Seguim amb la Psicologia Positiva

Una de les bases de la psicologia positiva és la voluntat d’aconseguir un món millor. No parlo de fer volar coloms, ni de màgia, ni de somnis de colors, parlo de treball i d’esforç. Hem de construir-nos la millor vida possible, hem d’educar els nostres fills pel món laboral i social, evidentment, però també tenim l’obligació d’ensenyar-los a ser feliços i a gaudir del màxim benestar possible. I... si tots aconseguim més felicitat... no es traduirà això en un món millor? Cal començar a deixar-nos estirar endavant pel futur i oblidar el passat si ens atrapa i enfonsa, el futur són les il·lusions i qui ens impedeix perseguir les nostres? Ja hem parlat en altres posts de les creences limitadores, aquelles creences que hem d’aprendre a distingir i eliminar. Cerquem emocions positives i cultivem-les cada dia : Satisfacció per les coses ben fetes, entusiasme, orgull, optimisme, competència, alegria, serenitat, seguretat, tranquil·litat, perseverança, confiança, atracció, reconeixement, agraïment, estímuls, poder, etc., totes elles ens permetran orientar-nos en el futur, en el futur que nosaltres triem. Les emocions negatives també formen part de nosaltres i cal acceptar-les, però no ens hi ancorem! Llepem-nos les ferides i tornem a començar! Busquem l’aprenentatge que podem obtenir de cada una de les nostres caigudes, dels errors. Aprenguem a valorar allò que tenim i no perdem el temps en lamentar allò que desitgem, si ho desitgem de debò, treballem per aconseguir-ho!

Martin Seligman i La Psicologia Positiva

Avui us presento en Martin Seligman, director del departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, un home que en la seva trajectòria, com la majoria d’investigadors en psicologia, s’ha preocupat per disminuir els estats negatius en els quals estan immerses les persones que pateixen i, naturalment, segueix investigant en aquest camp. Però com a fundador del corrent de la Psicologia Positiva, que estudia les emocions agradables, el desenvolupament de les virtuts i la cerca de la felicitat, llança al món la proposta de millorar el nostre nivell de satisfacció. Aquesta nova disciplina (ja us podeu imaginar que m’alinio totalment en les seves files), pretén ajudar la gent sana a ser més feliç i no solament ajudar els que pateixen alguna patologia mental greu a ser menys desgraciats. Proposa que gaudim de les petites coses, valorem el que els altres fan per nosaltres. El professor Seligman diu, en una entrevista, “les ciències socials ens han ensenyat que som víctimes del nostre entorn, que l'important no és l’individu que el controla sinó els factors externs que ens limiten i ens manipulen. Això és una fórmula perfecta per a la depressió”.

Seligman proposa una recepta per a la felicitat amb tres ingredients:

- El primer ingredient omplir la vida de tots els plaers possibles i aprendre a gaudir-los: compartint-los, descrivint-los, recordant-los i prenent-ne consciència.
- El segon ingredient, tenir una bona vida; el que Aristòtil en deia “eudaimonia” ara es coneix com estat de flux. Per això necessitem autoconeixement: conèixer les nostres fortaleses, les nostres virtuts i ser capaços de reconstruir la nostra vida per utilitzar-les al màxim. Amb això aconseguirem la sensació que el temps s’atura i que nosaltres gaudim de la felicitat. Què us passa quan esteu immersos en una activitat que us apassiona?.
- El tercer ingredient, segons Seligman, és posar aquestes virtuts i talents al servei d’alguna causa que sentiu més gran que vosaltres, ajudar els altres, etc. D’aquesta manera donem sentit a tota la nostra vida.

Vaig tenir l’honor de conèixer el professor Seligman fa molts pocs dies a Philadelphia, al primer congrés mundial de Psicologia Positiva. M’hi vaig quedar atrapada, per la seva ment però molt més per la seva actitud.

Seligman ha escrit, sobre psicologia positiva, llibres com The Optimistic Child, Learned Optimism, Authentic Happiness y What You Can Change and What You Can't. Us els recomano.

Els dos hemisferis cerebrals

En l’anterior post sobre les creences limitadores, dèiem que són necessitats biològiques i que serveixen de filtre de les nostres experiències.
Hi ha una cosa que malgrat que científicament encara és debatible, té, per a mi, moltes possibilitats. Salvador Carrión afirma que “para traspasar los límites actuales, nuestros dos hemisferios cerebrales han de estar interconectados y operar simultáneamente” i no us perdeu la conferencia de Jill Bolte Taylor, neuroanatomista, dedicada a l’estudi de malalties mentals , la podeu veure i sentir aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=oi5tyo8JOBc&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE

En la major part de les persones hi ha una clara separació entre els dos hemisferis (el dret i l’esquerra). El que més utilitzem no permet que actuï l’altre. Què podem fer per connectar els dos hemisferis cerebrals? Vegem el següent resum sobre les funcions de cadascun dels hemisferis elaborada per estudiants de postgrau de la USIL:

HEMISFERIO DERECHO
Imaginativo: Conoce y recuerda imágenes
Holístico: Examina el conjunto de las cosas. No se fija en los detalles
Simultáneo: Establece asociaciones para procesar varias informaciones al mismo tiempo
Metafórico: Interpreta y comprende los mensajes por medio de analogías.
Emocional: Pone énfasis en los contenidos e impulsos emocionales
Espacial: Ejerce predominio sobre la informacion espacial y de localizaciones


HEMISFERIO IZQUIERDO
Verbal: Controla habla, lectura, escritura, recuerda nombres y hechos.
Analítico: Examina los detalles y las partes, no examina el todo. Juzga y Valora.
Lineal: Procesa la información paso a paso, secuencialmente.
Lógico: Responde a razones de causa a efecto, identifica por lo general un efecto por una sola causa.
Literal: Interpreta literalmente los contenidos de las palabras
Matemático: Hábil en la solución de problemas matemáticos y numéricos

Us poso també l’enllaç a la Wikipedia perquè pugueu conèixer en profunditat els dos hemisferis cerebrals:
http://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_cerebral#Funciones

En cadascú de nosaltres predomina un hemisferi respecte l’altre, cosa que determinarà els posteriors estats interns (capacitats, emocions i potencialitats) que, al seu torn, produiran un tipus d’impuls emocional que, passat pel filtre de les nostres creences, es transformarà en accions concretes. Les nostres creences es deriven de l’hemisferi amb el qual acostumem a actuar. Per canviar-les necessitem establir noves connexions neuronals que involucrin l’altre hemisferi.

¿Com ho fem?

Podem exercitar-ho potenciant la nostra creativitat: pintem, escrivim, aprenguem a tocar un instrument, passegem més sovint mirant tot el que ens envolta, conversem, juguem, ballem...

Més idees?