Bones Festes!

Viure ecològicament.

Que vull dir amb això? Doncs no, no em refereixo ara a no malbaratar l’aigua, reciclar, etc. etc. que també es important. Ara em refereixo a objectius i a afrontament de la vida.

Un principi central de la ecologia és que cada organisme viu te una relació permanent i continua amb tots els altres elements que composen el seu entorn. Per una harmonia complerta cal doncs equilibri ecològic, No? I com l’aconseguim?

Per explicar-me ara faré ús d’un altre “palabro” ;) la traçabilitat alguns coneixereu el mot per la utilització en l’alimentació, no? Doncs els hi demano prestat, el trobo genial!. La traçabilitat fa referència a: la capacitat de reproduir l'historial d'un producte o d'un lot de productes, i es refereix a l'acumulació d'informació sobre cada pas del procés de producció, d'emmagatzematge, o de distribució, per poder localitzar ràpidament l'origen dels problemes que puguin aparèixer i mirar d'evitar-los en el futur ( els amics de l’ACSA i Vikipèdia). Ja veieu per on vaig, no?

Penso que si estudiem la traçabilitat de la nostra vida, el recorregut i anàlisi fil per randa, veurem els nostres punts forts i els que no ho son tant. Sabrem d’on venen moltes de les nostres creences (penseu en qüestionar-les, no totes tenen fonament...) i per tant moltes de les nostres pors (la paraula por de vegades causa rebuig, però al cap i a la fi la Por és el motiu de molts dels nostres desestabilitzadors emocionals, ens agradi o no la paraula).

I si, crec fermament que la informació, la transparència (i molt més amb nosaltres mateixos) és la que ens permet discernir, decidir i canviar per millorar si cal.

Per tant, estudieu la traçabilitat de la vostra vida, sigueu coherents amb el que penseu i sentiu i el que feu, canvieu tot allò que no us permeti ser ecològics.

Que vol dir doncs ser ecològics en aquest entorn? Doncs entrenar l’art de gestionar les nostres emocions siguin quines siguin, de manera que la seva energia (sou conscients de la quantitat d’energia que necessita una emoció?) serveixi per obtenir una millora personal, un augment de la nostra qualitat de vida, cosa que ja sabeu que de retruc actua en benefici dels que estan al nostre voltant. L’art de treballar pels nostres objectius sense pertorbar-nos ni pertorbar als altres però sense deixar de fer-ho! I no, no és pertorbar-se iniciar canvis, no busqueu tres peus al gat!!! Jajaja. Iniciar canvis és evolucionar.

Mentre escric això acabo de clicar ecologia emocional al tot poderós google... i trobo un treball de Mercè Conangla y Jaume Soler, La ecología emocional.

Más allá de la inteligencia emocional. El llegeixo segur que aprenc mil coses! Ara us explico…

Be, m’agrada, us poso el link

Recuperat el 16 de desembre de 2010 des de http://www.ecologiaemocional.com/Publicaciones_pdf_pweb/Art_prensa/La%20ecologia%20emocional%20_Mas%20alla.pdf

Objectius

En Coaching treballem amb objectius, el client (el coachee) ens explica que és el que vol aconseguir i la nostra obligació es acompanyar-lo en el camí d’aconseguir-ho. La tècnica es molt diversa però sempre passa per estudiar a fons aquest objectiu. Un dels mètodes és el que es denomina com GROW (Goal, Reality, Options, What) acròstic que al seu torn significa creixement o desenvolupament.

Goal (objectiu): cal establir la meta, on vols arribar?

Reality (realitat): quina és la teva situació actual y que et manca per arribar a l’objectiu?

Options (opcions): què és el que pots fer? Quins son els “pros” i els “contras” de cada opció?, què és el que cal que tinguis en compte? Has valorat totes les alternatives?, Hi ha coses que encara no has intentat?

Will (voluntat) What , When, Why (què, quan, per què) Què faràs ara? Quan comences? Com mesuraràs els avenços? Recordes per què vols aconseguir aquest objectiu? Què estàs disposat a fer?. PREPAREM EL PLÀ D’ACCIÓ

I no oblideu que un objectiu ha de ser sempre:

· El més específic possible. (quan en assoliu un poder anar a per un altre!)

· Realment el teu objectiu (no el que altres pensen que has de fer o voler)

· Assequible (voler la lluna potser no, però assequible no vol dir fàcil d’obtenir, no us confongueu!)

· Que només depengui de tu o que les persones que hi puguin estar implicades es comprometin igual que tu.

· Ecològic (que respecti la teva integritat com persona, que respecti la de les persones que estan al teu voltant, que valgui la pena...)

Coaching? i… per on comencem???

Be, ja sabeu que el coaching es basa en unes tècniques que aplica un Coach al seu client, unes tècniques tant antigues com la vida mateixa i que tots coneixem. Així doncs, per què cal un Coach! Be, doncs en realitat per comoditat. Veureu… el Coach com a professional s’ha de preparar i ser competent en comunicació, empatia i moltes altres coses que l’ajudin a ser una bona companyia en el vostre canvi, en la vostra passejada per la vida per aconseguir allò que us proposeu.

El Coach ha de ser capaç de que trobeu el camí que voleu seguir, per tant ha de ser capaç de fer-vos les preguntes adequades. Ja us he explicat que la “màgia” la teniu vosaltres, sou vosaltres els que feu la feina! El que passa és que de vegades (quasi sempre...) als humans ens costa centrar-nos i enfocar-nos, ens costa orientar-nos positivament, ens costa.... i aquí és on la professionalitat d’un bon Coach s’ha de demostrar!

Us proposo un repte... mirem d’esbrinar quins àmbits de la vostra vida cal treballar.... i per tant quins poden ser possibles objectius per tractar amb coaching.

Si voleu podeu fer aquest exercici d’introspecció, en diem La Roda de la Vida. (aquest diseny l'he pres dels companys d'Autocoaching, gràcies!)

El primer pas es que imprimiu la imatge i aneu puntuant cada un dels àmbits de la vostra vida segons el grau de plenitud que sentiu a data d’avui. 1 no m’agrada gens com va aquest àmbit de la meva vida, 10 estic completament satisfet/a.

La situació ideal seria la que segueix, no? De totes maneres penseu que si ja tenim en tots els àmbits un 10 la vida ens pot resultar una mica avorrida, no? ;)
Ara de debò, un 10 en tots no és gens fàcil!!! O... gens sincer....
Una possible situació d’exemple:
Pel que fa a la llar: 10 estic satisfet/a completament de on visc i com visc. M’agrada casa meva, el meu barri. Em sento molt còmode en aquest àmbit.
Desenvolupament professional: 1 No m’agrada gens la feina que faig o... no tinc feina. La feina no em motiva gens.
Salut: 4 No estic massa content/a amb la meva fortalesa física i mental. Vull deixar de fumar i fumo, vull fer exercici i....
Diners: 6 M’agradaria guanyar una mica més o gastar una mica menys...
Creixement personal: 2 no he treballat gens la meva autoestima, l’assertivitat. No faig tot allò que vull fer, no estudio un altre idioma, no viatjo el que m’agradaria, no he après a meditar, no ....
Amics: 10 Tinc els millors amics del món.
Família ( fills, germans, pares, etc.): 9 Son adorables tots, només falta que ens veiem més!
Amor (parella): 2 Estic sol/a i no m’agrada estar-hi o... no em sento satisfet/a amb la meva relació de parella o...
Oci: 7 Aprofito com vull el meu temps lliure i em sento bastant satisfet/a. No parlem aquí de si en tenim molt o poc, parlem de que el que tenim el gestionem d’una manera que ens satisfà o per contra que no ens satisfà.

