Projectes, somnis, reptes…: fem un mapa mental?

Els mapes mentals són una manera d'organitzar, prioritzar, memoritzar i relatar la informació. Els mapes mentals són, per definició, un mètode gràfic de prendre notes. La seva base visual ajuda a clarificar i diferenciar les idees i quines son les coses que necessitem per dur-les a bon port, sovint amb colors, símbols o imatges i a enllaçar-les amb altres amb les que tenen relacions. En general, un mapa mental, pren un format jeràrquic on la idea principal és el centre del que surten diferents branques, que al seu torn poden tenir altres branques amb les idees de ramificació en les seves subseccions. Es tracta d'una eina de pensament visual que ajuda a estructurar la informació, ajuda a analitzar millor, comprendre, sintetitzar, recuperar i generar noves idees. Imagineu una pluja d’idees gràfica. La podeu fer sols o amb l’ajut dels vostres !!!

Els mapes mentals tenen moltes aplicacions en situacions personals, familiars, educatives i de negocis, per clarificar una idea complicada, per visualitzar de què disposem o què és allò que ens manca cercar, quines coses, idees, etc. es poden emprar en una o més circumstàncies...

En un mapa mental, en lloc de prendre notes de manera tradicional en un text lineal, la informació s'estructura d'una manera que s'assembla molt més a com funciona realment el cervell. Com que és una activitat que és alhora analítica i artística, es compromet el cervell d'una manera més amplia i molt més rica, ajudant-lo en totes les seves funcions cognitives. I el millor de tot, és divertit!

Les possibilitats dels mapes mentals són gairebé il·limitades, ja que cada individu en determina l'aplicació i dels seus beneficis, us en posaré algun exemple :

 

Fa els continguts manejables.

Millora la retenció de la informació

Posa l'accent en les relacions i jerarquies dins d'un tema o concepte

Facilita la presa de decisions.

Enforteix l'interès en el contingut o el tema que s'està estudiant.

Millora de la capacitat de resolució de problemes.

Millora de text amb indicacions visuals per millorar els models mentals.

Posa èmfasi en les relacions entre els conceptes i la informació que tenim.

Permet afegir idees, solucions, nous reptes, àncores mentals (fotos, dibuixos, paraules clau, etc.).

Ordena gràficament les prioritats.

Els dibuixos radials s'han utilitzat durant segles per aprendre, organitzar, memoritzar i per solucionar problemes. Alguns dels exemples més primerencs dels mapes mentals van ser desenvolupats per Porfiri de Tir al segle III, ell va visualitzar gràficament les categories conceptuals d'Aristòtil. Einstein, Leonardo da Vinci, Picasso i Churchill tots van utilitzar una forma de dibuixos radials.

Per la seva pròpia naturalesa, la presentació lineal de notes (les llistes, els esquemes lineals) no li posen fàcil al cervell per fer associacions, contrarestant així la creativitat i la memòria. A més, especialment quan ens enfrontem a les notes amb estil de llista, el cervell sempre té la sensació que ha "arribat a la seva fi" o "acabat". La falsa sensació de final actua gairebé com un narcòtic mental, lent i asfixiant sobre el nostre procés de pensament. Els mapes mentals, però, ens permeten fer créixer les idees, fer-ne ramificacions, afegir-hi pensaments, sensacions... Ens permeten escanejar una idea o una tasca en totes direccions, d’esquerra a dreta, de dreta a esquerra, de dalt a baix o de baix a dalt i fins i tot en diagonal!! ;) tot i que diuen que a l’hora de fer-los i llegir-los ho fem en el sentit de les agulles del rellotge ( o no... ;) jeje)

Us proposo un repte! Agafeu una cartolina, enganxeu-la a la paret i al centre de la cartolina poseu-hi el nom que li voleu donar al projecte, somni o repte que vulgueu assolir. Si sou un equip de treball (una empresa, un equip esportiu, un grup classe...), feu-ho entre tots, preneu-vos uns minuts al dia per anar afegint-hi les “necessitats” principals per aconseguir el repte, un cop definides aquestes, aneu fent créixer cada braç amb aquelles coses que creieu que son imprescindibles per obtenir el que necessiteu. A les que ja teniu poseu-los-hi nom i marqueu-les! A les que us manquen poseu-hi nom, data límit de consecució, persones encarregades, mitjans dels que disposeu o mitjans que heu de buscar, etc. i el dia que ja siguin “repte superat” celebreu-ho!!!. Mica en mica i entre tots, amb només uns minuts diaris, en poc temps tindreu el mapa mental de la direcció cap a la que voleu anar! 

Feu que sigui viu i no el deixeu morir penjat d’una paret! Sigueu creatius!!! Fotos, dibuixos, retalls, tot s’hi val! Ja m’explicareu quin sentiment us queda quan a cada una de les branques del projecte hi ha al final un ... celebrat!

Una abraçada

Blanca

 

El jo essencial versus el jo social

Tots som un tándem!

