08 de juliol 2009

Martin Seligman i La Psicologia Positiva


Avui us presento en Martin Seligman, director del departament de Psicologia de la Universitat de Pensilvania, un home que en la seva trajectòria, com la majoria d’investigadors en psicologia, s’ha preocupat per disminuir els estats negatius en els quals estan immerses les persones que pateixen i, naturalment, segueix investigant en aquest camp. Però com a fundador del corrent de la Psicologia Positiva, que estudia les emocions agradables, el desenvolupament de les virtuts i la cerca de la felicitat, llança al món la proposta de millorar el nostre nivell de satisfacció. Aquesta nova disciplina (ja us podeu imaginar que m’alinio totalment en les seves files), pretén ajudar la gent sana a ser més feliç i no solament ajudar els que pateixen alguna patologia mental greu a ser menys desgraciats. Proposa que gaudim de les petites coses, valorem el que els altres fan per nosaltres. El professor Seligman diu, en una entrevista, “les ciències socials ens han ensenyat que som víctimes del nostre entorn, que l'important no és l’individu que el controla sinó els factors externs que ens limiten i ens manipulen. Això és una fórmula perfecta per a la depressió”.

Seligman proposa una recepta per a la felicitat amb tres ingredients:

- El primer ingredient omplir la vida de tots els plaers possibles i aprendre a gaudir-los: compartint-los, descrivint-los, recordant-los i prenent-ne consciència.
- El segon ingredient, tenir una bona vida; el que Aristòtil en deia “eudaimonia” ara es coneix com estat de flux. Per això necessitem autoconeixement: conèixer les nostres fortaleses, les nostres virtuts i ser capaços de reconstruir la nostra vida per utilitzar-les al màxim. Amb això aconseguirem la sensació que el temps s’atura i que nosaltres gaudim de la felicitat. Què us passa quan esteu immersos en una activitat que us apassiona?.
- El tercer ingredient, segons Seligman, és posar aquestes virtuts i talents al servei d’alguna causa que sentiu més gran que vosaltres, ajudar els altres, etc. D’aquesta manera donem sentit a tota la nostra vida.

Vaig tenir l’honor de conèixer el professor Seligman fa molts pocs dies a Philadelphia, al primer congrés mundial de Psicologia Positiva. M’hi vaig quedar atrapada, per la seva ment però molt més per la seva actitud.

Seligman ha escrit, sobre psicologia positiva, llibres com The Optimistic Child, Learned Optimism, Authentic Happiness y What You Can Change and What You Can't. Us els recomano.

06 de juny 2009

Els dos hemisferis cerebrals


En l’anterior post sobre les creences limitadores, dèiem que són necessitats biològiques i que serveixen de filtre de les nostres experiències.
Hi ha una cosa que malgrat que científicament encara és debatible, té, per a mi, moltes possibilitats. Salvador Carrión afirma que “para traspasar los límites actuales, nuestros dos hemisferios cerebrales han de estar interconectados y operar simultáneamente” i no us perdeu la conferencia de Jill Bolte Taylor, neuroanatomista, dedicada a l’estudi de malalties mentals , la podeu veure i sentir aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=oi5tyo8JOBc&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE

En la major part de les persones hi ha una clara separació entre els dos hemisferis (el dret i l’esquerra). El que més utilitzem no permet que actuï l’altre. Què podem fer per connectar els dos hemisferis cerebrals? Vegem el següent resum sobre les funcions de cadascun dels hemisferis elaborada per estudiants de postgrau de la USIL:

HEMISFERIO DERECHO
Imaginativo: Conoce y recuerda imágenes
Holístico: Examina el conjunto de las cosas. No se fija en los detalles
Simultáneo: Establece asociaciones para procesar varias informaciones al mismo tiempo
Metafórico: Interpreta y comprende los mensajes por medio de analogías.
Emocional: Pone énfasis en los contenidos e impulsos emocionales
Espacial: Ejerce predominio sobre la informacion espacial y de localizaciones