En el cas exemple queda prou clar que al subjecte li cal treballar força en els àmbits: desenvolupament professional, salut, creixement personal i amor. I li cal una empenta més en diners i oci. No?.

Be, doncs trieu-ne un i mirarem de donar-vos, en el proper post, unes pautes per anar treballant la millora en aquest àmbit, ho tractarem com un objectiu, que al cap i a la fi és el que és!.

El violinista

Sense paraules...

El sac de carbò

Un dia en Jaume va entrar a casa donant puntades al terra i cridant molt esberat, el seu pare el mirà i el nen deia: Pare, et prometo que estic furiós, en Pau m’ha deixat en ridícul davant els amics i no és la primera vegada que ho fa! El mataria! M’agradaria que tot li anés malament, que ... i va continuar dient tot allò que l’enuig li feia dir.

El seu pare, un home ple de sabiesa, escoltà en calma i anant cap una vora del jardí on hi habia la carbonera va agafar una galleda de carbó i la va portar al mig de la parcela, el Jaume el mirava bocabadat...

Jaume, vine un moment, li diguè. Veus aquella camisa blanca que està a l’estenedor?, et proposo una cosa, imagina que és en Pau i que cada tros de carbó de la galleta és una de les coses que dius que li diries i faries, tiral’s-hi amb tota la teva força. Tira-li tot el carbó fins que no en quedi gens. D’aquí a una estoneta torno i parlem...

El noi va començar a tirar el carbó amb fúria, com un joc. L’estenedor però era una mica lluny i pocs troços van arribar a la camisa...

Quan el pare va tornar, li va preguntar:

Fill, que tal et sents?

Cansat però content, he aconseguit fer arribar alguns carbons a la camisa!

El pare el va agafar per la mà i el va portar davant un mirall de cos sencer que tenien al rebedor. Quin desastre! En Jaume estava tot negre! La roba, les mans, la cara, tot!

Llavors el seu pare li digué: Fill, com pots veure la camisa ha quedat una mica bruta de carbó però no es pot comparar a com has quedat tu de brut!. El mal que desitjem als altres quasi sempre ens embruta a nosaltres. Per més que vulguem o puguem pertorbar la vida d’algú amb els nostres pensaments, la vida que pertorbarem és la nostra.

Anònim.

Valentia, constància i esforç

Avui una bona amiga, gràcies M. Carmen, m’ha enviat una peli. Es diu "el circ de la papallona". Us el recomano i si el voleu veure ara, us proposo que us prengueu una estona i còmodament asseguts el mireu. Te dues parts, aquí les teniu.

I tu? vols formar part del Circ de la Papallona? o no....
Segueix mirant!





Treballa força i amb constància. No oblidis celebrar tots, però tots els teus èxits! Aprèn també a celebrar els dels altres, això et farà molt més humà.

El protagonista de la història es diu Nick Vujicic i és una passada veure tot el que pot fer!

La Realitat o la nostra realitat

La meva amiga i col·lega Teresa Falls, en el seu blogg explica una suposada anècdota de Barak Obama i la seva dona. Li prenc la idea i us la explico aquí, la trobo molt bona per il·lustrar allò que de vegades us dic sobre que el mapa no és el territori, ja sabeu, no necessàriament la nostra realitat és la realitat, cal estar atents a possibles realitats alternatives!! Allò de l’escolta activa, l’atenció real...

Diuen que una vegada el president dels EEUU Barak Obama, va sortir a sopar amb la seva dona Michelle i van voler anar a un restaurant no massa conegut, li van demanar a un dels escoltes que els en suggerís un i allí van anar. Un cop asseguts a taula, el propietari s’acostà i demanà als escoltes si podia saludar a l’esposa del president. Al obtenir l’autorització així ho va fer.

Quan va marxar, Obama li preguntà a Michelle:

De que coneixes a aquest home?

I Michelle li respongué que quan era una adolescent aquell home havia estat molt enamorat d’ella i durant molt temps.

Obama li diguè: Ah! Això vol dir que si tú t’haguessis casat amb ell, avui series la propietària d’aquest restaurant!

Michelle li va contestar: No, estimat, no .... si jo m’hagués casat amb aquell home, ell avui seria el President dels Estats Units!!!!

Crear-se

“I puc canviar. Puc viure a partir de la meva imaginació i no de la meva memòria. Puc relacionar-me amb el meu potencial ilimitat en lloc de fer-ho amb el meu passat limitador. Puc convertir-me en el meu propi primer creador".
Stepen R Covey.

M'agrada la frase, defineix prou be les possibilitats de cada un de nosaltres, amb el coaching l’únic que fem (que no és poc ;) jeje ) es acompanyar-vos en aquest camí, servir-vos de “pepito grillo”. Mostant-vos on teniu les finestres quan es tanca una porta, ja sabeu que de vegades ens obcequem i no les veiem, cal perspectiva.

Cada persona te un potencial molt més ampli del que en el seu dia a dia es capaç de veure, anem tots engolits en aquest còrrer a totes hores i per mil raons. Només si pareu un moment i penseu amb sinceritat absoluta en si esteu fent allò que voleu fer, si esteu treballan prou per aconseguir-ho, si les limitacions que esmenteu son realment limitacions o excuses... etc. etc. Podeu dir que esteu utilitzant tot el vostre potencial, si no... sempre us ho podeu replantejar!

Podem triar

Imagineu que teniu una goma d’esborrar greuges, primeres impressions, celles frunzides, desconfiances, prejudicis, pors... i els esborreu, que de cop recordeu que podeu triar (quantes vegades ho oblidem...) i trieu un camí diferent...

Podem triar com i què fer, com volem interpretar les coses del nostre voltant, “escoltar” activament el que ens diuen els altres, el que sentim caminant pel carrer, passejant per un bosc. Podem triar donar valor i reconeixement a aquells que ens envolten, podem triar responsabilitzar-nos dels nostres actes i de les nostres paraules, podem triar agrair, podem triar treballar junts, podem triar somriure, podem triar ... PODEM TRIAR !

Que trieu vosaltres? Que voleu? Per quina cosa voleu treballar? Per quina voleu lluitar?

Motivació

Es parla molt de motivació, automotivació, etc. però que és la motivació? Abraham Maslow parla de la jerarquia de les necessitats en la seva famosa piràmide, Steven Reiss, professor de psicologia a la Universitat estatal de Ohio defensa l’existència de 16 desitjos bàsics que guien quasi tots els comportaments humans significatius i afirma que només els objectius finals son els autèntics motivadors del comportament, per exemple tenir diners motiva (una motivació com qualsevol altra) però aconseguir el que es vol obtenir amb aquells diners és la motivació real. I no ho discuteixo.

Per mi, però, la motivació autèntica passa per la capacitat de “fluir“ (flow) que explica Mihalyi Csikszentmihalyi, la persona està en Flux, quan es troba completament absorta per l’activitat que fa i mentre la fa, perd la noció del temps i experimenta una gran satisfacció. Tots tenim alguna o algunes activitats que ens porten a aquest estat de flux, moltes vegades (quasi sempre) coincidents amb les necessitats que ens planteja Maslow o els desitjos bàsics que ens planteja Reiss, ordenades segons la nostra pròpia jerarquia de valors. Tinc una amiga que entra en complert estat de flux fent la neteja a casa, un altre que hi entra amb un ordinador a les mans i el repte de solucionar una avaria o mal funcionament, un altre que quan fa sudokus perd la noció del temps ... i us en podria explicar molts mes! I cada un d’ells en té més d’una de manera d’entrar en estat de flux!!! Us proposo que mireu d’esbrinar quins son els seus desitjos bàsics.