El jo essencial és la part de nosaltres que coneix molt be els nostres sentiments, desitjos, motivacions i anhels, el que sap ser fidel a si mateix, el que vol gaudir i vol explorar. És el que et marca el camí cap a la vida que et permet la plena realització dels teus potencials, la que et fa sentir ple. El jo social està format per una sèrie d’habilitats que et permeten assolir aquelles fites que es marca el jo essencial. Per exemple: el jo essencial és el que, en el meu cas, s’apassiona per la ment humana i el jo social és el que va fer que em matriculés a la facultat de psicologia i fes un màster en Coaching. 

El jo social es desenvolupa entre els altres, desitja complaure’ls i formar part del grup. De vegades hi ha tant de “soroll” al voltant del jo social que no ens permet “escoltar” al jo essencial... Tot i que acompleix una funció fonamental, la de permetre’ns viure en societat i tenir en compte als altres, cal que el connectem amb el jo essencial. Cal liderar al jo social! Cal reduir el “soroll” del jo social per poder “escoltar” al jo essencial.

Des de la maduresa és més fàcil fer aquest procés de connexió entre ambdós sistemes que estan permanentment comunicats. Però els nens i joves és difícil, de vegades, que ho puguin fer sols, els cal ajut.

La desconnexió entre sistemes pot fer que desenvolupem exageradament un jo social que aprèn a valorar especialment aquelles coses que valoren els que tenim al voltant, deixant de banda les que a nosaltres realment ens omplen, deixant que en realitat siguin els altres els que dirigeixen la nostra vida sense tenir en compte els nostres veritables desitjos. Aquesta desconnexió genera sentiments d’insatisfacció, frustració, ansietat, ira, sensació de vuit... Els reconeixeu??

Escolteu el vostre jo essencial i empreu al jo social per aconseguir fer allò que realment voleu fer. El vostre cos i la vostra ment us ajudaran:

Et costa cada matí llevar-te per anar a la feina? igual no estàs fent la feina que vols o no l’estàs desenvolupant de la manera que realment t’agradaria... Com podries aconseguir l’entusiasme necessari? Que t’agradaria fer? o... Com t’agradaria fer ho? I si ho intentes? 

Et costa arribar puntual a una cita? Potser no és la cita que et ve de gust... has quedat amb els amics i el que realment et demana el cos és descansar o has quedat amb la parella i realment no és la persona amb la que vols estar? O ... fas tard a una reunió de treball ...

Quines coses son les que quan les fas el temps vola? Que vol dir això? Que creus que has de fer doncs?

Vas la major part del dia de mal humor? Has repassat la vida que portes? És la que t’agradaria portar? Que pots fer al respecte? (sempre es pot fer alguna cosa!)

Tens la sensació de viure permanentment amb una opressió al pit, de que no arribes a fer tot el que vols al final del dia? T’has parat a pensar que és el que vols obtenir i quines eines et calen? Les tens? Les utilitzes? Les pots aconseguir?

És el teu jo essencial o és el teu jo social el que “pilota” la teva vida? El jo essencial l’ha de liderar i el jo social buscar la manera i no a l’inrevés!!

Preneu-vos temps per esbrinar que és el que vol el vostre jo essencial, com de satisfactoris son els diversos àmbits de la vostra vida (eina: la roda de la vida), quins son els vostres valors més importants (eina: els valors) i quins talents i fortaleses teniu per poder-los alinear amb la vida que porteu (eina: talents i fortaleses) i ... poseu fil a l’agulla!!!

 

Una abraçada

Blanca

Les eines les teniu a la pàgina “Eines”   del blog 

Benestar i malestar dos entitats separades.

Quasi tothom pensa que les emocions positives i les negatives són, senzillament, oposades, es a dir a menys emocions positives, més emocions negatives i a l’inrevés. Com si formessin part d’un continus. En realitat, però, sembla ser que no és ben be així. Unes i altres són independents. De fet s’està estudiant (i possiblement és així) si els dos diferents tipus d’afecte (benestar i malestar) tenen centres i circuits neurològics diferents i independents.

Una manera d’explicar aquesta independència, des de la pràctica, és reflexionar sobre diversos successos que us han passat aquesta setmana o l’últim mes (per exemple). Segurament heu tingut moments difícils i moments molt agradables i el fet de sentir les dues sensacions, l’una no apaivaga l’altra, no? (si més no, si no les vinculeu...). Podeu sentir alegria d’aplegar als amics en un sopar i fer-vos un fart de riure amb les anècdotes compartides i a l’hora tenir un patiment físic o anímic... tot i que realment és difícil la coexistència quan tots dos o un d’ells son o és d’una intensitat molt elevada.

Per tant i donats els beneficis més que provats de les emocions positives i la utilitat, inevitabilitat i necessitat adaptativa de les negatives (sense por no esperaríem al semàfor verd per creuar el carrer....), el que ens cal és procurar-nos tantes emocions positives al dia com puguem (d'intensitat suau i saludables...ja sabeu...les postisses no funcionen!!). No evitarem les negatives però obtindrem els beneficis incalculables de les positives tant com vulguem!!!

