Les creences limitadores

¿Què són les creences? Són necessitats biològiques, ens ajuden a preveure allò que succeirà, fan de filtre del dia a dia. Imagineu que cada dia haguéssim de processar tot el que vivim. Amb les creences ja tenim part del camí fet, són les coses que “sabem” certes i ens ajuden a interioritzar els nous esdeveniments sense partir de zero.

El que cal tenir en compte és que de creences n’hi ha de diferents tipus, n’hi ha de potenciadores i de limitadores. Les primeres ens ajuden a caminar endavant i les segones són les que ens mantenen lligats al lloc on possiblement sense voler ens van instal·lar ja de petits els nostres pares, professors i tot l’entorn social del moment:
“Aquest nen és un desastre, no farà mai res de bo” , “ tu ets "patós" i, a més, el greix no et deixa córrer, no et vull al meu equip de futbol”, “no n’aprendràs mai a fer això, no serveixes” “no, tu no, que encara faràs un desastre”....

Què creieu que hem de fer amb les creences limitadores? Canviar-les, sí! Enfrontem-nos-hi! De vegades la por o simplement la manca de perspectiva ens priva de l’èxit. No és només una manifestació dels nostres estats interns, la Neurociència ens diu que el cervell reacciona i canvia quan canvien les nostres conviccions més profundes, aquestes són part dels nostres pensaments i, per tant, del nostre cervell. Quan pensem, construïm representacions internes i recorrem un circuit neurològic ja existent. Si ho fem des de les creences limitadores estem impedint, amb una força enorme, la realització de qualsevol altre pensament o acció que no les reafirmi.

Què podem fer per canviar-les?

Podem començar per canviar el nostre llenguatge, eliminar-ne paraules com no puc, no serveixo, no en sé, he de, ara cal fer, les podem substituir per altres com: n’aprendré, vull, hi treballaré, ...
Podem també utilitzar l' orientació positiva: erradiquem del nostre món tot allò que ens porti al pessimisme, a la rumiació (donar voltes als problemes, fets etc.). Davant de la temptació de deixar-nos portar per allò de: hem vingut al món a patir, això no m’agrada i ho he de fer, el meu cap em té mania, etc., fem-nos preguntes! I per què hem de patir? Si no m’agrada, per què ho he de fer? I si ho he de fer, no puc trobar-hi algun aspecte que m’agradi? El meu cap em coneix bé? Ell em té mania.. o no ens comuniquem prou bé?

Què més podríeu fer per canviar-les i enlairar-vos a la velocitat de la llum? Idees?

L’ésser humà, una fàbrica d’excuses

Tots, i el que pugui dir que no que aixequi la mà, som una fàbrica d’excuses. Hem desenvolupat l’habilitat de cercar respostes tan fàcils com inútils... Sempre ho hem fet així: ho vaig oblidar, jo soc així, no ho he rebut, demà ho faré, no tinc temps, la vida és molt dura, ho he intentat tot, jo no puc.... i, d’aquestes, cada dia en fabriquem moltes.

El que no tenim present, malgrat que tots ho sabem, és que posposar, no encarar els reptes, deixar les coses per demà, en resum, acumular “paràsits”, té un cost molt elevat.

Un paràsit és allò que consumeix energia però que nosaltres tolerem. Una cosa que depèn de nosaltres i que podríem suprimir, potser una trucada, endreçar l’armari, dur el cotxe al taller, fer aquell informe, demanar perdó, canviar una bombeta.... coses que consumeixen relativament poc o coses que consumeixen molt, com mantenir relacions complicades, tolerar al nostre voltant persones pessimistes i negatives, seguir en una feina que no ens agrada...

Penseu en la pèrdua d’energia que tot això suposa al llarg del dia, imagineu una mànega de regar, potent i que el seu raig arriba lluny. Comenceu-li a fer foradets o grans traus, un per cada una de les situacions que hem comentat...

Què podem fer?

Bé, el primer és fer-ne una llista, no us sembla que veure’ls per escrit facilita la identificació i la possible eliminació? On i en què perdem energia?.

