El neurocientífic
Matt Lieberman va publicar un estudi al 2009 que va mostrar que una regió del
cervell, l'escorça prefrontal ventrolateral dreta, és responsable de les
diferents formes d'autocontrol. El que això significa és que aquesta part
particular del cervell, que ell anomena el cervell del “sistema de frenada”,
està operant quan s'inhibeix un impuls físic, com mirar un pastís de
xocolata (motor d'auto-control), la
supressió de un mal pensament (cognitius autocontrol), la gestió de les nostres
emocions (autocontrol emocional), abstenint-se de comprar aquest producte només
perquè està en venda (financera autocontrol), o deixar d'ignorar els sentiments
i opinions dels altres (presa de perspectiva autocontrol).
L'amígdala pot
fer que una persona s'enfadi, però el còrtex prefrontal evita que li doni a
algú un cop de puny al nas, el còrtex prefrontal, és considerat com l'àrbitre
del cervell, on el cervell pren deliberadament la decisió de fer la conducta o
no.
Atenció, però, als pares i professors... sembla ser que el còrtex
prefrontal que te tant importants funcions no madura totalment fins a l'edat de
18 anys ( ja sabeu... +-). Per tant paciència amb la gent jove! Moltes vegades,
quan pensem que estem valorant la intel·ligència o altres qualitats, el que
estem valorant és l'autocontrol.
Com posar en
marxa aquesta regió del cervell? I per a què?
En primer
lloc, els hàbits saludables - nutrició correcta i exercici - augmenten el flux
sanguini en el còrtex prefrontal, cosa que, naturalment el manté en forma.
Sembla que la
meditació dissol d’estrès que inhibeix el funcionament correcte del cervell
millorant el funcionament de l’escorça prefrontal, responsable del raciocini i
el desenvolupament moral.
Practicar Mindfulness
(atenció plena, la capacitat de viure en el moment actual) ens ajuda en el
mateix sentit que la Meditació.
Parlar sobre
els sentiments negatius activa una part del cervell responsable del control
dels impulsos.
Lligat a
l’anterior punt, construir-se una bona xarxa social és absolutament terapèutic.
Anomenar
correctament les emocions que sentim (estic enfadat, estic trist, estic
decebut...) inhibeix l’activació de l’amígdala i activa l’escorça prefrontal
ventrolateral dreta. Que ens indica això?. Doncs que ens fa menys impulsius i
ens permet que entri en funcionament la part del nostre cervell que avalua la
conducta que volem tenir. Com més capaços siguem d'analitzar les emocions i
verbalitzar-les, menor serà el seu impacte negatiu.
Un exercici
molt senzill de concentració: quan te’n vagis al llit, relaxa’t i compta enrera
des de cent. Mentre comptes, ves visualitzant els números i donant-los forma (
i si t’animes, color).
Exercicis,
també molt senzills, de Mindfulness:
Assaborir
un aliment. Podem triar qualsevol aliment que ens
agradi, una galeta, xocolata, una fruita... primer el mirem, l’olorem i
observem la textura, després que el masteguem poc a poc i que ens en adonem de
quines sensacions ens produeix a la boca, pensem en quins factors han
intervingut per a que el puguem gaudir: la terra, el sol, l’aigua, les persones
que l’han conreat, etc.
Escoltar
música. Pot ser qualsevol
música que ens agradi tot i que molt millor si és només instrumental. Escoltem-la
sense fer res més i intentem compassar el nostre cos a la melodia a l’hora que
mirem d’esbrinar quins són els instruments que sonen i qui i què fa possibles
aquests sons, etc.
La
pedra i el riu. Es
pot utilitzar qualsevol objecte petit que es pugui portar a la butxaca i adaptar
l’exercici en funció de l’objecte. La seva funció és que quan ens sentim
cansats, massa activats, desconcentrats, disgustats, enfadats o tristos, puguem
treure la pedra (l’objecte) i el mirem atentament, o simplement el toquem sense
treure’l de la butxaca (molt més discret).
Aquest objecte esdevé com un amic que
et recorda que cal omplir-se de calma i pensar en les coses bones del dia, per
tant aquest és el sentit que li hem de donar. Si en tocar-lo, a més, fem unes
respiracions de relaxació –i en el cas de la pedra- pensem en el riu que l’ha
modelat acaronant-la durant anys i anys, ens podem carregar de pau i energia.
Aquest exercici pot permetre
augmentar l’autoconsciència i recordar-nos que podem prendre el control de les nostres
emocions i per tant de la situació.
I com punt i
final, per avui, us proposo allò que diuen des de sempre: comptar fins a 10!
I... Per a què
tot això?
Quan l'àrea
prefrontal en l'escorça cerebral s'ha desenvolupat normalment, ens ajuda a
prendre decisions racionals sobre com reaccionar a les provocacions emocionals.
Investigadors
del cervell han revelat que els pacients amb depressió tenen una pèrdua
important de cèl·lules en l'escorça prefrontal, una àrea cerebral que modifica
l'estat anímic.
L'autocontrol,
personalment prefereixo dir-ne Lideratge Emocional, reforça la connexió social
perquè ens ajuda a prioritzar el bé del grup per sobre dels nostres estrets
interessos. El Lideratge Emocional augmenta el nostre valor per al grup social
i al assumir les normes grupals reforcem, també, la identitat del grup.
Si a les
persones se'ls demana que anomenin o classifiquin les seves emocions se sentiran
menys molestes, ansioses o tristes pel fet que les àrees cerebrals que
s'activen enfosqueixen o inhibeixen el funcionament de la resta.
El neurocientífic Mateu Lieberman explica que
a través dels seus estudis ha après que la nostra "kriptonita" està ignorant la
importància dels nostres superpoders socials i basant-se en la intuïció social,
podem fer-nos més intel·ligents, més feliços i més productius. Lieberman
explora la recerca innovadora en la neurociència social que revela que la
nostra necessitat de connectar amb altres persones és encara més fonamental que
la nostra necessitat d'aliment o refugi i que el dolor social i el plaer que
experimentem té tant impacte com el dolor físic i el plaer.
Una abraçada!