Penso que una bona idea es la de buscar en nosaltres aquelles coses que ens porten a un estat de flux i un cop localitzades enfocar-hi la nostra vida. Sense por als canvis, hi ha moltes maneres d’iniciar canvis, no cal que siguin radicals...

Buscar la motivació fora de nosaltres te poc sentit i en canvi si omplim el nostre dia a dia (dins les possibilitats de cada un) de coses que ens fan sentir plens, que ens fan fluir, penseu-hi ...ens podem sentir motivats???

Canteu, toqueu un instrument, dibuixeu, feu dissabte, entreneu-vos i participeu en una marató..... !!!!!!!!!!!!!!!!!

Un dia especial… per mi

Avui és, per mi, un dia especial. Fa... mmm molts anys ja, que un dia 19 de setembre vaig obrir per primera vegada els ulls. Els dies com avui acostumo a fer balanç i us he de dir que de tots aquests anys de l’únic que em penedeixo és d’allò que no he fet: per por, per manca de temps, per desídia, pel que diran, pel no seré capaç, per això no toca.... i em penedeixo també d’allò que no he dit: altra vegada per por, per timidesa, per “ja tindré temps”...

Com us deia, vaig obrir per primera vegada els ulls. Hi ha moltes maneres d’obrir els ulls, la física, el fet d’obrir les parpelles i totes aquelles altres que signifiquen “eureka”! ostres! Cony clar!.... i que fan de la vida quelcom molt més interessant. I son aquestes últimes les que no es prodiguen si tenim molt bagatge en el llistat dels penediments.

Ja fa temps que em vaig comprometre amb mi mateixa a obrir els ulls i mirar. Em vaig comprometre que en el meu llistat de penediments no hi hagi noves entrades (alguna encara cau...), em vaig comprometre a actuar, a enfocar-me en allò que vull, a perseverar i no tirar la tovallola, a intentar aportar valor (per poquet que sigui) amb cada moviment del meu dia a dia, a viure els canvis sense por, a prendre decisions amb valentia, a deixar-me sorprendre per tot el que té de bo la vida i gaudir-ho i que tot el que te de trist, negatiu, dur, etc. em serveixi d’aprenentatge. Em vaig comprometre a no interpretar el que els altres pensen o diuen (escoltar-los es suficient i molt més útil), a fer costat als que estimo, a simplificar i a creure que si vull i m’esforço, sóc capaç de fer moltes coses. I si, us he de dir que ho estic aconseguint (si treballes a tope per aconseguir una fita, l’aconsegueixes!) i el que és molt més important: em sento molt bé, plena de projectes, il·lusions i reptes.

La funció d’un coach no és aconsellar, per tant no us aconsellaré... cada un de vosaltres sap molt bé el que vol i quins recursos te o els que li cal tenir. Mireu dins i fora i sabreu que és el què voleu, el què necessiteu i que és el què heu de fer per aconseguir-ho. No necessiteu consells... FEU-HO!

Hi ha una frase que m'agrada molt: La vida no es mesura pel número de vegades que respirem, sinó pels instants que ens tallen l’alè.

Desprès de les vacances…

Bon dia a tots i totes! La tornada a la rutina, al treball o a la cerca d’aquest, a matinar, a córrer que cal portar als nens al cole! que marxa el tren, … de vegades la veiem com una veritable tortura, tots hem sentit parlar de la síndrome post vacances. No acostuma a ser un moment de reflexió, de nous propòsits, de nous reptes! i... si la mirem d'una altra manera??? i si fixem objectius?, reprenem aquells que es van anar diluint amb el pas dels dies ...tots en fem quan canvia l'any, no?. Els reprenem ara??

Què us sembla si aprofiteu aquest moment per contestar-vos a unes preguntes i decidir com voleu viure aquest àmbit (el professional) de la vostra vida??

Us proposo que anoteu sota de cada pregunta les vostres respostes, així definireu objectius.

Comprometeu-vos amb vosaltres mateixos/es a lluitar per allò que voleu i sobre tot, actueu, sense entrar en acció (només fent llistes...) es impossible el canvi.

1. Com em sento al tornar a la feina? O ...com em sento buscant feina?

2. Què és el que em fa sentir així?

3. D'aquest sentiment quina part és responsabilitat meva?

4. Que vull realment?

5. Que m'agradaria canviar? (que hauria jo de canviar?)

6. Quines son les primeres passes que he de fer, que només depenen de mi i que puc començar a fer ara mateix per tal d'aconseguir allò que vull?

7. Amb quines dificultats em puc trobar per fer aquestes primeres passes?

8. Necessitaré ajut o suport per superar aquestes dificultats? de quin tipus?

9. De quina manera sabré per quin camí vull anar? quin pot ser l'indicatiu?

10.Com faré que els canvis que inicio ara siguin duradors en el temps?

Recordeu que aconseguir un somni, millorar la qualitat de vida, iniciar canvis, etc. i gaudir-ho profundament només es pot aconseguir a base de treball personal, de constància i compromís. Que per canviar el nostre entorn el que podem fer és canviar nosaltres. Hi ha una frase que vaig sentir no fa massa i que em va agradar molt:

Recorda que quan assenyales a algú amb el dit, per culpar-lo d’alguna cosa, hi ha tres dits, que t’assenyalen a tu.

Brossa no, gràcies!

Un altre conte... espero que us agradi.

La Ley del Camión de Basura

Me subí a un taxi rumbo a la Estación Central del Ferrocarril y cuando íbamos por el carril de la derecha, por poco nos estrellamos con un carro que así de repente y de la nada salió como bólido de donde estaba estacionado.

El conductor del taxi en que iba alcanzó a frenar a todo lo que daba, el taxi se derrapó y por un pelo de rana casi le pegamos al auto que quedó frente a nosotros.

Después de esto, el conductor del OTRO auto, el tipo que casi causó el accidente, asomando la cabeza por la ventanilla comenzó a gritarnos una cantidad horrible de insultos y majaderías.
Todavía recuperándome del susto, lo que acabó de sacarme de mis casillas fue la actitud del chofer de mi taxi, quien en forma extremadamente amistosa y cortés le sonreía y saludaba con la mano al conductor del otro auto.

Yo estaba furioso y confundido, pero no me quedé con las ganas y le pregunté al chofer de mi taxi que por qué se ponía a sonreír y saludar al tipo que casi nos hizo chocar, arruinar su taxi y posiblemente hasta enviarnos al hospital.

Entonces, el taxista con voz pausada me contó lo que ahora yo llamo “La Ley del Camión de Basura”.

Mire, me dijo: ¿Ve aquel camión de basura? Sí, le dije, ¿y eso qué tiene que ver?-Pues, así como esos camiones de basura existen, hay muchas personas que van por la vida llenos de basura, frustración, rabia, y decepción. Tan pronto como la basura se les va acumulando necesitan encontrar un lugar donde vaciarla, y si usted los deja seguramente le vaciarían su basura, sus frustraciones, sus rabias y sus decepciones. Por eso cuando alguien quiere vaciar su basura en mí, no me lo tomo personal; sino tan sólo sonrío, saludo, le deseo todo el bien del mundo y sigo mi camino. Hágalo usted también y le agradará el haberlo hecho, se lo garantizo.

A partir de ese día comencé a pensar qué tan a menudo permito que estos Camiones de Basura me atropellen; y me pregunto a mí mismo cuán a menudo recojo esa basura y la esparzo a otra gente en casa, en el trabajo o en la calle. Así que me prometí que ya jamás lo iba a permitir.

Deixem eixugar la Ira

He intentat documentar el conte que us presento… posar-vos el nom de l’autor, etc. però sembla que no es coneix, valguin aquestes lletres per donar-li les gràcies.