El segon pas és estudiar quins d’aquests paràsits ens convé mantenir i perquè. De vegades, hi ha una raó positiva per mantenir-ne algun, que fa que sigui millor que eliminar-lo. Per exemple: m’estimo més no discutir amb aquell company o amb el cap, he de treballar amb ell cada dia... Malgrat tot, a l’hora de valorar hem d’estudiar els perjudicis a curt o llarg termini que això ens pot ocasionar i si valen la pena. Penseu en què una pèrdua d’energia ens pot fer emmalaltir!

Un cop fetes aquestes passes, no creieu que el que toca és prendre la decisió de canviar algunes coses per tapar els forats de la mànega de regar? O si més no, de tapar-ne alguns? Passar a zero paràsits no ha de ser una fita precipitada, cal ser positius, tolerants amb el món que ens envolta i ecològics amb nosaltres mateixos.

Una cosa important és explicar als nostres què és el que volem fer, que ens entenguin i ens recolzin és una manera més de comunicar-nos amb ells i, perquè no, una manera que ells puguin fer el mateix en la seva vida.

Com a últim punt, us suggereixo que comenceu ordenant els paràsits segons com els vulgueu eliminar, primer els menys difícils o a l’inrevés, com cregueu que us pot resultar millor, nosaltres som els que millor ens coneixem.

· Comença ja!
· Posa-li nom a cada tasca eliminadora (com més divertit millor...) i posa-li venciment.
· Assegura’t que les etapes són factibles, no vulguis córrer més del que corren les teves cames!
· Fes balanç periòdicament.
· Aprofita els moment propicis
· Estudia les coincidències en el manteniment dels teus paràsits, t’ajudarà a conèixer-te millor.
· Fes-ho tot de manera positiva, assegura’t que t’entenen i que entens els altres i a l'hora d' eliminar no et deixis portar per la passió del moment, “templa” abans d'actuar.
· Assaja noves formes, trucs, reptes, innova els teus plantejaments! Només tu decideixes quins t’agraden més!

Un principi fonamental en coaching és que cadascú de nosaltres és el primer responsable dels resultats que obté en la vida.

Un bon fart de riure

Us heu plantejat mai com és de saludable un bon fart de riure? Una de les coses que promou el coaching és que ens retrobem amb el nen que tots portem dins.

L’acció de riure està localitzada en la zona prefrontal de l’escorça cerebral, en la part més evolucionada del cervell. Al fer-nos grans perdem l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure, de buscar la riallada o de trobar la part còmica de les situacions. Penso que seria interessant recuperar aquest punt infantil i recordar com rèiem.
Freud va atribuir a les riallades el poder d’alliberar l’organisme d’energia negativa. El còrtex cerebral allibera impulsos elèctrics negatius un segon després de començar a riure. D’aquí la utilització del riure com a teràpia.
Riure és una funció biològica necessària per tal de mantenir el benestar físic i mental. I qui no vol mantenir-lo!
Quant riem, el cervell emet la informació necessària per activar la segregació d’endorfines, més concretament d’encefalines. Aquestes substàncies tenen unes propietats similars a la morfina, tenen la capacitat d’alleugerir el dolor i fins i tot d’enviar des del cervell missatges a la resta del cos per tal de combatre virus i bactèries. Les endorfines, a més, mantenen l’equilibri entre el to vital i la depressió, en resum, entre estar bé o estar malament.
Aprenem a riure, val la pena, els efectes d' un bon fart de riure són, per exemple:

- Amb cada riallada treballen prop de 400 músculs.
- Lubriquem i netegem els ulls amb les llàgrimes. Descongestionem el nas i les oïdes.
- Eliminem toxines, amb el moviment del diafragma facilitem la digestió i això, al seu torn, ajuda a reduir els àcids greixosos i les substàncies tòxiques resten menys temps al nostre organisme.
- Ens oxigenem, entra el doble d’aire als pulmons.
- Alliberem endorfines, que són sedants naturals. Amb uns minuts de riure continu, aquest actua com a analgèsic.
- Rejoveneix, estira i estimula els músculs facials i té un efecte tonificant.
- Prevé l’infart, el massatge intern que produeixen els espasmes del diafragma arriben fins als pulmons i al cor, enfortint-los.
- Facilita la son, el "cansament" que produeix el riure elimina l’insomni.
- Elimina l’estrès
- Ens ajuda a exterioritzar emocions i sentiments
- S'encomana!
- Un toc d’humor et pot salvar d’una situació socialment incòmoda
I... moltes coses més!