Comencem??  Som-hi! 

Propostes:

Pinta, arregla’t, escriu, dibuixa, passeja, corre, canta, balla, escolta música, llegeix, teixeix, cus, olora, cuina, mima i mima’t, neteja, fes fotos, riu, somriu, ves en bici, patina, camina, cultiva, medita, mira, toca, somia, canvia, conversa, queda, regala, agraeix, estudia, aprèn, motiva, ensenya, besa, abraça, comparteix, ajuda, recorda, construeix, descobreix, celebra... 

Penseu-ne més!!! i... cada dia feu-ne, de les que us agraden, tantes com pugueu encara que només siguin deu minuts!!!.

Comencem per uns minuts al matí, uns a migdia i uns a la nit???   ;)

Una abraçada

Blanca

Felicitat = G+C+A

Ja tenim una fórmula!

No us cansaré amb publicacions i estudis, son ja un munt, sapigueu però que per aquest tema el que s’ha estudiat son bessons idèntics i les mostres son grans.

La fórmula que proposen des de EEUU és F= P+C+V on P és set-point (el punt d’inici) C circumstancies individuals i V representa els factors que depenen del control voluntari. M’he permès la llibertat de modificar-la, personalment m’és més fàcil de recordar! Jo li dic la “geca”, un gec és un abric curt i en femení el trobo més càlid ;)  i la felicitat n’és molt de càlida, no?

Com veieu la genètica explica un 50% del benestar subjectiu (felicitat) i en aquest % alguna cosa podem fer... Tenim, però un altre 50% per Jugar!!

Genètica: (50% del pes de la fórmula)

        Disposició heretada

        Perfil emocional (modificable)

Circumstàncies Personals: (el 10% del pes de la fórmula). En podem dir, també, benestar hedònic: Situació econòmica, satisfacció laboral, satisfacció personal, estatus, el rol que desenvolupem, etc. 

Activitats voluntàries: (el 40% del pes de la fórmula!!). En podem dir també, benestar eudaimònic: Realització personal, relacions socials, resiliència (la capacitat de recuperació i fins i tot sortir reforçats de situacions personals difícils i/o molt difícils), capacitat de reescriure la nostra història, etc. 

Per tant i essent fidel a la recepta de la felicitat de la que hem parlat en altres posts: Una vida agradable, una bona vida i una vida amb sentit, us proposo:  

       

En el 50 % Genètic podem incloure, a més de la herència, la nostra configuració de “sèrie” en les connexions neuronals  (permeteu-me la llicència que faria aixecar de la cadira i cridar a molts científics). Avui sabem que el cervell és plàstic (neuroplasticitat), per tant es pot treballar per modificar-les! De moment i que jo sàpiga no podem modificar a voluntat la nostra informació genètica... ja arribarà... ;) . Però si no esteu satisfets amb la part d’aquest 50% que us ha “tocat” i que fa referència a la vostra manera de “funcionar” proveu de modificar, si us cal, el vostre Perfil Emocional, es pot fer i no és massa complicat cal, això si, feina i dedicació.

Pel que fa al 10% de Circumstancies Personals, no cal que us digui que també hi tenim coses a dir i a fer... i tot suma!. Aquest apartat és la felicitat hedònica. Aquelles coses que ens fan sentir be. Evidentment tenir prou diners, estar socialment on volem estar, etc. Aquí, però, també podem afegir-hi totes aquelles coses que ens fan sentir còmodes, a gust... la nostra llar, els olors, els colors, en resum l’acumulació de moments agradables.

Penseu però, que el benestar hedònic, aquestes circumstàncies personals que son les responsables del 10% de la nostra felicitat, son susceptibles d’acomodació. Que vull dir amb això? Que un cop assolit el nivell bàsic necessari, vegeu per exemple la Piràmide de Maslow que ens explica la Vikipèdia. En les necessitats bàsiques i les de seguretat i protecció, els humans ens acomodem, ens adaptem i el nivell de felicitat que ens proporciona, per exemple passar de no tenir feina a tenir-ne, de viure d’un sou a que ens toqui la grossa, etc. té una durada emocional realment curta. Això possibilita aquella dita de pobre nen ric... Per tant i tant com pugueu aneu fent canvis en el vostre entorn immediat. Poden ser canvis subtils, n'hi ha prou amb que el cervell tingui petites entrades de benestar. "Regaleu-vos" benestar!!!

I naturalment del 40% restant, les Activitats Voluntàries, en som totalment protagonistes. Treballeu el vostre potencial, cultiveu amb cura la vostra xarxa social, compartiu les vostres habilitats, treballeu la vostra resiliència, alineeu els vostres valors amb la vostra vida, feu tant com pugueu aquelles coses que us permeten fluir, comprometeu-vos!.

Una abraçada

Blanca

PD. La meva Community Manager, em tornarà a renyar... no puc fer entrades més curtes!!!!