Mariana se puso toda feliz por haber ganado de regalo un juego de té de color azul. Al día siguiente, Julia, su amiguita, vino bien temprano a invitarla a jugar. Mariana no podía pues saldría con su madre aquella mañana. Julia entonces pidió a Mariana que le prestara su juego de té para que ella pudiera jugar sola en el jardín del edificio en que vivían. Ella no quería prestar su flamante regalo pero ante la insistencia de la amiga decidió, hacer hincapié en el cuidado de aquel juguete tan especial.

Al volver del paseo, Mariana se quedó pasmada al ver su juego de té tirado al suelo. Faltaban algunas tazas y la bandeja estaba rota. Llorando y muy molesta Mariana se desahogó con su mamá. - ¿Ves mamá lo que hizo Julia conmigo? Le presté mi juguete y ella lo descuidó todo y lo dejó tirado en el suelo.

Totalmente descontrolada Mariana quería ir a la casa de Julia a pedir explicaciones, pero su madre cariñosamente le dijo:
- Hijita, ¿te acuerdas de aquel día cuando saliste con tu vestido nuevo todo blanco y un coche que pasaba te salpicó de lodo tu ropa? Al llegar a casa querías lavar inmediatamente el vestido pero tu abuelita no te dejó ¿Recuerdas lo que dijo tu abuela? Ella dijo que había que dejar que el barro se secara, porque después sería más fácil quitar la mancha.
Así es hijita, con la ira es lo mismo, deja la ira secarse primero, después es mucho más fácil resolver todo.

Mariana no entendía todo muy bien, pero decidió seguir el consejo de su madre y fue a ver el televisor. Un rato después sonó el timbre de la puerta.

Era Julia, con una caja en las manos y sin más preámbulo ella dijo:
- Mariana, ¿recuerdas al niño malcriado de la otra calle, el que a menudo nos molesta? Él vino para jugar conmigo y no lo dejé porque creí que no cuidaría tu juego de té pero el se enojó y destruyó el regalo que me habías prestado. Cuando le conté a mi madre ella preocupada me llevó a comprar otro igualito, para ti. ¡Espero que no estés enojada conmigo. No fue mi culpa.!

- ¡No hay problema!, dijo Mariana, ¡mi ira ya secó! Y dando un fuerte abrazo a su amiga, la tomó de la mano y la llevó a su cuarto para contarle la historia del vestido nuevo que se había ensuciado de lodo.

Nunca reacciones mientras sientas ira.

La ira nos ciega e impide que veamos las cosas como ellas realmente son. Así evitarás cometer injusticias y ganarás el respeto de los demás por tu posición ponderada y correcta delante de una situación difícil.

Recordeu, deixeu eixugar la ira!!!!

Per què és fonamental cultivar la intel•ligència emocional?

Doncs per que és molt important en la vida de les persones, és el complement perfecte i únic a la intel·ligència acadèmica, significa poder ser equilibrat en les nostres emocions, ser capaç de conduir-les i conduir també els nostres sentiments, conèixer-se i fins i tot automotivar-se. És el que ens dona la capacitat d’afrontar les frustracions i treure’n profit, el que ens permet socialitzar i per tant empatitzar, etc.

Penseu-hi una mica, es l’ingredient necessari per l’èxit, tots coneixem algun cas en el què la persona té un QI alt ( és molt intel·ligent) però va de fracàs en fracàs. Es pot aconseguir l’èxit amb un QI normal (personalment penso que fins i tot baix) i un alt domini en intel·ligència emocional, aquesta pot ajudar-nos a aconseguir fites, a no decaure al primer fracàs i aprendre d’ell, a augmentar el nostre bagatge d’eines per assolir allò que ens proposem, a millorar les nostres relacions, ens permet ser millors persones en tant que ens dona pau i com no... ens permet actuar amb els altres de manera molt més constructiva. Us recomano que llegiu sobre el tema, de la mà de Goleman, o d’altres autors que l’han estudiat en profunditat.

I recordeu, l’Èxit és la satisfacció vital, la plenitud, la felicitat, la pau emocional, és sentir alineades la realitat i les expectatives.

Com és el nostre cervell? Heu sentit a parlar del cervell triun (triune brain)??

Doncs aquesta teoria de Paul McLean sosté que al llarg de l’evolució en el cervell ha succeït com en els arbres, a anat creixent capa a capa. McLean ubica físicament les àrees del cervell típiques d’un rèptil dins de la zona més baixa del cervell humà, les dels primers mamífers després i finalment les d’un humà tal i com avui l’entenem. En el model Triun hi ha tres estructures o sistemes cerebrals: el cervell rèptil (paleoencèfal o bàsic), el límbic (el dels mamífers primitius) i per últim el neocòrtex (el dels mamífers evolucionats o superiors). Cada una d’aquestes estructures te un funcionament diferent. Us convido a veure aquest vídeo que ho explica molt be.

I... per què us explico tot això?
Be, perquè el paleoencèfal, el reptilià, entre altres coses és l’encarregat de les respostes conductuals més instintives, més impulsives, aquelles en les que no compta el passat, l’aprenentatge i de les funcions vitals bàsiques. És el responsable de les conductes automàtiques i on se situen les addiccions. Recordeu que és herència de períodes cavernaris, on la supervivència era essencial. És aquí on se situen les pors, les fòbies...

En el límbic es situen les capacitats de sentir i desitjar, aquestes funcions bàsiques son les que permeten la unió, l’amor i l’empatia.

I el neocortex és el sistema de les funcions “superiors”, les que ens permeten crear, interpretar el sentit de les nostres experiències vitals, és el centre de les nostres funcions cognitives.

Evidentment tots tres sistemes son imprescindibles per la nostra vida avui però penso que es indispensable també saber d’on venen les nostres reaccions. Quin és el que actua quan es dispara la ira, la por...? Quin és el que actua quan sentim tendresa davant d’un cadell...? Quin és el que actua quan fem una foto, pintem un quadre, brodem un coixí, modelem una figura, escrivim un poema...?.

Totes tres parts interactuen, estan connectades per una extensa xarxa nerviosa i influeixen unes en les altres, no podem desconnectar-ne cap però el que si podem fer és prendre’ns un temps davant l’avís d’una reacció del sistema reptilià (què és el més ràpid) per deixar que els altres dos sistemes entrin en funcionament, no? (estem parlant de milisegons).

I com ens avisa? Recordeu que és l’encarregat de les funcions bàsiques, les què ens preparen per l’atac o la fugida, per tant és el que posa en tensió la nostra musculatura, etc. si us observeu una mica sabreu “llegir” perfectament aquests avisos en el vostre cos. Atenció, però, davant un perill real, als avisos d’aquest sistema què son els responsables primers de mantenir-nos vius!!! Vull dir que el que us recomano sempre ha d’estar matisat i per això tenim els altres sistemes... davant un perill real deixeu lliure al “rèptil” que tots tenim dins i que és el que activarà el nostre sistema nerviós per poder defensar-nos, atacant o fugint... És davant un perill que no és tal, que hem de fer aquella reflexió, aquella “lectura” i respirar profundament, contar fins a 10 ... i sobre tot pensar per quina cosa, per quin diàleg intern podem substituir el que ens ve al cap!. És un perill real haver de parlar en públic?, és un perill real ... penseu en emocions que us pertorben, i tal i com hem comentat a l’anterior post: poseu-li nom a aquesta emoció, identifiqueu-la, identifiqueu l’estímul que us la genera i valoreu-ne la racionalitat i adequació, etc.

Prendre-us aquest temps facilita al cervell el seu funcionament al complert, a que el sistema límbic i el neocortex facin la seva funció, han calgut molts milions d’anys d’evolució en la nostra espècie per que no l’utilitzem sencer!!!.

Hi ha una frase del món taurí (soc completament antitaurina per la crueltat que representa) que descriu molt be el que jo us vull dir: “ parar i templar abans d’entrar a matar”. Pareu i templeu, deixeu que la vostra capacitat cognitiva flueixi i us doni una visió real del que us envolta. Després actueu!

Què son emocions?

Ja tornem a ser aquí...

Emocions i significat:

Alegria. És una sensació d’activació, de força, de visió positiva i energia.
Alleugeriment. Quan una condició dolorosa incongruent amb els objectius personals canvia a
millor o acaba.
Amor. Desitjar o participar efecte a algú altre.
Ansietat. Enfrontar-se a una amenaça incerta, existencial.
Avorriment. Absència d’excitació, d’interès, de motivació.
Compassió. Sentir-se afectat pel patiment de l'altre i desitjar ajudar-lo
Culpa. Transgredir un imperatiu moral.
Enveja. Voler el que l'altre té.
Esperança. Témer el pitjor però seguir desitjant, creien i procurant el millor.
Excitació. Alteració de l’ànim.
Felicitat. Fer progressos raonables cap a l'assoliment d'un objectiu.
Gelosia. Ressentiment davant una tercera part per la pèrdua o amenaça de l'afecte d'una altra
persona.
Horror. Sentiment de repulsió profunda per quelcom espantós.
Humiliació. Violació de la dignitat d’una persona.
Ira. Una ofensa en contra de mi o d'allò meu que em disminueix el benestar.
Orgull. Millorar la identitat personal mitjançant el rendiment, un honor, un mèrit o alguna cosa
desitjada, aconseguit per un mateix o per algú del grup amb el que un s'identifica.
Por. Un perill físic real i imminent, concret i arrasador.
Repugnància. Estar massa prop d'algú o alguna cosa "indigesta".
Solitud. Absència d’afecte.
Tristesa. Experimentar una pèrdua irreparable.
Vergonya. Fracassar en viure d'acord amb el jo ideal.
Adaptació de Lazarus (1991), Mark Devon i Soler i Conangla (2004), feta per Mireia Cabero (2010)
Segurament no us he dit res de nou, no? Tots sabem què son les emocions.... Doncs, com ja sabeu, les emocions són a grans trets, un senyal què prové de l’interior i què assenyala l’existència d’alguna cosa rellevant per nosaltres. Cada emoció te un significat profund diferent i conèixer aquest significat un cop identifiquem l’emoció que sentim en un moment determinat ens permet comprendre les nostres reaccions, la nostra conducta i possibilita, si cal, que la modifiquem.

Per tant, el primer que cal fer és identificar les nostres emocions quan es produeixen, trobar el seu significat real i estudiar-ne la coherència: Per què sento una determinada emoció? Que és el què realment m’importa del que està passant, del que estic pensant, etc. què fa que aparegui aquesta emoció? L’emoció i l’acció que estic tenint és coherent amb el que realment passa? Té sentit? Es excessiva? Es insuficient? Us en adoneu? Moltes de les emocions que podríem considerar negatives tenen una base de Por...

Imagineu... davant un auditori ple de gom a gom he de donar una conferència, soc expert en la matèria i m’han convidat precisament per això, malgrat tot em poso tens, el meu ritme cardíac augmenta considerablement, noto que la meva respiració també augmenta de ritme, l’estómac s’encongeix o punxa… quins símptomes us sembla que presento? Doncs si, els de por, i no estic en perill! No hi ha cap necessitat de preparar al meu cos per una defensa o una fugida, no?

Mireu... el nostre cervell fa tres valoracions davant un estímul

En valora la rellevància:
Si el que estic vivint és rellevant per mi l’estímul m’emociona
Si el que estic vivint no és rellevant per mi l’estímul no m’emociona

En valora la congruència:
Si el que estic vivint està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona positivament.
Si el que estic vivint no està d’acord amb allò que esperava viure, amb els meus objectius, l’estímul m’emociona negativament.

En valora la intensitat en la que s’ha de manifestar l’emoció ( normalment el cervell fa aquesta valoració només en el cas d’emocions desagradables):
Tinc recursos per fer front al que estic vivint i a les seves possibles conseqüències?
Si la resposta és SI l’estímul ens emocionarà però en baixa intensitat.
Si la resposta és NO l’estímul ens emocionarà en alta intensitat.

Per tant, que és el que fa que una emoció se’ns descontroli? Potser que deixem al cervell funcionant en mode automàtic, no? En l’exemple anterior veiem que la por és la resposta que dóna el nostre cervell davant un estímul. Be, racionalitzem-ho... reinterpretem la nostra realitat. Si soc un expert reconegut quin sentit té tenir por? Què puc fer?

Us anoto aquí els suggeriments que em van facilitar a mi.

Suggeriments pràctics per a la comprensió de les pròpies emocions:

�� posa nom a l’emoció que sents;
�� identifica el significat d’aquesta emoció (de què parla l’emoció i quina conducta t’impulsa a tenir);
�� identifica l’estímul que l’ha generada;
�� si es tracta d’un estímul intern, valora’n la seva racionalitat i adequació;
�� si no és racional ni adequat adona-te’n i relativitza la importància que li has atorgat;
�� valora la importància que dones a l’estímul, sigui quin sigui;
�� identifica què el fa tan important i si és possible relativitzar-lo;
�� adona’t de si l’estímul és congruent o no amb el que esperaves i desitjaves;
�� si no ho és qüestiona’t la racionalitat i adequació del que esperaves i desitjaves, i relativitza’n la seva importància;
�� si la intensitat emocional és alta, pregunta’t per quins recursos personals pots emprar per afrontar l’emoció o l’estímul; i posa’ls a la pràctica;
�� identifica els canvis fisiològics que l’emoció ha generat en el teu cos; i respira profundament i de forma continuada si vols relaxar-te;
�� identifica els canvis de pensament i actitud que l’emoció ha generat en tu;
�� adona’t de la conducta que estàs a punt de prendre, impulsada per l’emoció i valora’n la seva necessitat i conseqüències, i decideix què vols fer.
Recordem el que hem anat dient en altres posts... els diàlegs interns, les creences limitants... no deixem que el timó de la nostra vida el duguin coses que si parem un moment a reflexionar no tenen cap sentit!

I... que cal fer quan identifiquem una emoció en els altres?. Tenim una informació que és fonamental: alguna cosa és molt important per aquella persona, no? Doncs, si, ho heu tornat a encertar! Ara cal que poseu en funcionament la vostra empatía. Sabeu que segons un equip d’investigadors del Centre de Neuroimatge Cognitiva del Departament de Psicologia de la Universitat de Glasgow s'ha demostrat científicament que el nostre cervell tarda entre 140 i 200 milisegons en reconèixer les emocions en una altra persona? Només en el cas de patologies: alexitímia (persones incapaces d’expressar els propis sentiments i percebre adequadament els dels altres), personalitat antisocial, etc. hi haurà dificultats.

Com sempre ja us dic ara que no és fàcil, es possible però no fàcil, cal autoobservació, perseverança, compromís i treball, però si us hi poseu us en sortireu segur.

Seguim??

El premi Dardos

Es una distinció que es donen els bloguers, els uns als altres, amb el compromís de difondre valors com l’art, la literatura, l’ètica i la cultura. Jo l’he rebut de Critina Catarecha “Occulos Habilis” i l’accepto amb molta gratitud, és un honor que espero merèixer.

Al meu torn aquest premi requereix que distingeixi a 15 blogs que per mi tinguin les qualitats que promou el premi, ho aniré fent tal i com els vagi descobrint, m’hi comprometo! (no és que no en trobi! és que navego poc!!)

Moltes gràcies Cristina!

Les emocions

Fa uns mesos vaig cursar uns seminaris a la meva universitat sobre les emocions, que reconec que van aportat al meu dia a dia molta riquesa. La conductora dels seminaris Mireia Cabero (psicòleg i coach), va aconseguir transmetre amb molta claredat la importància de les nostres decisions pel que fa a les emocions i la seva possible aliança amb aquest repte que volem aconseguir, viure una vida plena.

Recordo que com a invitació a la reflexió ens va proposar el conte de Jorge Bucay “El Buscador”.

Us proposo al meu torn que el sentiu i us feu unes preguntes:

Què és per tu la plenitud de la vida?
Què significaria per tu entrenar-te per a aquesta plenitud?
Quines dificultats tant externes com internes creus que tenim per viure la vida plenament?
Què creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?

Molts de vosaltres contestareu a la primera pregunta que la una vida plena es aquella en la que es gaudeix de benestar emocional, d’equilibri i per què no... de benestar físic, econòmic, social... i alguns afegireu que és aquella que es viu conscientment.
A la segona pregunta quasi tots contestem que entrenar-nos per aconseguir la plenitud hauria de ser la nostra fita vital més important, sobretot si tenim en compte que una persona plena transmet als altres aquest benestar i al seu voltant, com en l’efecte dominó, tot es mou. Penseu-hi be, que passa el dia que us sentiu be, optimistes, contents ...
A la tercera pregunta hi ha tantes respostes com persones... dificultats externes: tenir feina, la feina que m’agrada, harmonia al meu voltant, no conflictes externs, posició econòmica, social ..... i pel que fa a les internes: equilibri, harmonia interior, pau, felicitat, salut....
El secret està en la quarta pregunta... que creus que et pot ajudar a aconseguir aquesta plenitud?

Penseu-hi bé... què és el que enterboleix, si és el cas, la vostra vida? M’atreveixo a dir que en gran mesura el que ho fa és la manera en la que gestionem les nostres emocions, què en penseu?

Els humans tenim una assignatura pendent, reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Una cosa que s’hauria d’ensenyar a les escoles és precisament aquesta, a cultivar les emocions positives i a eliminar o entendre i racionalitzar les negatives. En dic positives i negatives només en tant que per cada un de nosaltres hi ha emocions que ens afecten negativament o positivament, no pas per que les emocions siguin per sé positives o negatives, m’explico, les emocions son emocions i prou, son el motor de la vida.

“L’emoció és un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o
pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen
habitualment com una resposta a esdeveniments externs o interns”.
Rafel Bisquerra (2000)

Aquests esdeveniments externs o interns que comenta Bisquerra son aquells que per cada un de nosaltres son rellevants, si un esdeveniment no ho és no ens emociona. Per tant el que cal saber és que:
- Una emoció es desencadena per quelcom important per nosaltres.
- Una emoció es genera al cervell i des d’allí es coordinen les respostes neurofisiològiques, congnitives i conductuals d’aquesta emoció.
- Les emocions son fonamentals en l’adaptació i la supervivència de l’espècie.
- Les emocions s’encomanen (si, si, feu la prova... pengeu-vos un somriure durant una estona i mireu al vostre voltant...).
- Les emocions neixen de la interpretació que cada un de nosaltres fa de la situació en la que es troba, no de la situació.
- Les emocions es construeixen, per tant, podem (sempre treballant-hi força) modelar-les, liderar-les, entrenar-les, etc.

I... com es construeixen les emocions? Si, si, ja hi torno... escolteu els vostres diàlegs interns, analitzeu les vostres creences limitadores i veureu d’on surten moltes de les vostres emocions negatives...

I encara més... com de manera inconscient construïm (encomanem) emocions en els altres? Com som, de vegades, promotors d’emocions negatives en els nostres fills? Tenim present que el que els diem o fem pot ser el seu “llibre de consulta” de creences limitadores i de diàlegs interns poc edificants?

Si us sembla continuem un altre dia!

Un Qüestionament Apreciatiu: The learner judger mindset, de M. Adams

Una manera de veure com vivim, com ens formulem les preguntes quotidianes que ens diran si funcionem en mode Zombi o pel contrari estem pel camí de la consciència, és el QT (Question Thinking). 

Aquest model assumeix que la nostra manera de pensar parteix d’un qüestionament intern i ja sabeu la meva opinió sobre això..., que és el reflex de les nostres accions o conductes. 

Penseu en quan us lleveu pel matí, davant l’armari comença el ritual de preguntes internes: Quin temps fa? Tinc neta la camisa tal? Aquestes sabates son còmodes? Serà aquest pantaló adequat pel que he de fer? etc... i les respostes a aquestes preguntes fan possible que ens vestim cada dia, no? Doncs si, fem el mateix en tot! ... serè capaç?, això que vull fer és el millor? per qui?, he de..., cal .... 

Es tracta de no ser Zombis, com deia en l’anterior post, es traca de que les preguntes i respostes que ens fem cada vegada que hem de fer una acció les decidim nosaltres lliurement. El model de Marilee Adams es basa en que hi ha dos maneres de pensar: la del Aprenent i la del Jutge, i segons sigui la que utilitzem així seran els nostres sentiments i conductes. Els humans normalment alternem les dues maneres ja que ningú es aprenent o jutge de manera exclusiva. Us presento un esbós dels dos models de pensament:

Ja veieu per on vaig no?, doncs si, funcionar en mode Jutge (amb tot els respectes pels jutges de professió que no te res a veure amb això...) ens porta a pensaments rígids i per tant a accions de vida rígides, és molt difícil adaptar-se a l’entorn, aconseguir el canvi, liderar la pròpia vida, perdre la por en definitiva! 

Llegiu una altra vegada les preguntes que es fa el Jutge, observareu que la sensació és de tancament, no?. Ara rellegiu les de l’Aprenent, quin estat d’ànim us promouen?. Es tracta doncs d’escoltar-se i de fer ús del qüestionament apreciatiu, cada vegada que us “escolteu” amb pensaments de Jutge busqueu transformar-los en pensaments d’Aprenent, és una manera d’assegurar-vos energia, ampliar horitzons, provocar-vos la curiositat, valorar la ignorància com oportunitat d’aprendre, ajudar-vos a ser més flexibles, més tolerants, més receptius, a tenir una actitud més oberta! 

Us proposo una frase que se li adjudica a Gandhi “Hem de ser el canvi que desitgem veure en el món”

Els Zombis

Per què Zombis? Aquesta és la qüestió! Ja sabeu què son aquests personatges, no? Son persones, en la literatura, que un cop han abandonat la vida, un altre personatge (un houngan, bruixot vodú) els torna a aquesta però per sotmetre’ls a la seva voluntat.

Be, doncs utilitzo el símil per cridar ben fort, no siguem zombis!!, no deixem que el “houngan” ens controli i condueixi la nostra vida!!.

Ja hem parlat altres vegades del “control” que te sobre nosaltres el passat (poques persones se’n lliuren...), les creences limitants, la xerradissa interior, etc. i... quin sentit te? CAP! el passat és passat i no te per què marcar el nostre futur si no ho volem; les creences limitants, recordeu, allò que vam entendre i creure quan érem petits que pensaven de nosaltres els grans: “no serveixes per res” “ mai faràs res de bo” “a aquest món hem vingut a patir” “ no acompleixes les meves expectatives” “ la vida és dura” “ quien bien te quiere te harà llorar” “això no està be” “sempre s’ha fet així”, recordeu... ara, de grans, amb arguments suficients sobre el que podem o no podem fer, el que som i el que no som, allò encara ens limita de vegades!!! ABSURD!.

I la xerradissa interior?

Si pareu un moment i escolteu cap en dins, us adonareu de que permanent ment ens estem parlant, ara mateix alguns de vosaltres us esteu dient: si clar, i ara amb que surt aquesta, està sonada, jo no vaig tot el dia parlotejant mentalment... o... que vol dir aquesta, ara no ho entenc, soc ximple o diu bajanades... o .... aquest post pinta llarg passo! Que em dieu? Si, contínuament ens estem parlant i això es així, els humans som així. El que de veritat és important és com ens parlem!

Una persona que no s’ha desfet encara del pes del passat, de les creences limitants etc. s’està donant una pallissa continua! És impossible que acompleixi els seus somnis! La seva xerradissa interior només serà pessimista “ no seràs capaç” “ no vals res” “ per què t’has embolicat en això” ... Ara penseu en una persona que te una actitud proactiva, que la seva xerradissa interior el recolza contínuament.

Escolteu i canvieu si cal la vostra xerradissa interior, es pot fer! Cal una mica d’entrenament al principi però que hi ha més gratificant que esforçar-se per ser més feliç, per ser millor persona, per acomplir els propis somnis?. Escolteu-vos i quan apareguin xerradisses pessimistes o negatives preneu-vos uns segons i argumenteu-les i si amb la argumentació, des de l’adult que sou, creieu que la vostra xerradissa interna te raó treballeu per solucionar les mancances, per aconseguir eines que us facin sortir del punt on esteu. I .... si simplement la xerradissa no te cap fonament, no sigueu Zombis!!!! Qüestioneu-vos-la! I Canvieu-la! Amb arguments:

“ no seràs capaç” i per què no? He set capaç de moltes coses en la meva vida,
“ no vals res” mentida! El meu valor es mostra en ... tinc cura de la meva família, a la meva feina soc competent, els meus amics em valoren, etc.
“ per què t’has embolicat en això” per què em fa il•lusió!, per què sé que puc fer-ho i fer-ho bé! Per què m’agrada!, per què val la pena provar-ho i jo faré l’esforç d’aconseguir arribar a la meta!!

Que us sembla, us animeu?? Us ho recomano, funciona!!!

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i la energia atòmica: la voluntat”. Albert Einstein
"Només una cosa converteix en impossible un somni: la por a fracassar”. Pablo Coelho
“El fracàs més gran és no haver-ho intentat mai”. Proverbi xinès

foto per Jenni Steele

Un nou projecte, atreveix-te!

Que us sembla si parlem de quina és la millor manera de començar un nou projecte?

Començar un projecte… quin respecte fa la frase, no? La meva amiga i col•lega T. Falls està preparant una guia per la universitat de Cadis, una guia per a nous emprenedors i em permeto aprofitar la idea, amb el seu permís, per exposar-vos aquí uns quants suggeriments. Un nou projecte pot ser un projecte professional o un projecte vital, profund o ben simple...

Quin és el primer pas?

Heu d’estar preparats per començar la aventura, disposats a formar-vos, preparats per assumir la incertesa, per treballar dur, per automotivar-vos, per afrontar reptes, per perseverar, per identificar les oportunitats i comprendre el seu potencial i per ACTUAR. Si teniu aquesta actitud ja teniu molt camí fet però no oblideu que una idea extraordinària, un projecte fantàstic requereixen, també, maduració i comprovar la seva viabilitat.

Ara feu-vos aquestes preguntes:
Gaudiré?
El que implica el meu projecte em satisfà profundament?
Estic prou compromès/mesa?

Doncs endavant!

El segon pas és: Somiar!

Deixeu-vos portar, no limiteu ni jutgeu les idees que us vinguin al cap en aquesta fase. Ara cal una pluja d’idees per generar totes les opcions, totes les possibilitats. Anoteu-ho tot, el que penseu, el que pensen els vostres amics, tota idea pot tenir utilitat o ajudar a que se’n inici una altra!

El tercer pas és: Explorar el present

On soc, és important per saber on vull anar, per construir aquest pon, aquest camí. Una bona manera de saber on sou es saber quines son les vostres fortaleses, aquelles coses que feu be per naturalesa. Anoteu-ne tantes com penseu que teniu i demaneu als vostres que també us en diguin, ells us coneixen be.
Algunes de les fortaleses que garanteixen l’èxit en un projecte son:

• Tenir iniciativa
• Afany de superació
• Adaptació als canvis
• Capacitat d’esforç
• Perseverança
• Constància
• Paciència
• Determinació
• Flexibilitat
• Auto confiança
• Capacitat de assumir riscos
• Ser realista
• Tenir motivació
• Il•lusió
• Optimisme
• Saber gestionar emocions
• Gaudir de l’aprenentatge continuo
• Passió
• Creativitat

De totes aquestes, les més importants son la perseverança i la capacitat d’esforç. Qualsevol projecte, la realització de qualsevol somni requereix temps i energia.

Quins recursos tens? Quins has d’adquirir o entrenar?

Un altre punt important en aquest moment és l’autoconeixement. Tens una actitud proactiva? O per contra et sens atemorit? Reactiu? No pateixis, això es pot treballar!

Ara feu-vos aquestes preguntes:

Quines son les meves fortaleses?
Com les puc utilitzar pel meu projecte?
Estic disposat a canviar la meva actitud si aquesta no és la adequada?

El quart pas és: On vull anar? Crea una visió!

Pensa en com et veus d’aquí a uns anys amb el teu projecte funcionant, no ... no és esoterisme... si ets capaç d’imaginar el teu futur és que tens les idees molt clares, la direcció ben definida i la capacitat de seguir aquesta direcció i per tant d’assolir el repte!.

Imagina amb detalls, com més detalls millor, t’ajudarà a fixar els objectius reals, a saber si els teus valors estan alineats amb el projecte, si el projecte s’adapta a la vida que tu vols viure... i no pateixis, igual que en el segon pas, somiar, sempre es pot redefinir el somni i sempre es pot reinventar el projecte, es més es molt útil tornar a aquests dos passos al cap d’un temps, de vegades pel camí es troben nous paratges, nous indrets que val la pena gaudir.

El cinquè pas: Dissenya el teu futur

Ja has somiat en com vols que sigui, l’has visionat ara fes-te un pla, un pla de treball, recorda el que hem dit al principi, cal esforç, constància, etc.

“No hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant-se, treballant àrduament i aprenent del fracàs” Collin Powell.

Com ha de ser aquest pla?
Clar
Concís
Específic

Un pla ben redactat és una eina potent per aconseguir allò que vols, és el mapa del teu camí cap al futur, per passar del somni a la realitat, per marcar un pla d’acció. Escriu-lo, pinta’l, dibuixa un mapa cognitiu, fes fotos!!! El pla et serveix per plasmar les idees i tenir-hi accés immediat, per posar els peus al terra i somiar amb llibertat.

Dissenya els teus objectius. Per treballar amb objectius tingues present que aquests han de ser:

Concrets, clars i específics
Han d’estar alineats amb els teus valors
Han de ser compatibles entre si
Han de ser flexibles
Assolibles (però amb una mica de dificultat)
Mesurables (que puguis mesurar-los de forma clara)
Han de tenir terminis (inici i final, com a mínim)
Han de ser motivadors, si pot ser apassionants
Han d’estar escrits, dibuixats, etc. per ser fàcilment consultables.

Els objectius ens indiquen el camí i ens ajuden a superar dificultats i la seva flexibilitat és la que ens facilitarà l’adaptació al canvi. Hem de tenir present que al nostre voltant tot canvia contínuament i som nosaltres els que ens hem d’anar adaptant.

El sisè pas: Creu en tu.

Si has arribat fins aquí amb la feina ben feta, si el teu projecte es viable, estàs disposat a perseverar, a provocar que les coses passin anant-les a buscar, etc. etc. HO POTS FER!

El setè pas, doncs, és: Entra en acció, ara!

foto per Ares Mata

Fins sempre “Don José” i moltes gràcies!

Ahir, 18 de juny va morir Saramago, escriptor, novel•lista, poeta, dramaturg i sobre tot Persona. Una ment lúcida i crítica que història rera història, paraula rera paraula deixa un llegat que ens acompanya i entre moltes altres coses, ens anima a veure amb ulls de nen una vida que és preciosa.

Us deixo algunes de les seves fràses més conegudes

Dentro de nosotros existe algo que no tiene nombre y eso es lo que realmente somos.

No te pido que me lo cuentes todo, tienes derecho a guardar tus secretos, con una única e irrenunciable excepción, aquellos de los que dependa tu vida, tu futuro, tu felicidad, ésos quiero saberlos, tengo derecho, y tú no me lo puedes negar.

Si hay que buscar el sentido de la música, de la filosofía, de una rosa, es que no estamos entendiendo nada.

Yo le digo a la gente, ¿tu niño está triste? Déjalo estar, está creciendo. Pequeñas memorias tiene un epígrafe que dice "déjate llevar por el niño que has sido". Tengo tan presente a ese niño como si yo fuera por ahí llevado por él, de la mano.

Cuando uno levanta muros, está volviendo a la Edad Media. Si no encuentras ninguna otra forma de resolver los problemas humanos, estás dando marcha atrás en el tiempo.

Sólo si nos detenemos a pensar en las pequeñas cosas llegaremos a comprender las grandes.

Para qué sirve el arrepentimiento, si eso no borra nada de lo que ha pasado. El arrepentimiento mejor, es sencillamente cambiar.

He aprendido a no intentar convencer a nadie. El trabajo de convencer es una falta de respeto, es un intento de colonización del otro.

El bien y el mal no existen en si mismos, y cada uno de ellos es sólo la ausencia del otro.

Bibliografia
1997 Cadernos de Lanzarote ( recopilació (1993/95))
2001 Cadernos de Lanzarote ( recopilació (1996/97))
2006 As pequenas memórias. (memòries de la seva infància)
Poesia
1966 Os poemas possíveis
1970 Provavelmente alegría
1975 O Ano de 1993
2005 Poesía completa (Antologia)
Relats
1978 Objeto quase (comptes)
1979 Poética dos cinco sentidos: o ouvido
1998 O conto da ilha desconhecida ("Todas las islas, incluso las conocidas, son desconocidas mientras no desembarquemos en ellas")
2001 A maior flor do mundo ( relat infantil)
2009 El cuaderno (Recopilació del blog de Saramago)
Novel•la
1947 Terra de pecado
1948 Clarabóia ( novel•la mai publicada)
1977 Manual de pintura e caligrafía (novel•la filosòfica sobre la figura del artista)
1980 Levantado do chão
1982 Memorial do convento
1984 O ano da morte de Ricardo Reis
1986 A jangada de pedra
1989 História do Cerco de Lisboa
1991 O Evangelho Segundo Jesus Cristo
1995 Ensaio sobre a Cegueira
1997 Todos os nomes
2000 A caverna
2002 O homem duplicado
2004 Ensaio sobre a lucidez
2005 As intermitências da morte
2008 A Viagem do Elefante
2009 Caín
Cròniques
1971 Deste mundo e do outro
1973 A bagagem do viajante
1974 As opiniões que o DL teve
1977 Os Apontamentos
Guia turística
1981 Viagem a Portugal
Teatre
1979 A noite
1980 Que farei com este livro?
1987 A segunda vida de Francisco de Assis
1993 In nómine Dei
2005 Don Giovanni ou O dissoluto absolvido

Somiar

Darrera de tota persona d’èxit hi ha un gran somiador. Ser capaç d’imaginar un futur i una vida desitjats es la clau per obtenir una motivació interna potent i la motivació és el primer pas per començar a treballar en qualsevol projecte amb garantia d’èxit. Hi ha una frase que se li adjudica a Picasso que és molt descriptiva “Cuando llegue la inspiración que te encuentre trabajando” .

Per tant hi ha dues premisses fonamentals per l’èxit, saber-lo imaginar (somiar) i treballar per aconseguir-lo, no?
Be, doncs jo us proposo un repte, un joc ... deixeu de banda per un moment el dia a dia i els seus inconvenients i preneu-vos el temps necessari per somiar una estona. Hem de buscar un somni que us impulsi endavant, que us porti més enllà dels límits que penseu que teniu (segur que podeu fer més del que us penseu, us ho puc demostrar...).

Feu un llistat de somnis. Sense preocupar-vos de res, les úniques coses que heu de tenir present son:
Què m’agradaria aconseguir en la vida si fos impossible fracassar?
Què faria que jo sentís que la meva vida és plena?

Busqueu un moment i un lloc adients i deixeu volar la vostra imaginació , anoteu-los! No en descarteu cap per estrany, impossible, estrafolari, impropi..., etc que us sembli, tot el que us passi pel cap te el seu significat i sobre tot es pot treballar i cimentar futures actuacions! Deixeu que la vostra mà pinti lliure sobre el paper, no us preocupeu dels detalls... ara només somieu.

Un cop teniu el vostre llistat de somnis... contesteu a aquestes preguntes a cada un d’ells:

1.- Per què vull aconseguir-ho? Com em faria sentir?

2.- Trieu d’entre els vostres somnis els que tenen una gran motivació i uns sentiments més forts (no deixarem els altres de banda... només busquem un principi per començar a treballar)

3.- Poseu-hi data, quan els voleu aconseguir? (comenceu pels que surti una data més propera, pensant en que requereix molta feina aconseguir un somni)

4.- Esteu disposats a treballar-hi ara mateix? . Trieu els que si que hi esteu disposats.

5.- Què és el que ara teniu? Quin és el vostre punt de partida per aconseguir aquest somni? Què es el que ara mateix no em deixa gaudir d’aquest somni? . Feu-ne un llistat.

6.- Què és el que heu de aprendre, canviar, dominar o adquirir per aconseguir el somni? Feu una llista de necessitats

7.- Qui o què us hi pot ajudar? Qui us pot aconsellar? Quina informació necessiteu? On la podeu trobar? . seguiu anotant...

8.- Dissenyeu el pla d’acció. Amb tot el que heu anat apuntant feu un esquema o un mapa mental dels objectius i d’allò que fareu per aconseguir-los. Poseu-vos fites a curt i mitjà termini per saber si aneu pel bon camí.

9.- No perdeu de vista quin és el somni i no abandoneu. Recordeu que un fracàs no és res més que un aprenentatge més!

10.- Comenceu Ja! Encara que sigui un petit moviment : busqueu informació, compreu un llibre, sortiu a caminar (vull una vida saludable....), inicieu una acció cap a la consecució del vostre somni triat, ara mateix, serà el primer pas del vostre compromís amb els vostres somnis i no deixeu de treballar per aconseguir-lo. Aquest primer pas es fonamental per crear l’inici del flux.

Recordeu el que dèiem al principi “Cuando llegue la inspiración que te encuentre trabajando”
I... tan aviat hagueu aconseguit un somni aneu a pel següent!!! I penseu que la felicitat no és la meta, es el camí.