01 de març 2012

Àncores mentals

Avui, llegint a una col·lega he recordat que no us he parlat mai directament d’ancoratges…. Han anat sorgint apunts sobre ells però no directament.... I si ho he fet ja no ho recordo!
Be doncs som-hi!
Quan parlem d’ancoratges, no parlem de coses estranyes, ni màgiques ni novedoses. De sempre i tothom funciona amb ancoratges, les nostres relacions amb l’entorn i amb nosaltres mateixos, les nostres sensacions y les nostres conductes tot i no ser-ne conscients es regeixen pels ancoratges que ja tenim.
Comencem per explicar que és un ancoratge. És una associació automàtica entre un estímul i una resposta emocional, es produeixen mitjançant els sentits i per tant poden ser visuals, auditius, olfactius, gustatius i kinestèsics o una barreja entre alguns d’ells! És allò que fa que ens emocionem quan sentim una determinada cançó, o allò que ens fa sentir “a casa” en notar un determinat aroma, ja m’enteneu, no?
I... naturalment hi ha ancoratges positius i negatius. El que m’agradaria fer avui és parlar de com generar-ne de positius per poder-los utilitzar quan vulguem, si? Els negatius son aquells que ens fan sentir malament.
En la nostra vida les àncores s’instal·len moltes vegades per atzar o per imposicions externes però nosaltres ens podem condicionar per millorar el nostre estat d’ànim mitjançant estímuls seleccionats!
Mireu, una manera ràpida és que davant una situació emocionalment positiva, en el seu moment més àlgid feu un determinat gest, pot ser tancar el puny, prémer-vos la punta d’un dit ... qualsevol cosa discreta! Això és com instal·lar un botó ON, si? Després aneu practicant... rememoreu la situació amb tots els seus ingredients, reviviu-la pas a pas i feu el gest triat (el vostre botó ON) tantes vegades com pugueu al llarg d’uns dies.
Si voleu començar ara, també podeu. Rebusqueu en la vostra memòria un moment màgic, un moment memorable per vosaltres, poseu-vos còmodes i evoqueu la situació, somieu-la, reviviu-la com si estigués passant ara mateix. Recordeu que pensàveu, que us dèieu a vosaltres mateixos, com us sentíeu, com era l’entorn, les olors, sabors... torneu a viure-la imaginàriament i premeu el botó ON que heu triat. Feu-ho tantes vegades com pugueu al llarg d’uns dies i ja teniu una àncora que podeu utilitzar quan vulgueu!
Si us hi fixeu, molts esportistes abans d’un moment especialment delicat de la competició fan un gest (sempre el mateix), aquest és el seu botó ON per instal·lar-se en un estat d’ànim òptim per triomfar!
Per “desactivar” una àncora negativa (aquelles coses que us fan sentir malament), en quan la descobriu es necessari substituir-la per una de positiva més potent!!! Per tant, ja sabeu, a treballar!
Personalment utilitzo àncores visuals que evoco quan em vull sentir especialment be. La imatge d’avui n’és una i la tenim penjada a l’espai de treball de casa. Què penseu quan veieu la foto? què us transmet a vosaltres?
Una abraçada
Blanca

22 de febrer 2012

Entrenament Emocional



Sempre us “taladro” amb tres paraules: reflexió, acció i entrenament i es que no hi ha més secrets!!.

Creieu que algú que passa 16 hores diàries assegut pot córrer una marató? NO! Per córrer una marató cal en primer lloc decidir que es vol córrer, en segon lloc començar a tenir cura de l'alimentació i la salut en general, començar a fer exercicis d’escalfament a diari i naturalment córrer, entrenar! (disculpeu els entesos en marató, segur que em deixo coses...)

La vida és com una gran marató, una “cursa de fons” de la que en podem extreure una meravellosa experiència. Està a les nostres mans pensar en com volem que sigui, actuar en conseqüència i entrenar a diari per assolir l’èxit.

Identifiqueu, davant un estímul extern, els pensaments automàtics que us situen en negatiu i penseu en la seva coherència, tenen raó de ser? Si la vostra resposta es un NO, modifiqueu-los! I sigueu conseqüents amb la nova conducta a seguir!!!

Posem exemples?

Estímul Extern: Rebre una crítica
Pensament Automàtic: “no faig mai res be”
Conducta: Inseguretat.

Estímul Extern: M’acomiaden de la feina
Pensament Automàtic: "No trobaré res més"
Conducta: Busco com a perdedor.

Però si entrenem en:

· Substituir els pensaments automàtics... opineu vosaltres mateixos, quina pot ser la conducta?

“No faig mai res be” ho canvio per: he après una cosa nova, puc millorar
“No trobaré rés més” ho canvio per: que puc fer jo, quines habilitats tinc, estic preparat/ada per fer allò que m’agrada fer? Com em puc preparar? quina de les coses que m’agrada fer puc utilitzar per trobar feina o per crear-me-la?

· Pensar en allò que li diríeu al vostre fill/a, al vostre millor amic/a, a la vostra parella davant un pensament automàtic negatiu i apliqueu-vos-ho!

“la distància entre voler i poder, s’escurça amb l’entrenament”

03 de febrer 2012

No sigueu “cecs” a les emocions


Les emocions son incitadores de moviment intern i extern i com tant l’un com l’altre son part fonamental de la naturalesa humana, hem de contemplar-les com a indispensables per una vida saludable. Son reaccions subjectives a l'entorn, es a dir, el que ens envolta ens fa reaccionar a cada un de nosaltres d'una manera diferent en funció dels nostres pensaments, creences, valors, cultura, llenguatge i fins i tot de la nostra biologia. Un esdeveniment o una percepció, per convertir-se en emoció cal que sigui, per nosaltres, rellevant. Una emoció no només es produeix davant un fet real i tangible, pensar en la possibilitat d'aquest fet produeix la mateixa emoció. Les emocions, son, a més, el nostre motor d’acció. Son part indispensable de la força que ens permet assolir els nostres objectius, per tant no creieu que val la pena liderar-les?

La bona noticia és que es poden modelar. Que podem triar potenciar les positives. Que podem deixar de comportar-nos com ens han "ensenyat" i començar a dissenyar i triar les nostres emocions. Connectar les emocions amb un mateix, saber què és el que sentim, poder veure'm a mi i veure als altres de manera positiva i objectiva, és possible!

Us penjo un conte fantàstic d'en Roger Vilaplana , a més de bonic i un magnífic exemple per la valentia, em sembla un bon il•lustrador del que us vull dir...

LA FUNÀMBULA

Des d'aquella alçada de la plataforma i mentre fa una roda d’escalfaments per tonificar i activar tots els músculs, es recorda del trapezi i les teles aèries i de quan repassava mentalment cadascuna de les figures estàtiques i en moviment, enllaços, caigudes i seqüències, que faria durant l’espectacle. Avui, però, estrenarà nou aparell i incorporarà la cinta plana. La cinta és curta, però així i tot li fa cert respecte. Intueix les grades encara buides i nota per primer cop la fredor de la carpa absents els murmuris de veus, colors de jerseis i mirades enlaire. No pot mirar avall, però s’imagina la xarxa de seguretat com una immensa teranyina. La funàmbula agafa aire i amb la punta d’un peu tanteja la cinta que, estremida, li respon amb un suau moviment. Després avança fent lliscar un peu rere l'altre, amb pas pausat però segur, per la cinta que es balan ceja lleugerament i es pa ia els pas sos i, en un moment de dubte, ajunta els peus i els col•loca de nou l’un davant de l’altre. Respira fons, alça el cap, i re pren les pas ses fins que acaba creuant sense vacil•lacions de cap mena aquella cinta plana. Un calfred d’emoció li recorre l’esquena. Un nus al coll li reté l'explosió d'un crit i li escanya una llàgrima. La tremolor s'esvaeix. De fet, l’exercici d'escalfament que realitza a dos pams de terra no tindria més dificultat si no fos que la noia, des de fa un temps, és cega.

La majoria dels humans no som "cecs"!!! obriu els ulls!!! Realment esteu “a dos pams del terra”! Sigueu, però, tant valents com la Funàmbula.

Gràcies al Roger Vilaplana pel conte, encara no ens coneixem i Gràcies a Avesedari que m’ha permès conèixer-lo! Realment son gent extraordinària !!!