HEMISFERIO IZQUIERDO
Verbal: Controla habla, lectura, escritura, recuerda nombres y hechos.
Analítico: Examina los detalles y las partes, no examina el todo. Juzga y Valora.
Lineal: Procesa la información paso a paso, secuencialmente.
Lógico: Responde a razones de causa a efecto, identifica por lo general un efecto por una sola causa.
Literal: Interpreta literalmente los contenidos de las palabras
Matemático: Hábil en la solución de problemas matemáticos y numéricos

Us poso també l’enllaç a la Wikipedia perquè pugueu conèixer en profunditat els dos hemisferis cerebrals:
http://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_cerebral#Funciones


En cadascú de nosaltres predomina un hemisferi respecte l’altre, cosa que determinarà els posteriors estats interns (capacitats, emocions i potencialitats) que, al seu torn, produiran un tipus d’impuls emocional que, passat pel filtre de les nostres creences, es transformarà en accions concretes. Les nostres creences es deriven de l’hemisferi amb el qual acostumem a actuar. Per canviar-les necessitem establir noves connexions neuronals que involucrin l’altre hemisferi.

¿Com ho fem?

Podem exercitar-ho potenciant la nostra creativitat: pintem, escrivim, aprenguem a tocar un instrument, passegem més sovint mirant tot el que ens envolta, conversem, juguem, ballem...

Més idees?

Les creences limitadores

¿Què són les creences? Són necessitats biològiques, ens ajuden a preveure allò que succeirà, fan de filtre del dia a dia. Imagineu que cada dia haguéssim de processar tot el que vivim. Amb les creences ja tenim part del camí fet, són les coses que “sabem” certes i ens ajuden a interioritzar els nous esdeveniments sense partir de zero.
El que cal tenir en compte és que de creences n’hi ha de diferents tipus, n’hi ha de potenciadores i de limitadores. Les primeres ens ajuden a caminar endavant i les segones són les que ens mantenen lligats al lloc on possiblement sense voler ens van instal·lar ja de petits els nostres pares, professors i tot l’entorn social del moment:
“Aquest nen és un desastre, no farà mai res de bo” , “ tu ets "patós" i, a més, el greix no et deixa córrer, no et vull al meu equip de futbol”, “no n’aprendràs mai a fer això, no serveixes” “no, tu no, que encara faràs un desastre”....

Què creieu que hem de fer amb les creences limitadores? Canviar-les, sí! Enfrontem-nos-hi! De vegades la por o simplement la manca de perspectiva ens priva de l’èxit. No és només una manifestació dels nostres estats interns, la Neurociència ens diu que el cervell reacciona i canvia quan canvien les nostres conviccions més profundes, aquestes són part dels nostres pensaments i, per tant, del nostre cervell. Quan pensem, construïm representacions internes i recorrem un circuit neurològic ja existent. Si ho fem des de les creences limitadores estem impedint, amb una força enorme, la realització de qualsevol altre pensament o acció que no les reafirmi.

Què podem fer per canviar-les?

Podem començar per canviar el nostre llenguatge, eliminar-ne paraules com no puc, no serveixo, no en sé, he de, ara cal fer, les podem substituir per altres com: n’aprendré, vull, hi treballaré, ...
Podem també utilitzar l' orientació positiva: erradiquem del nostre món tot allò que ens porti al pessimisme, a la rumiació (donar voltes als problemes, fets etc.). Davant de la temptació de deixar-nos portar per allò de: hem vingut al món a patir, això no m’agrada i ho he de fer, el meu cap em té mania, etc., fem-nos preguntes! I per què hem de patir? Si no m’agrada, per què ho he de fer? I si ho he de fer, no puc trobar-hi algun aspecte que m’agradi? El meu cap em coneix bé? Ell em té mania.. o no ens comuniquem prou bé?

Què més podríeu fer per canviar-les i enlairar-vos a la velocitat de la llum? Idees?