sobre la mort,  sentir culpa, etc.
* Pèrdua de l’apetit sexual. Etc.

Noradrenalina (norepinefrina): Es relaciona amb l'ansietat i la depressió.
Alts nivells d'aquest neurotransmissor en el cervell produeixen fortes manifestacions d'ansietat física com:
* Tremolors
* Nerviosisme
* Sensacions d'asfíxia
* Sequedat de la boca
* Palpitacions
* Marejos
* Problemes de concentració, etc.

Un "atac de pànic" és, de fet, una descàrrega sobtada de noradrenalina (norepinefrina) en el cervell. Baixar els nivells de noradrenalina seria un bon ansiolític.

Endorfines:
Són substàncies produïdes pel cos que eliminen el dolor o produeixen una sensació de plaer o benestar, també incrementen la sensació l’energia. En les persones que corren maratons, aquestes substàncies són les responsables de l'estat de "excitació del corredor". A més, quan es produeixen durant l'embaràs, un increment sobtat prop de la data de part genera aquesta necessitat de reorganitzar els mobles, anar a ballar o netejar la casa.

Ja sabeu, si us avorriu, podeu buscar maneres de pujar els nivells de serotonina i endorfines i  baixar els nivells de noradrenalina. Segur que a Youtube hi ha tutorials!! Ja m’explicareu, i si en trobeu de xulos envieu-me el link, el compartirem! ;)  -compartir també potenciarà el vostre benestar-

Si partim de la base de que les emocions duren uns 90 segons...  que en voleu fer? Vosaltres decidiu... A mi el que m’agrada és fer-me durar les que em son agradables fins que es converteixen en sentiment.

Una emoció es desencadena per un estímul (intern o extern) important per nosaltres, és una reacció automàtica. I aquesta reacció, per descomptat, comença en el cervell, però després passa a reflectir-se en el cos.

El sentiment té el seu origen en el cervell racional (neocòrtex) i es localitza en el lòbul frontal i és el resultat de la gestió d’una emoció determinada. És com el vehicle que utilitza la emoció per expressar-se; és més racional, la persona que té consciència d'un sentiment té accés a liderar el seu estat anímic. El sentiment és molt més durador que l'emoció, i ens el podem fer durar mentre pensem en ell  o en l’emoció que l’ha provocat (si l’emoció us fa sentir bé... mmm transformeu-la en un sentiment ;) és genial) I si, també es reflecteix en el cos.

Tècniques per transformar una emoció positiva en un sentiment positiu:

Feu-vos-la durar! Recordar-la, contar-li els fets a algú, fer-ne una pel·lícula imaginària (somiar truites jeje), escriure-la en una llibreta i rellegir-ne els nostres comentaris ... Feu-ho tant com vulgueu!

Tècniques per distraure’s d’una emoció que no ens fa sentir bé:

És eficaç prendre distància física, caminar una estona, beure aigua, estirar els músculs (ull, que no us vegin o pensaran que us heu sonat!), prendre un caramel i assaborir-lo o fer qualsevol activitat que permeti variar la química del nostre cos i ens allunyi d'això que ens motiva l’emoció que no volem sentir. Recordeu allò de contar fins a 100? Doneu-vos un minut!!!

Tècniques per eliminar una emoció que no ens fa sentir bé:

El més eficaç i més encara si és una emoció recurrent i paralitzadora- com la por – fer-li front amb la cognició (el pensament racional). Podem tornar a emprar el mètode de “contar fins a 100” mentre elaborem aquesta por. Si jo tinc por a les altures però estic en un lloc controlat, on per molt alt que estigui no puc caure, puc respirar a fons i explicar-me i constatar que no puc caure, que no pot passar-me res i que les sensacions físiques que sento les provoca el meu cervell en funció de la meva por.

¿I llavors, si és tant “fàcil” canviar una emoció, com pot ser que encara sentim enuig, por o tristesa, fins i tot, per alguna cosa que ha passat ja fa un temps? Això té a veure amb la idea a la qual l'emoció estigui associada. Si la idea és recurrent, l'emoció es retroalimenta a si mateixa. Vas posant el ditet a la nafra...

És a dir, posem per exemple la tristesa detonada per un “és diumenge i no tinc amb qui quedar”... si mentre estàs “comptant fins a cent”, segueixes pensant ... 7, 8 ... "que trist estic ", ... .20, 21, ... "la meva vida és una merda", ...35, 36 “ no serè mai feliç”, ... 50,51 “estic més sol que la una”, ...  etc, el que fem és retroalimentar la idea i continuar enganxat a aquesta emoció de tristesa, ansietat i al cap i a la fi dolor. Estem generant un sentiment!

I quin sentiment pots generar si mentre estàs “contant fins a cent”, vas pensant ... 7, 8 ... "que puc fer que m’encanti... ", ... .20, 21, ... "tinc tot el temps per mi...", ...35, 36 “ avui em ve de gust...”, ... 50,51 “ja sé, avui ....”,  70,71 “ que bé tenir un dia lliure...”  etc  . Creus que pot canviar alguna cosa?

Així que atenció!.

Les emocions són positives en si mateixes, son totes necessàries per viure!. El que no és tan positiu és mantenir la Intensitat de l'emoció i la Durada de la mateixa, és de les que no ens fan sentir bé i en això una bona gestió emocional és important. Lidereu-les vosaltres, no retingueu les que us molesten i genereu-vos-en tantes d’agradables com pugueu!


Una abraçada!