Foto de: dalliedeel'Adult comença a conformare-se en nosaltres a partir de quan començem a decidir, a poder triar realment, a moure'ns per pròpia voluntat. En definitiva quan comencem a descobrir que és el que nosaltres en pensem de la vida i de les coses i això en realitat comença molt aviat, cap als deu mesos de vida...
Com veieu les tres naturaleses del Jo conviuen amb nosaltres tota la vida. L'Adult es va nodrint dels sentiments del Nen i dels conceptes apresos del que percep de l'exterior (els pares, els mestres, els germans grans, etc. ) el Pare. Els primers anys de vida les “ordres” del Pare i les pors del Nen el confonen i naturalment aquest Adult titubeja i està insegur. S'ocupa principalment de transformar en informació els estímuls que rep el Nen i les ordres, normes i sentències del Pare. L'Adult de cada un de nosaltres, si us hi fixeu be es manifesta molt aviat: quan descobrim que realment pot ser perillós creuar un carrer sense mirar, quan entenem que un ganivet ens pot tallar, quan compartir les joguines amb el germà comprovem que permet el joc compartit, quan... quan descobrim que la majoria de les dades que tenim del Pare son dignes de confiança. A la vegada i en aquest moment encara però les imposicions del Pare i les emocions del Nen son prou fortes com per desorientar l'Adult que te tot nen.
És l'Adult el que permet que les persones puguem diferenciar entre la vida tal i com ens la van ensenyar (el Pare), la vida tal i com la percebem, sentim o desitjem (el Nen) i la vida tal i com la veiem per nosaltres mateixos. L'Adult és el que pren decisions després d'ordenar, analitzar i valorar la informació. Una de les tasques més importants és la de examinar les dades del Pare i averiguar si son o no certes i vàlides ara per la persona, per tal de acceptar-les o rebutjar-les en funció d'aquest examen. I per altra banda sotmetre a anàlisi al Nen per comprovar si els sentiments que aporta son o no adequats, si son sentiments que sorgeixen d'aquella interpretació de les “ordres” del Pare i per tant cal deixar-los de banda.
Aquestes comparacions entre Pare i Nen són les que fan el nostre Adult potent (emancipat). Aquesta potència es pot treballar (entrenar) com un múscul, mitjançant un esforç conscient. I si tenim un Adult potent aquest es pot dedicar, a més, a utilitzar les eines del Pare i el Nen per, per exemple, potenciar la creativitat ( el nostre Nen aporta les ganes, la il·lusió i el nostre Pare la manera de portar a terme el projecte)...
Quin embolic, no?
En realitat no... mireu, qui creieu que domina el joc intern quan diem o pensem:
Tothom treballa malament en aquest país
La renfe sempre arriba tard
Els polis son uns xulos
La música era molt millor abans
S'ha de...
Evidentment el Pare, no?
I si diem o pensem?
Soc un desastre, mai podré...
No em valoren gens :(
Que es pensa aquest imbècil adelantatn així! IDIOTA!
Mai més tornaré a parlar amb aquesta persona! Estic enfadat!
Què us sembla... son les emocions del Nen, no?
Quina és la “conversa” d'un Adult potent?? per exemple...
Tothom treballa malament en aquest país. Hi ha coses a millorar, vaig a veure que puc fer-hi jo...
La renfe sempre arriba tard. Segur?. Sempre???ahir vaig arribar a l'hora, abans d'ahir també...
La música era molt millor abans. La música d'abans em recorda moments feliços, ara hi ha música que també m'agrada molt...
S'ha de fer així! Ho he provat de moltes maneres i la que millor em funciona és aquesta...
Soc un desastre, mai podré... He de practicar més...
No em valoren gens :( . Igual no m'explico prou be ... vaig a veure si ho milloro aixó...
Que es pensa aquest imbècil adelantatn així! IDIOTA! Aquest no s'adona de que pot prendre mal i fer mal als altres, el seu Nen està conduint! ...
Mai més tornaré a parlar amb aquesta persona! Estic enfadat! Que li deu passar a aquesta persona per portar-se així amb mi... si en parla l'escoltaré...
Ara imagineu com poden anar els diàlegs, per exemple amb la vostra parella... si ell parla desde el seu Nen i vosaltres escolteu desde l'Pare? O si parleu tots dos desde'l Nen? O des del ..... És molt interessant! I hi ha moltes combinacions!
Us recomano el llibre de Thomas A. Harris: Yo estoy bien, tú estás bien. Recordeu que es va publicar fa molts anys...
En ell hi ha uns consells per construir un adult potent, us els transcric:
apren a reconèixer al teu Nen, les seves vulnerabilitats, les seves pors, els seus principals mètodes per expresar aquests sentiments.
Apren a reconèixer el teu Pare, les seves amonestacions, les seves ordres, etc. I les seves principals maneres d'expresar-les.
Sigues sensible al Nen dels altres, parla-li a aquell Nen, protegeix-lo i recorda la seva necessitat d'expressió creadora i del pes que porta pel fet de no estar be ( del sentiment de que no fa res bé, recordeu?)
Conta fins a deu, si és necessari, per donar-li temps al teu Adult a ordenar les dades que li arriben i diferenciar lo que és propi del Pare, lo que és propi del Nen i la realitat.
Davant el dubte calla. Ningú pot recriminar-te alló que no has dit.
- Tingues elaborat i present el teu sistema de valors des de l'Adult.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada