Fa uns mesos vaig cursar uns seminaris a la meva universitat sobre les emocions, que reconec que van aportat al meu dia a dia molta riquesa. La conductora dels seminaris Mireia Cabero (psicòleg i coach), va aconseguir transmetre amb molta claredat la importància de les nostres decisions pel que fa a les emocions i la seva possible aliança amb aquest repte que volem aconseguir, viure una vida plena.
Recordo que com a invitació a la reflexió ens va proposar el conte de Jorge Bucay “El Buscador”.
Recordo que com a invitació a la reflexió ens va proposar el conte de Jorge Bucay “El Buscador”.
Us proposo al meu torn que el sentiu i us feu unes preguntes:
Què és per tu la plenitud de la vida?
Què significaria per tu entrenar-te per a aquesta plenitud?
Quines dificultats tant externes com internes creus que tenim per viure la vida plenament?
Què creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?
Molts de vosaltres contestareu a la primera pregunta que la una vida plena es aquella en la que es gaudeix de benestar emocional, d’equilibri i per què no... de benestar físic, econòmic, social... i alguns afegireu que és aquella que es viu conscientment.
A la segona pregunta quasi tots contestem que entrenar-nos per aconseguir la plenitud hauria de ser la nostra fita vital més important, sobretot si tenim en compte que una persona plena transmet als altres aquest benestar i al seu voltant, com en l’efecte dominó, tot es mou. Penseu-hi be, que passa el dia que us sentiu be, optimistes, contents ...
A la tercera pregunta hi ha tantes respostes com persones... dificultats externes: tenir feina, la feina que m’agrada, harmonia al meu voltant, no conflictes externs, posició econòmica, social ..... i pel que fa a les internes: equilibri, harmonia interior, pau, felicitat, salut....
El secret està en la quarta pregunta... que creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?
Penseu-hi bé... què és el que enterboleix, si és el cas, la vostra vida? M’atreveixo a dir que en gran mesura el que ho fa és la manera en la que gestionem les nostres emocions, què en penseu?
Els humans tenim una assignatura pendent, reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Una cosa que s’hauria d’ensenyar a les escoles és precisament aquesta, a cultivar les emocions positives i a eliminar o entendre i racionalitzar les negatives. En dic positives i negatives només en tant que per cada un de nosaltres hi ha emocions que ens afecten negativament o positivament, no pas per que les emocions siguin per sé positives o negatives, m’explico, les emocions son emocions i prou, son el motor de la vida.
“L’emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o
pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen
habitualment com una resposta a esdeveniments externs o interns”.
Rafel Bisquerra (2000)
Aquests esdeveniments externs o interns que comenta Bisquerra son aquells que per cada un de nosaltres son rellevants, si un esdeveniment no ho és no ens emociona. Per tant el que cal saber és que:
- Una emoció es desencadena per quelcom important per nosaltres.
- Una emoció es genera al cervell i des d’allí es coordinen les respostes neurofisiològiques, congnitives i conductuals d’aquesta emoció.
- Les emocions son fonamentals en l’adaptació i la supervivència de l’espècie.
- Les emocions s’encomanen (si, si, feu la prova... pengeu-vos un somriure durant una estona i mireu al vostre voltant...).
- Les emocions neixen de la interpretació que cada un de nosaltres fa de la situació en la que es troba, no de la situació.
- Les emocions es construeixen, per tant, podem (sempre treballant-hi força) modelar-les, liderar-les, entrenar-les, etc.
I... com es construeixen les emocions? Si, si, ja hi torno... escolteu els vostres diàlegs interns, analitzeu les vostres creences limitadores i veureu d’on surten moltes de les vostres emocions negatives...
I encara més... com de manera inconscient construïm (encomanem) emocions en els altres? Com som, de vegades, promotors d’emocions negatives en els nostres fills? Tenim present que el que els diem o fem pot ser el seu “llibre de consulta” de creences limitadores i de diàlegs interns poc edificants?
Si us sembla continuem un altre dia!
Què és per tu la plenitud de la vida?
Què significaria per tu entrenar-te per a aquesta plenitud?
Quines dificultats tant externes com internes creus que tenim per viure la vida plenament?
Què creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?
Molts de vosaltres contestareu a la primera pregunta que la una vida plena es aquella en la que es gaudeix de benestar emocional, d’equilibri i per què no... de benestar físic, econòmic, social... i alguns afegireu que és aquella que es viu conscientment.
A la segona pregunta quasi tots contestem que entrenar-nos per aconseguir la plenitud hauria de ser la nostra fita vital més important, sobretot si tenim en compte que una persona plena transmet als altres aquest benestar i al seu voltant, com en l’efecte dominó, tot es mou. Penseu-hi be, que passa el dia que us sentiu be, optimistes, contents ...
A la tercera pregunta hi ha tantes respostes com persones... dificultats externes: tenir feina, la feina que m’agrada, harmonia al meu voltant, no conflictes externs, posició econòmica, social ..... i pel que fa a les internes: equilibri, harmonia interior, pau, felicitat, salut....
El secret està en la quarta pregunta... que creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?
Penseu-hi bé... què és el que enterboleix, si és el cas, la vostra vida? M’atreveixo a dir que en gran mesura el que ho fa és la manera en la que gestionem les nostres emocions, què en penseu?
Els humans tenim una assignatura pendent, reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Una cosa que s’hauria d’ensenyar a les escoles és precisament aquesta, a cultivar les emocions positives i a eliminar o entendre i racionalitzar les negatives. En dic positives i negatives només en tant que per cada un de nosaltres hi ha emocions que ens afecten negativament o positivament, no pas per que les emocions siguin per sé positives o negatives, m’explico, les emocions son emocions i prou, son el motor de la vida.
“L’emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o
pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen
habitualment com una resposta a esdeveniments externs o interns”.
Rafel Bisquerra (2000)
Aquests esdeveniments externs o interns que comenta Bisquerra son aquells que per cada un de nosaltres son rellevants, si un esdeveniment no ho és no ens emociona. Per tant el que cal saber és que:
- Una emoció es desencadena per quelcom important per nosaltres.
- Una emoció es genera al cervell i des d’allí es coordinen les respostes neurofisiològiques, congnitives i conductuals d’aquesta emoció.
- Les emocions son fonamentals en l’adaptació i la supervivència de l’espècie.
- Les emocions s’encomanen (si, si, feu la prova... pengeu-vos un somriure durant una estona i mireu al vostre voltant...).
- Les emocions neixen de la interpretació que cada un de nosaltres fa de la situació en la que es troba, no de la situació.
- Les emocions es construeixen, per tant, podem (sempre treballant-hi força) modelar-les, liderar-les, entrenar-les, etc.
I... com es construeixen les emocions? Si, si, ja hi torno... escolteu els vostres diàlegs interns, analitzeu les vostres creences limitadores i veureu d’on surten moltes de les vostres emocions negatives...
I encara més... com de manera inconscient construïm (encomanem) emocions en els altres? Com som, de vegades, promotors d’emocions negatives en els nostres fills? Tenim present que el que els diem o fem pot ser el seu “llibre de consulta” de creences limitadores i de diàlegs interns poc edificants?
Si us sembla continuem un altre dia!
Ja veieu per on vaig no?, doncs si, funcionar en mode Jutge (amb tot els respectes pels jutges de professió que no te res a veure amb això...) ens porta a pensaments rígids i per tant a accions de vida rígides, és molt difícil adaptar-se a l’entorn, aconseguir el canvi, liderar la pròpia vida, perdre la por en definitiva! 